'Otra ronda', un film d’alta graduació
Per Pablo Mérida
Publicat el 11 d’abril 2021

Quatre professors d’institut de mitjana edat amb una vida grisa i anodina decideixen encetar un experiment: comprovar si mantenint-se durant tot el dia beguts en una taxa moderada d’alcohol la seva vida professional, familiar i social millora. 

Ens trobem davant d’una particular faula sobre l’alcohol. Normalment podem distingir dos tipus de pel·lícules que tractin sobre aquest tema: les que fan un retrat lleuger i humorístic de l’alcohol, o bé les que mostren el component més dramàtic d’aquesta droga posant l’èmfasi en els perniciosos efectes que té sobre els consumidors i les persones del seu voltant. És un veritable desafiament escapar d’aquests dos enfocaments contraposats. Otra ronda, però, se’n surt optant per un terme mig. Aquest film no és una lloança a l’alcohol (com en alguns moments pot semblar) ni tampoc una crítica ferma.  

El concepte inicial ja parteix d’una certa neutralitat: tot comença com un simple experiment, el plantejament en si no pressuposa un final bo o dolent. A més, els exemples que se’ns van mostrant de reconeguts artistes i polítics que bevien molt alcohol i que tenien gran èxit acaben de reafirmar les raons per dur a terme l’experiment i obren la possibilitat a què pugui ser positiu.

Els espectadors acompanyarem els quatre protagonistes, encapçalats per un fantàstic Mads Mikkelsen, en el seu viatge etílic desitjant veure com acaba el seu experiment, perquè els resultats per força han de ser o positius o negatius. Vinterberg per sortejar aquesta problemàtica ens ensenya les dues cares de l’alcohol, la més còmica i lluminosa i la més dramàtica i fosca. Tot i que cau en alguns tòpics innecessaris, Vinterberg aconsegueix equilibrar de manera efectiva el discurs del film.

A més, la barreja de drama i comèdia s’amaneix amb algunes perles pretesament provocatives que li donen entitat al film i trenquen de manera ajustada la seva neutralitat discursiva. Finalment, la seqüència de cloenda acaba de rematar la història, ja que és un desenllaç molt provocatiu, però suficientment obert per evitar que la proposta es converteixi en una comèdia buida o en un drama d’anunci de la DGT. 

Malauradament, la neutralitat que té, que és la seva màxima fortalesa, és alhora el seu punt més feble, ja que per tal de no dictar sentència es deixen al tinter una pila de temes interessants que sobrevolen tota la història, però que no estan prou desenvolupats. La crisi de la mitjana edat, el fort alcoholisme a Dinamarca, la raó de la buidor que sent el ciutadà mitjà o una anàlisi més crítica del bagatge emocional dels protagonistes en són alguns exemples. 

Així i tot, el film de Vinterberg funciona de manera excel·lent i té el potencial per sorprendre l’espectador. El fet que no parteixi d’un dogmatisme moralista a ultrança, com altres pel·lícules centrades en les drogues, crec que li fa bé. Encara que li resti potencia dramàtica, optar pel terme mig és una decisió valenta que val la pena reivindicar perquè caure en els extrems sempre és l’opció més fàcil i segura. Otra ronda, en definitiva, ens recorda que una bona pel·lícula és com el millor dels còctels, la mescla ha d’estar ben equilibrada i, en el cas d’aquest film, comèdia, drama i provocació estan mesurats a la perfecció. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —