En Ferran, en Vicenç i l'Àngel són tres estudiants de filologia catalana. Junts han format de manera espontània Fades, un grup musical el qual neix de la voluntat de passar-s'ho bé gaudint de les seves lletres i melodies, però amb un rerefons de consciència lingüística i reivindicació LGBTIQ+.

No volen encasellar-se dins un sol gènere, però pot dir-se que són una combinació fresca de pop, house i música urbana. Esmenten que volen desestigmatitzar la cultura pop i no s'amaguen del fet de voler ser comercials. Més que cantants, es defineixen com a performers, oferint un xou complet al seu públic. Entre les seves influències a l'hora d'inspirar-se podem destacar la cultura k-pop, La Zowi o Frank Ocean. Aquesta barreja fa que les Fades siguin úniques, autoproduïdes, reivindicatives i amigues de l'autotune.

La seva activitat va començar a finals de l'any passat amb la publicació del seu primer senzill Gay Revenge, un sampleig d'Idò un cafè, una de les cançons més conegudes de la Maria Hein. Ara tornen renovades i ja han presentat el seu primer àlbum titulat Amigues i Autotune, llançat el 7 d'abril en plataformes digitals.

Imagino que abans de ser un grup musical éreu amics. Per tant, com va sorgir la idea d’ajuntar-vos i formar un grup musical?
Vicenç: També s’ha fet un poc l’amistat, és a dir, que érem amics, però no tant com ara. L’Àngel i en Ferran feien tercer de carrera i anaven junts a classe, jo anava un curs enrere i ens teníem vistos, ens coneixíem un poc. 

Ferran: L'estiu passat, vàrem anar a la Mobofest (un festival musical de Mallorca) junts i allà vam conèixer a la Maria Hein. Jo vaig dir que havia de tornar a fer remixes amb l’ordinador i vaig pensar, i si faig un remix d’una cançó d’ella? Doncs ho vaig fer i així va néixer Gay Revenge, el nostre primer single. Els hi vaig passar a ells i vam dir vinga, fem un rap així improvisat. Va quedar xulíssim i vàrem decidir crear un grup. Fades. 

Vicenç: Durant l’estiu passat vam quedar molt, anàvem molt de festa junts i vam decidir fer això. Gay revenge, va ser el primer embrió.

Ferran: Fèiem una cançó i després anàvem de festa.

Parlant de la Mobofest i amb el que heu esmentat, vaig veure que us va confirmar al seu cartell per la seva edició d’enguany al juliol. Com us fa sentir que un festival musical regional compti amb la vostra participació?

F: Ens ho varen proposar quan només teníem dues cançons publicades (Gay Revenge i 123). Vam ser dels primers, ens va parlar l’organitzador i ens va suggerir participar en l'edició del 2023. Nosaltres en cap moment vam pensar que faríem xous. Teníem aquests singles a Spotify per escoltar-ho amb amics. Finalment, ha resultat que n’hem fet, a la gent li agrada i estem molt contents.

V: Recordo que quan ens ho van dir ens vam tornar bojes de no creure-ho. A més, feia poc que havíem estat al festival i allà és on va començar tot.

F: De fet, a la Mobo, algun de nosaltres va dir, “Imagineu-vos a l’escenari l’any que ve”. Però de broma, no hi havia el projecte de grup. Ha sigut molt simbòlic. Un abans i un després.

Amb la vostra música i amb les vostres lletres, què voleu transmetre a la gent jove?
F: Jo diria modernor. Fades neix de la necessitat de tenir un producte així a Mallorca i en català.

V: Jo considero que tot s’insereix dins el discurs polèmic del col·lectiu LGBT+, tot i que no sigui només del col·lectiu. Volem trencar els cànons, els patrons, fer un poc de tonteria i ridícul, però a la vegada fer-ho bé.

F: Exacte, que la cultura pop no sigui beneita. Que el pop és una cosa estigmatitzada i que perquè sigui mainstream no ha de perdre valor. 

V: Si parlem de lletres, és cert que cadascun de nosaltres compon de manera diferent. Les parts de l’Àngel són romàntiques i d’humor, ell beu de la cultura k-pop, jo tiro més cap al “ratxeteo”, bec d’influències com La Zowi o Bad Gyal i en Ferran més cap al rap.

F: Sabem que Fades és un producte, realment. No ens amaguem, però sí que és la necessitat de crear un producte amb català fet per a masses i dirigit a gent jove. 

V: No ens avergonyim de dir que volem ser comercials. Però ja està bé que tres ‘mariconarros’ vestits de drag queen puguem ser comercials.

"Sabem que Fades és un producte, realment. No ens amaguem, però sí que és la necessitat de crear un producte amb català fet per a masses i dirigit a gent jove"

Ferran Pi

Creieu que al no ser nois heterosexuals se us exigeix més a l’escenari? 
V: Totalment, en som molt conscients. A nosaltres se’ns exigeix més, sabem que tenim la pressió de dur looks, fer coreografies, ser divertides, estar guapes… igual que la Julieta o la Maria Hein o una artista femenina. A un home heterosexual no se li exigeix ni la meitat.

F: També vull dir que quan vam saber que actuaríem a la Mobofest, pel que fa al xou, hem fet molta feina, ja que volíem oferir un espectacle ben fet. En el sentit d’entretenir molt a l’escenari. Sembla que la música en català és anar al teatre a veure una persona tocant una guitarra a mode acústic (no ho dic com res pejoratiu, soc molt fan). Però nosaltres, volem oferir un xou complet, amb ball i rave.

Heu esmentat que els vostres referents musicals són molt variats a l’hora d’inspirar-vos i decidir quina música feu. I a l’hora de produir, com dueu a terme aquesta tasca?
V: És cert que qui acaba fent la tasca de producció és en Ferran, ja que és qui sap fer-ho.

F: Exacte, a l’hora de produir bec de moltes influències. Des de Frank Ocean a la Nicki Minaj. També de veure un TikTok i inspirar-me. Es veu si cerques un poc dins el repertori que vaig escoltar al moment de produir el nostre primer disc Amigues i Autotune. Em fixo que en l'àmbit de producció, tot pugui ser un conjunt, que el disc tingui una cohesió. Està bé que sigui una recopilació de cançons, però jo volia que tingués un sentit. Això ho he intentat trobar amb sons, però clar, d’una manera supercasolana, perquè no soc cap productor professional, jo soc un friki que amb 14 anys escoltava a la Nicki Minaj i va començar a fer remixes. Tinc moltes influències, tant locals com professionals.

Pel que fa a la vostra estètica, he vist que és molt dels 2000 i amb unes tonalitats cridaneres. Qui la pensa i com dueu a terme la part visual?
F: Això ho duu totalment en Vicenç.

V: Tiro bastant cap aquí, jo dono les directrius i després ells decideixen. Amb vestuari reduït, perquè realment els hi deixo també i cap dels tres tenim la mateixa talla. Ho hem de fer venir bé. També sé cosir i m’agrada molt la moda i intento dur el meu terreny a Fades. A més, gaudeixo molt fent-ho. 

F: En Vicenç és l’estètica de Fades. 

V: En el meu dia a dia, vesteixo igual que quan anem a un concert. Ells es vesteixen diferent. Òbviament, ells dos opinen i a vegades no estan d’acord. [Riu.]

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by FADES ᖭི༏ᖫྀ (@fadesfadesfades)

Sobre les vostres lletres, escriviu sobre experiències personals o en què us inspireu? 
V: Jo crec que en algunes sí, però quan em surt escriure penso molt amb la imatge que m’agradaria donar i la part positiva que m’agrada de mi. És a dir, com vull projectar-me i intentar dur-la.

F: Tots tres estudiem literatura i llegim poesia. Quan escrius poesia pots tractar coses pròpies i sempre hi ha un tret propi, però es fa molta feina amb la construcció del personatge que xerra, del jo poètic. Nosaltres ens hem construït molt centrant-nos en qui volem ser com a Fades. Això com a producte s’ha treballat. També parlo de coses personals a vegades, no puc evitar-ho. 

V: És cert i considero que la personalitat es veu reflectida. Jo quan dic: “Vestit de deixalles, Versace i Dior” és perquè literalment el meu armari és de deixalles, o quan dic: “Duc Camper” és perquè és la meva marca preferida de sabates. 

F: També, per exemple, és clar que Amor d’estiu va dedicada a algú i Gay Revenge neix de la necessitat que jo tenia de fer la revenja a algú. Hi ha dedicacions en certa manera.

Heu fet dos concerts, com ha anat aquest primer contacte amb el públic? En teniu més de confirmats? 
F: Tenim unes quantes dates confirmades: el 2 de juny actuem a Barcelona, el dia 3 toquem a Esporles (el poble d'en Vicenç), l'1 de juliol tornem a Barcelona i el 29 juliol a la Mobofest. També tenim alguna altra data pendent, però encara no és del tot segur. 

V: Respecte als concerts fets, el de Manacor va ser el nostre primer i va ser una experiència ideal, va ser màgic. Vam tenir mil inconvenients, però, així i tot, va ser increïble.

F: Vam arribar i l’autotune no funcionava i, és clar, el nostre disc es titula Amigues i autotune, què fèiem? Les Fades som performers, però el que és cantar…

V: Cantar… el que és cantar ni una nota. Però bé, al concert de Manacor, un DJ ens va poder ajudar i al final vam poder tenir micròfons sense fils i, per tant, tenint coreografia va ser molt còmode.  

F: També, en ser el primer concert, veure que la gent se sabia les nostres cançons va ser al·lucinant. Avui en dia la gent beu molt de TikTok i Instagram i estem acostumats a veure xifres altes. Però en estar a l’escenari i veure que més de 100 persones cantaven les nostres lletres va ser una autèntica bogeria. Vaig flipar moltíssim. Sempre el recordarem com un oasi.

Amb quin artista us agradaria col·laborar? 
V: Sent realista, a mi m’agradaria molt amb Figa Flawas, amb la Julieta (la deessa del pop) i així més "ratxetona" amb la Neisha. Jo crec que l’Àngel diria de col·laborar amb Els Cundits. 

F: Jo he de dir que soc molt fan d’en Caldo, que fa com un pop electrònic molt xulo, m’encanta. De fet, hi ha una persona a Catalunya que trobo que no està valorada, es diu La Francesssa. És l’Arca, però catalana. 

V: Ella és més DJ ravera. Tant de bo ens produís una cançó, em moro. 

I de Mallorca?
V: Amb en Plan-ET seria preciós. A més, ell també produeix molt bé. I amb la Maria Hein ja hem fet el sample de Gay Revenge, però que si ella es vol tornar a pujar al carro, per nosaltres endavant.

Esmentareu que teniu un caràcter reivindicatiu com a persones queer, voleu trencar amb els esquemes i, a part, també sou filòlegs. Com creieu que es pot perpetuar això en gent de la nostra edat?
V: Jo crec que hem arribat a un públic jove a partir de la xarxa social de TikTok. I això ha sigut exposant-nos, en certa manera. En alguns moments, m’ha aclaparat perquè a un li fa por la sobreexposició. Però després ho penso i estic molt content que aquesta exposició serveixi perquè la gent vegi a un mariconarro amb un crop top xerrant català i que pugui ser referent.

F: Jo, per norma general, també soc bastant privat, però ara amb Fades m’he vist obligat a penjar contingut diari a TikTok. Al final, t’exposes tu com a persona i el que més funciona són els nostres vídeos xerrant. Hem creat aquest producte i si això serveix per ser referents d'algú LGBT dins la cultura catalanoparlant, ja seria perfecte.

V: Entrem dins de polèmiques: primer per la nostra feminitat i segon per ser catalanoparlants. Per exemple, el nostre primer hater d’Instagram va mencionar “Maricones y encima hablando en catalán”. [Riuen.] A part que som gent jove sense cap mena de recurs econòmic. També el fet de ser mallorquins pot comptar com una doble minorització lingüística.

Finalment, quines passes us agradaria fer més endavant? En quins festivals us agradaria participar?
V: Música en volem continuar fent. De fet, tenim moltíssimes idees. Jo crec que voldrem treure un segon àlbum. Tampoc sabem cap on anirà perquè ha sigut un creixement molt ràpid. El que tenim clar és que volem seguir explotant Fades i mirar d’aconseguir recursos. No dic firmar amb una discogràfica, però potser sí professionalitzar-nos, en certa manera. Pel que fa a festivals, sincerament, on ens vulguin.

F: Jo he d’esmentar que el format de festivals no m’acaba de fer el pes, perquè considero que no tens un públic tan entregat, la gent que et veu sol ser de passada. Però m’agradaria participar al festival Strenes. A revetlles de Mallorca també ens agradaria moltíssim. 

V: Òbviament, mai faríem concerts en auditoris on la gent estigués asseguda, perquè no té sentit. M’agrada l’ambient d’anar a un “antro de merda” i tocar allà.