Hormones
Per Alba Tebar , Ainhoa Echeverría i Pol Valero
Publicat el 10 de juliol 2021

Les farmàcies espanyoles tenen desabastiment d’hormones femenines des de fa més de mig any. Els comprimits fabricats a base de valerat d’estradiol són imprescindibles per a les dones trans, però els cinc medicaments d’aquest tipus finançats per la sanitat pública cada vegada són més complicats d’aconseguir, segons que expliquen diverses usuàries. Per fer front a la falta d’estocs, des del Departament de Salut s’ha instat les farmàcies a preparar els fàrmacs d’estrògens als seus laboratoris.

A Catalunya hi ha unes 1.500 dones ateses pel servei de Trànsit, susceptibles de patir les conseqüències del desabastiment. La Lina Mulero, portaveu de la plataforma Transforma La Salut, assenyala al Diari de Barcelona que “sempre hi ha hagut mancança d’algun tipus de marca dels medicaments que utilitzem”. “Quan no n’hi ha d’un, hem de canviar i prendre’n un altre”, afegeix, resignada. No tenen cap altra opció perquè aturar el tractament és inconcebible. “Seria caòtic, seria aturar els canvis, endarrerir-los, tornar a masculinitzar el cos… i el cost psicològic ja ni en parlem”, comenta la Lina.

L’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) defensa que existeixen altres opcions de forma finançada per continuar el tractament, tot i que reconeix que “poden suposar una certa incomoditat”. Aquestes alternatives no estan formulades amb valerat d’estradiol, sinó amb etinilestradiol. Des del col·lectiu trans, però, es mostren descontentes amb aquesta solució, perquè aquests fàrmacs, com les pastilles anticonceptives, generen molts més riscos pels seus cossos.



“No es té en compte el col·lectiu trans”, considera la Lina, ja que a priori aquests fàrmacs estan destinats a les dones que pateixen menopausa precoç. “Estaria molt bé que ens asseguressin una mínima producció de medicaments per a nosaltres”, reclama. Rosa María García, membre de l'associació de dones trans Rebelión Feminista, considera que l’única solució efectiva passa pel control públic de la producció de medicaments per fer front al conflicte d’interessos entre les farmacèutiques i la resta de la societat.

A situacions desesperades, mesures acurades

La solució temporal que s’ha activat a Catalunya és la formulació magistral. Davant la falta d’especialitats comercials, el Govern ha recomanat a les 49 farmàcies catalanes autoritzades que fabriquin càpsules de valerat d’estradiol per a les dones amb recepta mèdica. “He notat un augment de la demanda de fórmula magistral. Abans no en feia i ara en faig”, explica al DdB la presidenta de l’Associació de Farmacèutics Formuladors, Ariadna Crusellas. No obstant això, fonts del Col·legi de Farmacèutics avisen que no és una solució definitiva. “Actualment pot haver-hi dificultats en trobar la substància, així que la formulació magistral no seria una solució generalitzada”, manifesten.

Els problemes de subministrament de matèria primera ja s’han fet notar a la farmàcia Coliseum de Barcelona. La demanda d’estradiol supera l’oferta, i això ha fet que n’augmenti el preu. “Al final, hem decidit continuar-ne comprant per fer un servei a la societat”, asseguren des de la farmàcia. “Per nosaltres suposa una pèrdua de diners, ja que la seguretat social paga un preu inferior al que ens cobren a nosaltres les comercialitzadores”, denuncien. Per tant, com que la majoria de receptes els arriben derivades de seguretat social, continuen venent el medicament a preu finançat, malgrat que a la farmàcia no li surt rendible.


Comparativa estimada de preus entre els medicaments finançats i els no finançats.

En primera persona

Catalunya i les Illes Balears són les úniques comunitats que han posat en pràctica la formulació magistral per pal·liar els efectes del desabastiment, però la situació és diferent a la resta de la Península. La Laura Serrano té 19 anys, viu a Múrcia i fa poc que va començar el tractament. “En menys de tres mesos he hagut de canviar 5 cops de medicació i, per desgràcia, sense l’ajuda de ningú”, lamenta.

En no poder comprar les hormones habituals a la farmàcia, va haver d’espavilar-se sense cap tipus d’assessorament mèdic. Dos mesos després, quan va tornar a tenir visita, l’endocrí la va felicitar per “buscar-se les castanyes”. Per enèsima vegada, el medicament de la nova recepta no es trobava a cap farmàcia. “No estem protegides i és terrible com aquesta situació haurà deixat moltes dones desemparades”, denuncia la Laura.

En aquest aspecte, Catalunya compta amb un model d'atenció a la salut de les persones trans únic al mon. Trànsit ja existia de manera no oficial des del 2012 i feia tasques d’assessorament i acompanyament. Cinc anys més tard i gràcies a l’activisme que va lluitar per despatologitzar aquest col·lectiu, el 2017 CatSalut va reconèixer Trànsit com a servei oficial i actualment és la porta d’entrada de les persones trans al sistema sanitari català.

Ni l’AEMPS ni la farmacèutica Bayer, principal comercialitzadora a Espanya d’aquests fàrmacs, ofereixen una explicació concreta sobre les causes del desproveiment. “Hi ha veus que diuen que Espanya paga molt poc pel medicament i que la resta d’Europa paga millor”, opina la Lina. Per aquest motiu, la companyia químicofarmacèutica hauria prioritzat la venda de medicaments a altres països.

Per la seva banda, la farmàcia Coliseum apunta la crisi sanitària de l’Índia com a origen del desabastiment: “Molts medicaments surten d’allà. Si les coses van malament allà, aquí no arriben”. Tal com assegura Crusellas, “és una època on les forces estan enfocades en un monotema: vacunes i medicaments per a la pandèmia. I l’estradiol està a la cua”.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —