- podcasts -
Per Siomara Fernández Benítez , Helena Castellà Batllori i Gerard Castillo Miralles
Publicat el 09 de novembre 2021

L’any 1974 el psicòleg Herbert Freudenberger va reconèixer per primera vegada el burnout, i el va descriure com una síndrome relacionada amb casos de desgast mental o físic a causa d’un excés de treball. La psicòloga Lorena Coronado Moreno, especialitzada en l’àmbit sanitari, explica al Diari de Barcelona que el burnout “fa referència a tres dimensions: sentiment de falta d’energia o esgotament, augment de la distància emocional o sentiments negatius o cínics respecte al treball i sensació d’ineficàcia i falta de realització”. 


Lorena Coronado: "El burnout fa referència a tres dimensions: sentiment de falta d’energia o esgotament, augment de la distància emocional o sentiments negatius o cínics respecte al treball i sensació d’ineficàcia i falta de realització"


Més enllà de la vessant clínica, diversos autors destaquen que aquest és un fenomen  especialment present en millennials i la generació Z. Aquest és el cas d'Anne Helen Petersen, autora del llibre No puedo más, editat per Capitán Swing i traduït per Lucia Barahona, qui explica que aquestes generacions estan tan cremades que sovint es poden veure incapacitades per dur a terme accions aparentment simples, com per exemple enviar un correu electrònic. 


Eudald Espluga: “La figura de l’empresari de si mateix, del subjecte que s’ha de gestionar tota la seva vida, passa a ser quelcom que es pot convertir en una forma de capital que pot ser invertida en el futur, en major empleabilitat, en aconseguir una millor feina, una millor parella, estar més sans en tots els aspectes”


El filòsof i periodista Eudald Espluga, autor del llibre No seas tú mismo. Apuntes sobre una generación fatigada, afegeix que el motiu rau en “la figura de l’empresari de si mateix, del subjecte que s’ha de gestionar tota la seva vida, que passa a ser quelcom que es pot convertir en una forma de capital que pot ser invertida en el futur, en major empleabilitat, en aconseguir una millor feina, una millor parella, estar més sans en tots els aspectes…”.

A diferència del que defineix Petersen com a generació cremada, el 2018 l’OMS va reconèixer el burnout com una síndrome provinent de les precàries condicions laborals. Tal com l’ha definit l’OMS, el pot patir qualsevol persona, més enllà de la seva generació. Espluga explica que això pot ser contraproduent degut a que “la mirada generacional, provoca que no es vegin elements com els biaixos de gènere i de classe, que també determinen molt com es mouen les persones en els entorns socials”. 

Tot i això, aquestes dues formes d’entendre el burnout coincideixen, però, en dir que la base i les causes d’aquesta problemàtica és sistèmica i estructural, i que per tant, com indica Espluga, acaben afectant a totes les esferes d’un mateix, i no es deuen a una falta de recursos per part de la persona que el pateix, com indica Coronado. PODC

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
- podcasts -
— El més vist —