El govern espanyol negocia amb la Generalitat la venda de 200 habitatges i 200 terrenys de la Sareb, segons ha explicat avui la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ha aprovat les mesures anunciades pel president Pedro Sánchez per mobilitzar 50.000 pisos de la Sareb a lloguer social, Calviño ha confirmat que 21.000 habitatges s'habilitaran a través d'acords amb les comunitats autònomes, 14.000 són pisos ja habitats i 15.000 més seran de nova construcció en sòls del banc dolent mitjanant una col·laboració público-privada.

El pla es desenvoluparà en tres eixos. El primer consistirà en la mobilització de 21.000 habitatges de la Sareb -3.519 a Catalunya- mitjançant acords de venda amb les comunitats autònomes o ajuntaments per destinar-los a lloguer social. D'aquestes 9.000 ja estan disponibles per a la venda i la resta estan pendents de rehabilitar. La vicepresidenta ha recordat que ja s'han tancat acords amb comunitats i ajuntaments i ha comentat que s'està ultimant un acord per a 80 habitatges en municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

També està previst que es tanquin convenis de venda o cessió temporal a entitats sense ànims de lucre, a col·lectius vulnerables o destinar-les fomentar l'emprenedoria en zones afectades per la despoblació. En el cas de Catalunya, ha posat l'exemple de l'acord amb l'Ajuntament de Tàrrega per destinar habitatges per acollir refugiats.

El segon eix, ha continuat Calviño, consistirà en la "gestió proactiva" de 14.000 habitatges que ja estan ocupats i amb una "casuística molt variada", que requerirà detectar famílies amb situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió social i aplicar mesures per al seu acompanyament per facilitar-los l'accés als serveis socials i a les prestacions com l'IMV.

Per últim, el pla preveu la posat en marxa de la cessió sòls mitjançant una col·laboració publico privada que donarien lloc a 15.000 nous habitatges de lloguer social o assequible. A banda, també s'inclou la cessió de sol per altres equipaments socials com hospitals, escoles, aparcaments i altres serveis públics. En el cas de Catalunya, ha citat un acord de venda per destinar un terreny de Tortosa a un hospital o un acord per destinar un terreny de Sant Andreu de la Barca a habitatge social.

Per la vicepresidenta, es "posa de relleu el compromís ferm" de restituir l'accés a l'habitatge social després de fos "desmantellada per anteriors governs", en referència als executiu del PP. La vicepresidenta ha comentat que a l'Estat hi ha 300.000 habitatges socials, un 3% del total, encara lluny del 9% de mitjana de la Unió Europea.

Segons Calviño, el paquet de mesures respon a l'objectiu d'impulsar el parc públic d'habitatge, donar suport  a la inclusió social i "millorar la vertebració i cohesió social" del territori. A més, ha apuntat que ha de servir de "tornar als ciutadans" el cost del rescat bancari i "maximitzar el rendiment econòmic i social" dels actius que encara té la Sareb de la crisi financera de la dècada passada.

La Generalitat vol concreció

Ahir, el conseller de Territori, Juli Fernández,  va enviar una carta a la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, en què recorda que en els darrers temps s'havien intensificat els contactes entre els dos governs perquè la Generalitat i administracions locals poguessin disposar d'habitatges i sòls de la Sareb.

Concretament, demanava a la ministra més concreció sobre la mesura i subratllava la necessitat "no solament per augmentar el reduït parc d'habitatge social existent sinó també com a mecanisme de retorn a la societat del capital aportat pels ciutadans d'aquest ens públic".

L'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un acte de partit a València el cap de setmana passat, també va aixecar les crítiques de formacions polítiques. Per exemple, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va assegurar que el PSOE "es mou més per l'emergència electoral que per l'habitacional o social".

En la mateixa línia, el portaveu de Junts, Josep Rius, va assenyalar ahir que la mesures feia "tuf d'electoralisme", mentre que el PDeCAT ha advertit aquest matí, a través del seu portaveu al Congrés, Ferran Bel, que molts dels habitatges que passaran a lloguer social necessiten rehabilitació.

Colau diu que els pisos no tindran "impacte" a Barcelona

Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que el pla del govern espanyol no tindrà gaire "impacte" a la capital catalana. Segons ha dit aquest dilluns al Cercle d'Economia, els pisos de l'anomenat 'banc dolent' a Barcelona són pocs i de mala qualitat, "gairebé invivibles".

La tinenta d'alcaldia Laia Bonet, del PSC, li ha retret aquestes paraules i ha dit que esperava una actitud "més propositiva" de l'alcaldessa. "Amb independència de les xifres, són polítiques que beneficien centenars de famílies a la ciutat, i un alcalde de Barcelona hauria de felicitar-se de polítiques que ofereixen solucions", ha remarcat. Per últim, Bonet ha dit que Colau hauria de reclamar més "responsabilitat" a la Generalitat, perquè és qui té les competències en matèria d'habitatge a Catalunya.