Vigilen de ben a prop la Font Màgica i custodien impertèrrites l'Avinguda Reina Maria Cristina protegides per unes cintes llarguíssimes que barren el pas als corredors amateurs i als vianants que després de dos mesos confinats han desenvolupat un anhel de llibertat inaudit. La faldilla de la muntanya de Montjuïc té quatre noves inquilines des de l'any 2010. Són quatre velles conegudes que hi han tornat després de més de vuitanta anys d'absència i que cada dia, a mitjanit, quan tothom calla, trenquen el silenci. I no són gens tímides, tot al contrari, parlen pels descosits.

Estan més entretingudes que mai, però, alhora, asseguren que troben a faltar els turistes, els pals selfie "dels nassos" i la companyia dels venedors ambulants que fa dos mesos que han deixat la zona: "El confinament, avorridíssim. Ara bé, el desconfinament és un divertimento surrealista. El primer dia, però, ens va agafar ben desprevingudes, tot sigui dit!", exclamen gairebé a l'uníson. Parlen com les Teresines quan estaven esverades. "Unes riuades de gent al principi... un espectacle dantesc, creieu-nos. Cada dia a les vuit, un nou capítol. És el nostre Netflix", diu una, que sembla que agafa la iniciativa de la conversa i es postula com a portaveu de les quatre. "La nova normalitat és addictiva", afegeix.

Ara és fosc, i la lluna amb prou feines il·lumina les fonts que hi ha a banda i banda de l'Avinguda. La gespa dels voltants està més alta del que és habitual, però, a banda d'això, tot està més o menys igual com abans. El silenci també és absolut. La franja per sortir a córrer i passejar s'ha acabat fa més d'una hora. "Unes pintes, de veritat, unes pintes... No deuen tenir miralls a casa, sinó, jo no m'ho explico", exclama una, que és replicada immediatament per la de la dreta: "Aquestes setmanes, hem vist gent corrent que no s'havia posat un xandall des del segle passat. I això es nota, això es percep, és clar. Hi ha qui corre amb estil, amb elegància, tu els mires i dius chapeau, esteu per córrer la Marató; però n'hi ha que corren que sembla que vagin beguts o que trepitgin raïm per fer vi".

Altres, directament, asseguren que "semblen que fugin de la policia després d'haver robat un CD", segons apunta la de l'esquerra, que fins ara no havia dit ni mu, però que ara sembla que també té ganes de xerrar: "Aquesta gent, però, ja fa dies que ha deixat de córrer, no us penseu. Alguns han llençat la tovallola i s'han passat a la bicicleta. El que faltava pel duro! No llencis la tovallola, llença el xandall, capsigrany". La de l'esquerra l’interromp per afegir més llenya al foc: "La bicicleta, per descomptat, també és del segle passat, com el xandall. Devia ser d'una promoció del Mundo Deportivo: xandall, bicicleta i un joc de vaixella amb l'escut del Barça".

La veritat sigui dita, el seu testimoni gaudeix de certa credibilitat, perquè molt pocs a la ciutat tenen un camp de visió tan privilegiat com elles. "Home, algun privilegi havíem de tenir. Ja que ens van plantar aquí com un bolet, almenys ens assabentem de tot des d’aquí”. Al seu costat, a la Fira de Montjuïc, l’Ajuntament fa setmanes que va obrir-hi un alberg provisional per a les persones sense llar durant l’emergència sanitària. "Ens han blindat, ara estem protegides de tot. Deuen pensar que els vigilem. Quin ensurt quan vam veure l’exèrcit per aquí; pensàvem que venien a enderrocar-nos un altre cop", fan broma alleugerides.

"I el MNAC, tancat. I el Palau Sant Jordi, mut. Ens hem quedat sense escoltar la Dua Lipa i el Bisbal, amb la il·lusió que ens feia. A veure si tornen… I els turistes igual, a veure si venen aviat, que són els que donen vida a tot plegat. Com avancem de fase de 0,5 en 0,5…”. “Ssshhhht”, l’interromp la columna portaveu: "No diguis res, imprudent. Neutrals, neutrals! Que ja ens van fer fora un cop i no volem que ens tornin a expulsar d'aquí".

Les Quatre Columnes de l'arquitecte Puig i Cadafalch van ser reconstruïdes fa una dècada. L'any 1928, van ser enderrocades abans d'una visita de Primo de Rivera a la ciutat. Durant la seva dictadura es van eliminar els símbols públics del catalanisme per tal que no tinguessin ressò mediàtic durant l'Exposició Universal que es faria un any després a Montjuïc