Des de dissabte, Jaume Collboni, del PSC, és el nou alcalde de Barcelona almenys durant els pròxims quatre anys. Així ho han possibilitat els vots del Partit Popular i de Barcelona en Comú, que han permès que els socialistes puguin governar en solitari tot i que amb una minoria de 10 regidors.

El principal favorit per a emportar-se l'alcaldia, almenys fins al mateix dissabte, era Xavier Trias. No obstant això, tot era possible. Els resultats electorals de les últimes eleccions municipals no deixaven res en clar. Sent així, quan i com s'ha gestat el pacte a tres bandes? Qui han estat els principals protagonistes i quines postures han sostingut al llarg de tot aquest temps?

Collboni, conciliador amb Trias

El primer pas que es va donar en aquesta direcció va ser la reunió que van mantenir Trias, guanyador de les eleccions, i Collboni, pocs dies després de les eleccions. El líder socialista li va oferir una solució salomònica: l'alcaldia seria dos anys per a ell i els altres dos per a Trias. El de Junts, no obstant això, ho va rebutjar. En aquesta conversa Collboni li va assegurar a Trias que si aconseguia una majoria alternativa el trucaria per comunicar-li-ho. 

Les pressions dels líders del partits

Davant la negativa de Trias, el PSOE comença a pressionar des de Madrid per un pacte a manera de tripartit d'esquerres entre ERC, comuns i socialistes. El programa Hora 25 de la SER, un dels de major audiència a l'Estat, fins i tot hi dedica un editorial considerant "inexplicable" que els republicans no uneixin els seus vots als de PSC i comuns.

No obstant això, Pere Aragonès, líder de ERC, opta des del principi per prioritzar pactes entre forces independentistes i, per tant, aquesta opció es queda en res. S'obren, llavors, les converses entre Trias i Maragall.

La gènesi del pacte

El PSC veu que pot perillar la seva alcaldia i això provoca que se li ocorri el que a ningú se li hagués ocorregut: un pacte estratègic a dues bandes amb els comuns i amb el PP. Però ni el PP vol tenir res a veure amb Colau, ni Colau vol tenir res a veure amb la dreta espanyolista.

De fet, Colau, que sempre va apostar per un tripartit d'esquerres, el dimarts passat proposa repartir-se l'alcaldia amb Collboni i Maragall (ERC): un any per al líder d'Esquerra i un any i mig per a Collboni i per a Colau. La proposta de Colau també planteja cinc tinències d’alcaldia: dues per a socialistes, dues per als comuns i una per a ERC.

No obstant això, tant el PSC com ERC consideren que tenen alternatives millors i rebutgen la proposta. A més, el partit de Maragall assegura que Collboni no s'ha posat en contacte amb ells. És llavors quan Colau tira la tovallola i, l'endemà, el dimecres, s'acomiada del ple assumint que ja no tornarà a presidir-lo com a alcaldessa.

Les converses entre Junts i ERC fan que Sirera s'ho rumiï

Aquest mateix dimecres Trias queda per menjar amb el líder del PP, Daniel Sirera. S'encarrega de deixar-li clar que l'acord entre Junts i Esquerra va molt bé, cosa que provoca que Sirera, que vol evitar costi el que costi un govern independentista, comenci a plantejar-se seriosament l'opció proposada per Collboni d'un acord a tres entre PSC, comuns i PP. Trias, no obstant això, en cap moment creu que això prosperi, perquè no creu que Sirera vulgui veure's embolicat en un pacte amb comuns i socialistes poc abans de les eleccions generals.

No obstant això, si Colau no entra al govern, Sirera estaria disposat a fer costat a Collboni. Tant disposat està que fins i tot truca Feijóo perquè convenci el PSOE de pressionar als comuns d'acceptar el pacte sense entrar al govern municipal. Feijóo, a més, a tenor dels seus pactes amb Vox i abans de les eleccions generals, vol reforçar la seva imatge de polític responsable, d'home d'estat. Fins i tot una editorial del diari El Mundo demana que el PP secundi Collboni.

Incertesa fins a l'últim moment

Amb aquesta tessitura, arribem a dijous. Falten 48 hores per al ple d'investidura i no hi ha res clar. Collboni compareix donant per fet que el PP li donarà suport i, diu, ara la decisió la tenen els comuns. Jordi Martí, del partit de Colau, torna a tancar la porta al pacte de manera contundent.

És divendres. Colau i Collboni mantenen una breu reunió. El PSC, discretament, li demana que entrin al govern perquè estan convençuts que Sirera acabarà fent costat igualment als socialistes. Colau, no obstant això, ho rebutja.

Amb aquesta incertesa arribem al dissabte, dia de la investidura. Poques hores abans del ple, els dirigents de Barcelona en Comú es reuneixen per decidir el seu vot. Després de molta deliberació, decideixen que faran costat a Collboni, més que res perquè un pacte independentista els deixaria en la irrellevància durant quatre anys, mentre que per al PSC serien el soci prioritari.

No obstant això, la decisió dels comuns, que tal com ha explicat Jordi Basté a RAC1 Colau únicament comunica al taxista que el porta a l'Ajuntament, no es fa pública. És per això que Junts i Esquerra no veuen perillar el seu pacte i creuen que Trias serà alcalde. De fet, fins i tot Junts portava hores coordinant-se amb els comuns i el PSC per a realitzar el traspàs de carteres. Ningú veia venir aquest gir de guió.

Poc abans del ple, els comuns es decideixen a publicar un comunicat anunciant la seva decisió i Colau truca a Yolanda Díaz, líder de la coalició Sumar en la que està integrada el partit, per a explicar-li-ho. Per part seva, ara la pressió és per al PP, que té menys d'una hora per a decidir què fa mentre segueixen les converses telefòniques entre Sirera i Collboni.

Finalment, després del beneplàcit del líder nacional, Sirera acaba donant-li tots els seus vots a Collboni, culminant una operació que ha tret a Trias una alcaldia que acariciava vuit anys després. Un pacte atípic entre populars, socialistes i comuns que caldrà veure si passa factura a alguna d'aquestes forces en les eleccions generals.