"Si ens haguéssim conegut una setmana o un mes després de l'1 d'octubre, estic pràcticament convençuda que no quedo amb ell". Aquesta és l'afirmació que fa l'Elena, de 52 anys. Tot i això, fa més de vint anys que està casada amb en Ricard, de 51. El seu cas exemplifica la conclusió a la qual va arribar un estudi de la Universitat de Denver fa dos anys, on es conclou que la diferència ideològica no ocupa "un lloc tan important" pel que fa les dificultats per trobar parella. 

La combinació de dos mons com la política i l'amor és curiosa. Buscant possibles parelles amb qui contactar, trobo aquest tuit: "La meva parella és votant del PP". La seva autora és l'Elena. Criada en un entorn familiar vinculat fortament a l'extinta Convergència  —el seu pare, una persona "religiosa i culta", hi tenia un paper molt actiu—, l'Elena "va sortir" votant de Junts per Catalunya i, per tant, independentista.

L'any 1996 va conèixer en una discoteca a qui actualment és el seu marit. D'ideals forts, l'Elena afirma que llavors tenia un mètode per trobar els pretendents adequats: "Si algú se m'acostava parlant en castellà, jo responia en català. Si em contestava en castellà, adiós muy buenas", precisa. En Ricard, però, va fer-ho en llengua catalana, i això va ser un "punt positiu".

Sorpreses ideològiques

L'amor va anar sorgint a mesura que quedaven. Però de sobte, en una cita, ell va confessar-li quelcom que li va caure "com un gerro d'aigua freda": "Quan ja portàvem cinc o sis mesos em va dir que m'havia de dir una cosa que no m'agradaria: era del PP català i hi estava afiliat". En aquell moment ell va deixar-li clar que "era respectuós i tolerant", i que deixar-se de conèixer per aquest motiu "li semblaria malament". L'Elena creu que tenia raó.

L'Elena i en Ricard avui dia són marit i muller, treballen junts i tenen dues filles, a les quals han educat sense massa tensions, asseguren. "No hi ha hagut cap problema perquè en aquest aspecte els nostres ideals són semblants. No parlem d'algú de VOX amb algú dels Comuns", expliquen. Potser aquest cas s'assembla més al de l'Alba: una noia de 23 anys d'esquerres que va sortir durant sis mesos amb una noi al qual defineix com "d'extrema dreta, nivell VOX". Tot i que el motiu de la seva ruptura no va ser la diferència ideològica, explica l'Alba, aquesta hi va tenir un paper clau.

L'Alba va descobrir el vessant polític del noi en qüestió una nit random de festa amb amics. "Em vaig espantar una mica, tot i que ell em deia que no ho fes, que no era tant heavy", diu. A més, creu que ell "s'avergonyia" de la seva forma de pensar, ja que no l'explicava a tothom. Realment ella mai s'havia plantejat sortir amb algú d'una ideologia tan diferent. "La meva primera reacció va ser: fuig!", relata.

La diferència ideològica els portava a discutir sobre certs temes com sanitat, escola o diners. "Per a mi era com un 'no has viscut res dolent a la vida i els 'papis', com que són rics, t'ho han donat tot'", assegura. El noi era d'una classe social més alta, havia estudiat en una escola britànica i defensava la sanitat privada. No compartir l'opinió sobre temes com el feminisme eren per a l'Alba una "red flag total". A més, a ell li agradava molt parlar de política, i això feia que entre els dos discutissin permanentment. Per aquest motiu, assegura, no repetiria sortir amb algú d'ideologia diferent i que doni molta importància al món polític.

La Joana, una noia de 22 anys i d'ideologia catalanista d'esquerres, no opina el mateix que l'Alba. Votant de la CUP, va sortir durant un any i mig amb un noi "espanyolito del PP". Tot i que ella sospitava que no era catalanista, "quasi tinc un atac de cor quan vaig veure una bandera d'Espanya penjada al sostre de la seva habitació". Ella assegura que ambdós van poder separar ideologies de la relació i que "sortir amb algú ideològicament diferent suposa esforç, però és viable". Inclús, diu, podria repetir l'experiència.

Com el cas de l'Elena i en Ricard, que asseguren que "si l'altra persona és respectuosa, la convivència és possible", també trobem la Lara i la Mar, de 19 i 21 anys, respectivament. La Lara és d'esquerres, independentista i votant de la CUP; i la Mar de centreesquerra, unionista i votant del PSC.

La parella, que fa set mesos que està junta, va conèixer la ideologia de l'altra quan la Lara, parlant de trens, va dir "Puta Renfe i Puta Espanya". Tot i que saber quina forma de pensar tenia cadascuna va ser un "xoc", les dues recalquen que "mentre hi hagi respecte i les dues persones s'escoltin, debatin lliurement i vulguin aprendre i compartir, no ha d'haver-hi cap problema".

La Lara "no podria sortir amb algú d'extrema dreta" i creu que el dret a vot és la manera ideal per expressar la ideologia de cadascú i evitar les discrepàncies en el marc d'una relació. Ambdues voldran educar en un futur els seus possibles fills o filles "des de la llibertat i el respecte d'opinions".

Així ho han fet l'Elena i en Ricard amb les seves dues filles. "Jo he anat a les manifestacions de l'11 de setembre i no les he portat mai. Hem volgut que decideixin el que creguin amb tolerància i respecte", afegeix l'Elena. Tot i això, ara que la seva filla gran ja podrà exercir el dret a vot, creu aquesta "tira més al que jo penso". L'Elena lamenta que el seu marit i les seves filles no l'hagin acompanyat a les manifestacions independentistes. Alhora, descriu un moment dur per a la parella durant els fets de l'1-O després que el seu marit votés el PP: "Vaig arribar a dir-li 'tant de bo no m'hagués casat amb tu'".