[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 31 d’agost 2020

La Montserrat té 26 anys i considera que el confinament no va suposar un fort sotrac a la seva vida. Està diagnosticada de diferents problemes de salut mental, entre ells, d'ansietat social. "Durant el meu dia a dia sempre m'haig d'afrontar a situacions molt complicades cada 10 minuts: demanar el canvi bé si me l'han tornat malament, parlar amb algú que no conec o estar en un grup amb més de quatre persones".

Justament, abans de la promulgació de l'estat d'alarma va deixar la feina, "em vaig treure un gran pes de sobre". Comenta que, tot i que era una feina molt estable i ben retribuïda, li generava molta ansietat. D'aquesta manera, el confinament li va anar molt bé: "Vaig estar amb la meva mare i la seva parella, i al final, tot era una zona de seguretat per mi". Va poder dedicar-se a ella mateixa, escriure, fer ioga i descansar. Tanmateix, és conscient que va viure una situació irreal i que no pot deixar de relacionar-se amb la gent per sempre més. 

La Montserrat a casa seva.

Segons la seva experiència, la gent que ho ha passat pitjor és la que no té cap mena de trastorn, "precisament perquè no estan acostumats a gestionar aquest nivell d'ansietat". La Montserrat explica que per a ella no és tan greu haver de passar un parell de mesos a casa, i reitera que té la sensació d'haver viscut situacions molt pitjors. "Per a mi el confinament real és viure el dia a dia perquè estic molt tancada en mi mateixa, passo ansietat en molts llocs. Per no passar-ho així de malament intento fugir d'aquestes situacions, llavors és com si jo estigués confinada en mi mateixa".


Segons l'experiència de la Montserrat, la gent que ho ha passat pitjor és la que no té cap menta de transtorn, "precisament perquè no estan acostumats a gestionar aquest nivell d'ansietat"


D'aquesta manera, el xoc amb la realitat va venir amb la desescalada i la represa de la "nova normalitat". "Va suposar haver-me de desacostumar a tot el que m'havia acostumat". Un dels temes que més preocupa la Montse és el fet d'haver de tornar a buscar feina.

A banda d'això, el trastorn obsessiu compulsiu que pateix li dificulta conviure amb la situació de pandèmia al seu dia a dia: "Tinc bastant obsessió amb les malalties", expressa. En aquest sentit, no pateix per si el pot agafar, sinó que les seves pors van més enllà. "Em fa molt respecte el tema Covid, em rento molt les mans i sempre porto mascareta. No tinc cap malaltia, però tinc aquesta sensació estranya que si l'agafo se'm complicarà i em moriré".


Per a la Montserrat la desescalada va ser un xoc amb la realitat: "Va suposar haver-me de desacostumar a tot el que m'havia acostumat".


La Montse diu que si hi hagués un segon confinament, en certa manera, canviaria alguns hàbits. "Potser sí que he estat massa aïllada, parlava amb la meva família i amb la meva parella i poc més. Potser intentaria relacionar-me una mica, ja que als amics no els hi he fet gaire cas".

El cas de la Montse és només un exemple del que ha passat durant la pandèmia. Segons Marta Garcia, cap de joves de la Fundació Joia, les situacions que han viscut els joves amb problemes de salut mental durant la pandèmia han estat molt diverses i molts han vist agreujat el seu estat, i augment de l'ansietat per estar confinats. Per a Garcia, un dels problemes més greus i que pot suposar un retrocés en la feina dels professionals és l'aïllament dels joves. "Això s'ha agreujat molt més perquè nosaltres estàvem treballant abans del confinament perquè poguessin sortir de casa i fer un treball més comunitari, i l'objectiu ha anat cap enrere". Considera que el confinament ha estat un període molt dur i difícil, sobretot pel que fa a l'ansietat, l'angoixa, la depressió i l'augment de conflictes dins del nucli familiar.

Teràpia i confinament

La cap de joves de la Fundació Joia explica al Diari de Barcelona com van adaptar el funcionament del centre durant el confinament. "El primer que vam fer va ser donar atenció telemàtica durant els 7 dies de la setmana i atenció presencial per als casos més greus que ho necessitaven amb urgència. A més, vam adaptar tot el pla funcional d'activitats, que són les activitats que feien els joves quan venien al centre". A la Fundació es fan activitats de cura de la salut, d'esport, cuina, tallers amb la psicòloga, classes d'intel·ligència emocional o gestió de l'ansietat, entre d'altres. "Vam fer aquestes activitats a través del Meet [una aplicació de videotrucades]", explica Garcia.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El grup de Joves de Sant Martí ha reprès l’activitat de l’Institut Obert de Catalunya!

A post shared by Fundació Joia (@fundaciojoia) on

 

D'aquesta manera es va treballar amb l'objectiu de "portar la normalitat del centre a casa seva". També s'enviava diferents missatges al llarg del dia a través del canal de Telegram amb diferents recomanacions per tal que els joves mantinguessin una rutina i es feien videotrucades diàriament.

Encara que el contacte humà sempre és millor que una pantalla, Marta Garcia considera que el confinament també ha aportat aprenentatges positius i noves dinàmiques. "Vam veure moltes coses que el dia a dia no ens havia permès: les habitacions, la família, si la persona tenia un context de silenci per poder treballar, si no ho tenia...".

En aquest cas, les xarxes socials han estat les grans aliades dels joves i els professionals i han proporcionat un gran canal de comunicació. "Cada dia fèiem un directe d'Instagram i els joves són els que s'han apuntat 'al carro' els primers, els hi ha encantat. Hi ha joves que arran del confinament s'han vinculat molt més". Marta Garcia diu que molts d'ells, abans del confinament, si tenien un mal dia optaven per no anar al centre. "Ara, si algun dia es troben malament i no venen, no m'importa tornar a fer una entrevista per videotrucada". 

Hi ha joves que arran del confinament s'han vinculat molt més a les activitats dels centres de salut mental. Pixabay

Però la bretxa digital ha impossibilitat que tots els joves poguessin fer teràpia de manera regular. "Si que hem vist que hi ha persones que a casa no tenen ordinador, ni wifi o els veies que patien per si se'ls acabava les dades, llavors la situació ha estat molt difícil". En aquest context els professionals han sentit una gran incertesa i impotència en no saber res d'ells i per això, explica, es van intensificar les coordinacions i seguiments de casos greus amb els centres de salut mental i els serveis socials. "Els que han tingut ordinador o wifi han pogut tenir una finestra a l'exterior, però per aquests joves que no tenien aquest accés, ha estat molt més complicat".

Paloma Lago, directora de dos centres de salut mental de Nou Barris considera que "tot el tema socioeconòmic i cultural té un efecte sobre la salut, especialment sobre la salut mental". Per aquest motiu durant el moment més àlgid de la crisi de la Covid-19 el CSMA de Nous Barris va  obrir en dies festius i caps de setmana de forma excepcional. "Per nosaltres era molt important atendre els pacients perquè consideràvem que era una situació de crisi i la gent estava espantada i es podien descompensar més." Per tant, es va donar atenció als pacients, es va fer educació sanitària i es van avançar les llistes d'espera per si en cas de rebrot hi havia un auge de la demanda.


Paloma Lago: "Tot el tema socioeconòmic i cultural té un efecte sobre la salut i especialment sobre la salut mental"


El Director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Jordi Blanch, apunta que durant l'estat d'alarma va haver-hi un augment important de queixes i demandes d'ansietat. "Aquestes dades es van recollir a partir de les atencions telemàtiques que es van fer des d'atenció primària, des del portal gestioemocional.cat i amb dades indirectes de prescripcions i també atenció a urgència". 

Blanch explica que l'afectació va ser més intensa en la població general. "En aquesta etapa els menors d'edat i les persones amb malalties mentals semblava que no ho estaven passant tan malament i estaven més tranquil·les a excepció de dos subgrups: els nois i noies amb trastorns de l'espectre autista i, sobretot, els trastorns de la conducta alimentària". 


Segons Jordi Blanc els subgrups de malalties mentals que més van patir els afectes del confinament són els nois i noies amb trastorns de l'espectre autista i sobretot els trastorns de la conducta alimentària


Segons el director del Pla Director de Salut Mental, el fet que els joves no hagin presentat tants símptomes pot ser pel fet de "no tenir tanta pressió acadèmica" i no haver d'anar a l'escola o institut. "Tot i que es mantenia l'activitat educativa telemàtica, el fet de no haver d'anar a classe pot haver rebaixat l'estrès i l'ansietat".

Tot i que el sistema de salut mental ha funcionat amb solidesa i eficiència durant el confinament, Blanch preveu que "segurament s'hagi de reforçar pel que pugui venir en un futur, "sobretot si es comença a complicar en l'àmbit socioeconòmic". El director concreta que aquest fet ja es va copsar durant la crisi del 2008, quan hi va haver un repunt de casos de problemes de salut mental. De moment, la demanda de psicòlegs i psiquiatres ha augmentat lleugerament.

Sigui quina sigui la situació en un futur, la Montserrat apel·la la població perquè brindi ajuda a les persones que es trobin en situacions de salut mental complicades. "Si jo rebo situacions de discriminació o estigma ho passo pitjor, en comptes de marginar-me o riure't de mi, per què no m'ajudes?", conclou.


La Montserrat ha preferit no revelar el seu cognom per motius de privacitat*

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —