Com ja tots sabreu, el TSJC ha reiterat la imposició de fer un 25% de les classes en castellà i ha ordenat al conseller d’Educació, Josep González-Cambray, que n’asseguri el compliment en els propers 15 dies. Ara ja 12, i anem restant. Un 25% de castellà. A Catalunya. Un 25% d’una llengua amb més de 600 milions de parlants al món. Quin gran risc que es perdi. No com el català, que el parlen amb prou feines 10 milions de persones.

Alguns sectors que voleu anar de progressistes us feu farts de parlar de la multiculturalitat de la vostra Espanya quan l’únic que voleu és enfonsar-la. D’altres almenys no se n’amaguen. Com us agradaria que a Espanya només s’hi parlés espanyol. I al món sencer, si ens hi posem. Preteneu imposar un 25% de la vostra llengua a les nostres aules i fer que el català vagi desapareixent de mica en mica. De veritat us penseu que no sabem parlar castellà? A Catalunya la llengua majoritària d’ús entre els joves és el castellà. I no ho dic jo, ho demostren diversos estudis, entre ells aquest de Plataforma per la Llengua. Els nens, entre ells, la gran majoria, parlen en castellà. I, si no, n’hi ha prou que un s’expressi en castellà perquè tots canviïn d’idioma.

Ja sense sentència hi havia moltes escoles en què els professors tenien via lliure per impartir classe en castellà si així se sentien més còmodes. I ara fareu veure que això no ho sabíeu. Perquè fins ara ningú no s’havia assegurat que es complís la norma del català com a llengua vehicular. Per a tots aquells centres no serà difícil ara acatar aquesta sentència. De fet, compte que no sobrepassin el 25%! Si tant voleu una educació en castellà, porteu els vostres fills a una escola amb l’ensenyament en castellà, que ja n’hi ha.

Per als nens, el català és una llengua associada al món educatiu. Si el traieu d’aquí, on voleu que l’aprenguin? Sense gairebé referents a l’oci, a la cultura, la quitxalla del país deixarà ja definitivament de valorar el català com una llengua més, vàlida dins el seu repertori mental que crèiem bilingüe gairebé de naixement, però ara posat en perill. I si els nens no la parlen, s’acabarà perdent aquesta llengua. Que al final és el que està passant a Galícia amb el gallec i el que voleu que passi aquí, i ara ho demostreu. Perquè malgrat que tinguem continguts en català, i cada cop més i millors, la immensa majoria de coses són en castellà. I els nens les consumeixen igualment. No els ho prohibim, com creieu. Els nens veuen el Super3, és clar. Però també veuen Disney Channel. I youtubers i streamers. Em direu que els nens catalans no veuen l’Ibai? Que no saben castellà? Fa falta que l’escola sigui també en castellà? L’únic àmbit on fins ara estava assegurat el català?

Després fingireu defensar la diversitat. Realment demostreu que us importa una merda. Per cert, estaria bé, posats a ser tan bilingües i precisos, que la gent del TSJC passés per l’escola (en català!) i fes repàs d’algunes lliçons bàsiques de gramàtica i escrivís cent vegades a la pissarra “No tornaré a publicar cap ordre judicial en català sense pronoms febles”.