Lana Del Rey és, avui dia, una figura imprescindible de la música pop contemporània. Quan el 2012 va debutar amb Born to Die, el món del pop estava dominat per artistes com Katy Perry, One Direction i Justin Bieber. Però la seva aposta era diferent: melancòlica, cinematogràfica, carregada d’estètica vintage i influències del somni americà.

Una proposta que, inicialment, va ser molt mal rebuda per la crítica especialitzada, fins al punt que Pitchfork va qualificar el seu disc com un “orgasme fingit”.

Amb Born to Die, Del Rey no només va trencar esquemes musicals, sinó que també va popularitzar el concepte de la música de "sad girl", combinant vulnerabilitat i glamur. Les seves lletres poètiques i la seva aura de nostàlgia americana han deixat una empremta profunda en artistes com Billie Eilish, Lorde o Phoebe Bridgers, convertint-la en una pionera d’aquesta estètica melancòlica que ha redefinit el pop contemporani.

En el tercer episodi de “Donant La Nota”, parlarem amb la nostra convidada, Lídia Llamas, periodista i presentadora del programa Calaix De Sastre a Ràdio Sant Just Desvern, per explorar per què l’estil melancòlic de Del Rey connecta tant amb la nostra generació. També comentarem com ha passat de ser una artista durament criticada fins a convertir-se en un referent per icones com Taylor Swift, consolidant el seu lloc com una de les veus més influents de l’última dècada.