[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 30 d’agost 2020

En aquest balcó del carrer de la Barca, al Barri Vell de Girona, hi ha penjada una pancarta que clama "més barri, menys pisos turístics". No és l'única que oneja en aquesta zona de la ciutat, on prop d'un 20% dels habitatges són d'ús turístic (HUTs). Adrià Plazas, membre de la plataforma que rep el mateix nom que la inscripció de les pancartes, denuncia al Diari de Barcelona que hi ha sectors de la ciutat "on s'hi produeixen fenòmens de gentrificació que xoquen amb el Dret a l'Habitatge Digne."

"El passat juliol la majoria d'associacions de veïns van aconseguir aprovar una moció que instava a les autoritats municipals a aplicar una moratòria de llicències d'ús turístic fins que no hi hagi un estudi que ens permeti debatre com a ciutat com volem gestionar els HUTs", explica Plazas. Girona és la província amb una major concentració d'HUTs per habitant degut a la massificació turística del territori i això ha esdevingut una problemàtica més pel que fa a l'habitatge.

Actualment a la capital del Gironès hi ha gairebé 800 habitatges d'ús turístic i l'evolució ha estat exponencial en els darrers anys. El 2008 l'Ajuntament de Girona només tenia constància de 2 HUTs i a finals de juny de 2017 ja n'hi havia 411 de registrats. El 2018 en constaven 589 i, segons les últimes dades de maig de 2019, la xifra va arribar fins els 789. "A dia d'avui, 10 anys després de la creació dels HUTs i amb un creixement d'aquests superior al 450% en els últims 5 anys, no tenim cap tipus de regulació municipal", afirma Adrià Plazas. 

Segons la plataforma Més Barri, 3 dels 31 sectors de la ciutat acumulen més de dues terceres parts del total d'habitatges d'ús turístic i n'hi ha 10 que no en tenen cap, el que fa augmentar la "desigualtat entre barris". El 2017 el Barri Vell era la zona amb més HUTs, 244, seguit de l'Eixample Nord (66) i Mercadal (43). A més, tal com recorda Plazas, cal tenir en compte que "el Barri Vell és el barri amb menor mitjana d'arrelament a la ciutat i en el que es produeixen més canvis de domicili", el que evidencia que cada vegada són menys les veïnes que decideixen o poden quedar-s'hi a viure.

Un dels lemes de la plataforma és "un pis turístic, una llar menys", ja que la gentrificació i l'explotació del turisme comporten greus problemes a nivell d'habitatge. Tot i així, també posen el focus en la transformació dels barris a altres nivells, com "el comerç, el teixit associatiu o l'espai públic", així com en les actituds incíviques que es puguin donar arrel de la presència de turistes als barris gironins. Més Barri no pretén "formular una solució a les problemàtiques dels HUTs", com explica Adrià Plazas, sinó que es pugui obrir el debat a la ciutat i es decideixi democràticament com es vol gestionar els HUTs. 

L'aprovació del decret 75/2020 que permet que els HUTs ja no hagin de ser habitatges sencers i el fet la proposta de Llei per la regulació del preu del lloguer segueixi bloquejada, entre d'altres qüestions, apunta el membre d'aquesta plataforma, demostra que "les institucions no han sabut donar solucions i no s'han posicionat fermament per defensar el Dret a l'Habitatge Digne". Són moltes les veïnes de Girona que, com el col·lectiu Més Barri, consideren que es troben "amb una clara falta de voluntat política" per solucionar la problemàtica, i així ho denuncien a través dels seus balcons. 

 

Si des del vostre balcó veieu dibuixos, pancartes, banderes interessants als balcons veïns, no ho dubteu i feu-nos-els arribar. Podeu fer-ho a través de les nostres xarxes socials (Twitter, Instagram i Facebook) o per correu electrònic (diaridebarcelona@upf.edu).

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —