Kira
Per Laia Ferrer , Judit Esquerda i Vega Marruedo
Publicat el 02 de novembre 2022

"El dia d'abans que la meva filla es tragués la vida, em va dir que em volia explicar alguna cosa. Jo li vaig preguntar què li passava i ella em va contestar: 'Això de sempre, papa'. Després em va fer una abraçada i em va dir que m’estimava molt i que era el millor papi del món. S'estava acomiadant. Ara ho sé", diu José Manuel López, el pare de la Kira, en la seva petició de change.org ‘No es cosa de Niños’. "Tant de bo haguéssim vist que tenia intencions suïcides", afegeix amb la veu entretallada en una entrevista amb el Diari de Barcelona. La Kira es va suïcidar fa un any i mig i encara hi ha molts dubtes sobre què va passar amb l'actuació del centre.

Tot va començar molt abans. Amb tan sols cinc anys va ser víctima d’un primer episodi d'assetjament escolar. "Li tallaven els cabells, l'arraconaven i ella arribava amb blaus a casa", recorda la seva mare, María José López. "La professora de P5 li va deixar el cap destrossat", afirma el seu pare.

En el butlletí de notes de final de curs, es va entendre que la nena no sabia resoldre per si mateixa les situacions que sorgien al pati o a classe. “Es bloqueja, plora i demana ajuda a la mestra”, afegeixen en aquest document. “La Kira es va convertir en una nena molt tímida. Tenia por que li tornessin a fer mal", diuen els seus pares. El malson es va repetir diversos anys després, quan l'adolescent cursava primer de l’ESO, i es va mantenir en el temps durant dos anys, fins que la Kira va decidir treure’s la vida.



“Vam sol·licitar el canvi de classe dos anys seguits”, apunta la mare. “En una reunió amb la tutora li vaig comentar que la meva filla patia una espècie d'ansietat social en veure's allunyada dels seus amics i ella em van dir que no havien notat res”, afegeix. “Si haguessin estat amables, la meva filla estaria viva”, sentencia. En efecte, el col·legi al qual anava la Kira des d'infantil, el Pare Manyanet de Sant Andreu —Jesús María i Josep—, sempre ha negat que ella fos víctima d'assetjament escolar.

Preguntat per aquest mitjà, el portaveu del centre sosté que “el conseller d’Educació ja va descartar fa un any qualsevol indici de bullying”, en referència a una resposta a una pregunta parlamentària que data del 23 de novembre del 2021.

El desembre de 2021, el Síndic de Greuges va recomanar al Departament d’Educació que es revisés "la cronologia d'intervencions escolars” i que s’analitzessin “tots els signes emocionals que, efectivament, s'observaven”. Posteriorment, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van decidir personar-se com a acusació popular. “És rutinari”, diu el col·legi. Els pares responen: “Qualsevol que tingui coneixements jurídics sap que això no és veritat”.




 

La lluita dels pares

Ara els pares demanen justícia per a la seva filla i per a poder ajudar altres nens. “No volem una indemnització. A la meva filla no me la tornaran. El que volem és que reconeguin que es van equivocar, que no van actuar a temps i que això la va portar al suïcidi”, afirma el seu pare. Respecte a això, l’escola assegura que “no és possible determinar una sola causa directa en un suïcidi i molt menys que aquesta fos el suposat bullying patit al centre”. A més, asseguren que ells han activat sempre tots els protocols i les mesures de protecció.


A més, a través de la seva petició a change.org i tal com han traslladat a Pedro Sánchez en una carta, els pares de Kira López exigeixen una llei antibullying que contempli represàlies per als agressors. “És aquí on falla el sistema, perquè actualment no hi ha conseqüències penals ni administratives”, diuen els pares. També sol·liciten que els professors rebin formació jurídica: “Han de saber què és i no és delicte”.

La investigació judicial continua oberta i encara no hi ha data per al judici. Encara així, els pares consideren que serà difícil aconseguir provar totes les seves sospites per la via penal. “La llei és molt suau en aquests casos”, lamenten. “No ens han permès que testifiquin els amics de la meva filla. Tampoc no s'han revisat els telèfons i ordinadors dels seus agressors, ni del professor que es va tancar amb ella. Així és molt difícil”, afegeixen.

Però confien a poder fer-ho per la via civil, remetent-se a l'article 1903/1904 del Codi Civil, on s'hi diu que els centres escolars “respondran pels danys i perjudicis que causin els seus alumnes menors d'edat durant els períodes de temps en què els mateixos es trobin sota el control o vigilància del professorat”. L’escola se sent tranquil·la, ja que consideren que “la informació que transmeten els pares dista molt de ser completa”.

Al marge del procés judicial i del dol, els pares tenen una altra lluita: se senten maltractats i menystinguts per l'escola ja que, segons ells, ha permès que es fes burla de la mort de la nena. Asseguren que un comentari públic sobre la mort de la nena aquell dia va ser un vídeo desafortunat, i fins i tot ofensiu, d'una professora. Un vídeo que segons ha pogut saber aquest mitjà, va existir però va ser retirat.


Sospites

Els seus pares sospiten que l’assetjament dels companys no era l’única raó que va portar la Kira al suïcidi, sinó que temen que hi pogués haver algun altre presumpte tipus d’abús no només per part dels alumnes, sinó per per part de professors. De fet, l’escola ha estat al punt de mira per un cas de lladelles als ulls d’alumnes i per una denúncia contra el rector de l’escola per possessió de material pedòfil, tal com han publicat altres mitjans. Tot això no ha fet més que augmentar les sospites. El pare recorda les paraules de la nena després d'haver passat dues tardes castigades al desptax d'un professor: "No mereixo viure, mama. Soc mala persona i no tinc perdó".


L'escola, que ha accedit a parlar amb aquest diari, nega totes les acusacions i reitera que no hi ha proves de cap abús.

La Kira tenia un grup d’amics que la recolzava i el seu suport va ser la raó per la qual no volia canviar d’escola, tot i l’assetjament que patia al Pare Manyanet. Temia que en un centre educatiu nou tornés a passar el mateix. Havia interioritzat que “ella era el problema”. La Kira era “perfecta, guapíssima, educada, intel·ligent, bona noia i li havien fet creure que no valia res”. 

La pèrdua ha estat irreparable per a uns pares que han vist truncada la seva vida. “Érem molt feliços. La Kira era una nena buscada, estimada i filla única”. La seva situació actual és devastadora. “Som aquí perquè estem medicats, però és com si estiguéssim a una altra dimensió, encara no en som plenament conscients”, admet la mare. “Nosaltres ja ho hem perdut tot”, afirma el pare, emocionat, “i per això trenquem el silenci”.

Afirmen que l’escola Pare Manyanet “no ens va oferir mai acompanyament i alguns mestres van ser sarcàstics amb la mort de la nostra filla”. Segons relaten, el centre els ha dificultat molt el dol, i fins i tot van haver de reclamar les pertinences de la nena en diverses ocasions. “Era evident que les seves coses tenien molt de valor per nosaltres i la majoria les van llançar a les escombraries”, detalla la seva mare. El portaveu del centre, però, ho nega i afirma que “una professora va escriure als pares oferint-los alguns treballs de la seva filla, sense rebre resposta”.


Els pares expliquen que mantenir viu el seu record és “el motor” de la seva vida. Per aquest motiu, en José Manuel López s’ha format com a pèrit judicial. Vol intentar comprendre què va fallar en el cas de la seva filla i ajudar a la lluita d’altres nens que passen per una situació similar.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —