Estrenem secció sota el nom de Lectura Obligatòria, en què pretenem donar una volta a aquelles lectures obligatòries de l'ESO i el Batxillerat per les que molts -sovint, a contracor- hem hagut de passar. No per imposades havien de resultar menys interessants. Ara és el moment de redescobrir-les.

Tirant Lo Blanc (Joanot Martorell, 1490)

"Totes nosaltres som per naturalesa de tres qualitats, i pel meu mal jo sé el dels altres. La primera, que totes som cobdicioses; la segona, goloses; la tercera, luxurioses", li diu Estefania a la princesa Carmesina. Pam. Vet aquí la definició perfectament completa i inequívoca d'una dona. Feta per un home.

Tirant Lo Blanc podria ser el mainsplaining més antic de la història de la literatura catalana. Una lectura per la qual -gairebé- tots i totes hem passat, un viatge per la puresa de la virginitat i la pèrdua d'aquesta, en les línies de l'amor trobadoresc i l'honor i les aventures cavalleresques. Però el que a molts no ens van explicar a l'institut -potser pel pudor que caracteritza tota escolarització per molt laica i progre que pugui ser- és el caràcter altament sexual de la novel·la. No debades en Tirant ha sigut considerat gairebé el Kamasutra català.

"Les pomes del paradís" o els pits de Carmesina

Imagina que has quedat amb la teva millor amiga per fer una "pijamada". Que, arreplegades al llit, us esteu fent les vostres confessions més secretes. Per fi arriba l'hora d'adormir-se, però aleshores sents unes mans als pits, el ventre i allò "d'allí avall". Tu, Carmesina, penses que és Plaerdemavida, que, divertida -sense qüestionar-nos aquí si sent plaer sexual real o no- et va repassant tot el teu cos nu. Però què pensaries si et digués que no és ella, sinó el tio que et porta dies tirant els trastos, amagat sota els llençols del coixí, el que et toca sense el teu consentiment?

En tot cas, quan tu, Carmesina, t'adones de la treta, per una banda et venç l'amor i per l'altra tens por de perdre la teva virtut si es descobreix: la por és més forta, i calles i no diu res. Aleshores, és un plaer consumat voluntàriament, o no?

Aquesta és una de les escenes més mítiques de Tirant Lo Blanc. No som ningú per jutjar qui té més culpa, si Tirant o Plaerdemavida. Però recordem que aquesta és la mateixa dona que assegura, sobre el seu estimat, que "no em desagradaria que m'agafés pels cabells, per força o per gust, i que m'arrossegués per la cambra i em fes callar i em fes fer tot el que ell volgués". Un fetitxe sadomasoquista o un deix de la submissió de la dona en època medieval?

Un amor a desnivell

Beep. Beep. "Carmesina, què et faria res que passés per la teva cambra?"
Doble Chek Blau.
Beep. Beep. "Camersina?"
Silenci.
Sorry dude, has entrat a la friendzone.

Qui més qui menys avui dia coneix el llenguatge del sexting. Emoticones lascives, paraules clau, punts suspensius i frases ambigües, tot a través de fredes pantalles fluorescents i a l'abast d'un clic, mentre tu, en pijama i al sofà de casa, has de pal·liar l'escalfor que t'agafa amb el teu nou ligue virtual. Però els missatges pujats de to no son invent del segle XXI. Joanot Martorell ens ho demostra pels volts de 1490. I podem dir que a les corts medievals, donzelles i cavallers anaven ben calents. I ho demostren als seus parlaments desesperats d'amor -de sexe- constants.

Segurament, la nostra protagonista no és més que una nena que es veu assetjada, primer, per un home gran; i encisada davant el fet que aquest la vesteixi d'afalacs, cedeix i es rendeix a perdre la seva virginitat amb ell, com si li fes un favor. Les seves amigues tampoc no ajuden. L'autor ens fa creure que ella està plenament enamorada, però una no pot evitar preguntar-se com, només de conèixer Tirant de lluny i gairebé d'oïda, pot ser quelcom tan intens. Sí, l'amor adolescent, idealista i que t'agafa per sorpresa, podria ser una explicació. Però alguna cosa fa una mica de pudoreta.

Homes insistents

"Dama gentil, quina sort tinc que la primera que m'he trobat sigui la vostra mercè. Us estaria molt agraït si la vostra benevolència admetés el que us demanaré. Em tindria per un home venturós si la fortuna em fos tan favorable que em volguéssiu fer digne de poder-vos ser el servidor més proper, per bé que no sigui digne ni m'ho mereixi, vista la gran bellesa, gràcia i digni..." STOP. Talla el rollo, vols? Amb aquest victimisme no arribaràs enlloc. De pobret no en tens res.

És el que una té ganes de dir-li a Estefania, que s'escolta el discurs interminable de Diafebus per endur-se-la al llit. Bé, s'agraeix l'intent, però que no t'adones que t'està menjant l'orella? Em recorda aquella foto que tan viral d'un noi murmurant a una jove que es volia fer mentre aquesta té expressió de pomes agres. Avui dia si no ens interesseu, us direm que no. I ho haureu d'acceptar.

Sexe, sexe i més sexe

Podem dir que les formes de sexe i erotisme són abundants i variades: passant pel voyeureisme (el de Plaedermavida, en excitar-se i tocar-se tot observant Tirant i Carmesina a llit); l'homosexualitat (el rei de les Índies i el Gran Caramany es fiquen junts al llit, o el ja esmentat episodi de Carmesina i Plaerdemavida); incest (l'obsessió de l'Emperadriu amb el seu fill, a la que se li suma l'amor per Hipòlit, cometent adulteri); i fins i tot un episodi de violació per part de Diafebus a Estefania, o de prostitució en la dama de Rodes.

Al capdavall no sabem si Tirant Lo Blanc amaga un recòndit al·legat feminista en clau de l'alliberació de la dona o si, ans al contrari, ens mostra el món patriarcal subjecte al codi d'honor on la dona es rendia davant els desitjos de l'home.