---
Per Mar Grau
Publicat el 12 de maig 2022

La família del Kargar Hussain va arribar dimecres passat a Barcelona. Els talibans d’Afganistan l’han amenaçat de mort i l’única opció que tenia era fugir, amb la seva família, i demanar l’asil. El Kargar, de 27 anys, va ser càmera del documental A thousand girls like me, que explica la història real d’un talibà que havia abusat de la seva filla. A l’agost de l’any passat aquest talibà va ser un dels primers que van alliberar. Va ser llavors quan va arribar la seva principal amenaça de mort. Ha fugit amb la seva dona, que és advocada (24 anys), la seva germana (22 anys) que és periodista, i la seva mare. Actualment, es troben a un hostal de Poble Sec. Tan joves, i amb risc de mort.

La situació a l’Afganistan és dramàtica des de l'arribada al poder dels talibans l’agost del 2021, després de 20 anys. El seu control està esborrant els drets i les llibertats dels ciutadans, i el col·lectiu que n’està patint més les conseqüències són les dones: activistes, periodistes, juristes o dones que tenien feines que ara només poden fer els homes. Actualment, com a conseqüència del seu activisme per la democràcia en l’exercici professional del seu càrrec o la seva relació amb països estrangers, tant elles com alguns homes es troben amagats i en perill de mort. Un d’ells, el Kargar, la seva dona Tamana Azar, i la seva germana, la periodista Shufoga Rahim.

Enfront d’aquest malson, per ajudar-los a fugir del seu país controlat pels talibans, s’han posat en marxa diferents xarxes de suport solidàries com PEOPLE HELP, una associació formada per una quinzena de voluntàries que ajuden a famílies i dones afganeses, que pateixen un alt risc de mort, a sortir de Kabul de manera legal i a fer tots els tràmits amb l’ambaixada espanyola de Pakistan i Iran per sol·licitar el seu trasllat fins a Catalunya, mitjançant del dret d’asil.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by People Help (@peoplehelp_)

 

Les padrines

L’associació PEOPLE HELP s’organitza mitjançant una xarxa de “padrines” de les diferents famílies afganeses que els hi demanen ajuda. A més del suport personal i emocional, se’ls dona informació sobre les diferents vies legals existents per poder sortir del país: com fer-se el passaport, com obtenir la visa, com traslladar-se a un altre país, quins tràmits s’han de gestionar a l’ambaixada espanyola, etc. 

Segons ens explica al Diari de Barcelona la Sílvia Sala, membre del grup PEOPLE HELP i advocada social d'asil i estrangeria a la Fundació Ficat, "quan hi ha sort poden venir cap aquí", i també realitzen el tràmit d’acollida: “Intentem accelerar-ho tot: escolaritzem als nens, busquem classes d’espanyol per als pares, si han d’anar al metge els acompanyem perquè no parlen ni català, ni castellà, ni anglès. Afortunadament, tenim afganesos que parlen molt bé l’anglès i ens ajuden a fer de traductors, inclús a Pakistan fan de traductors a l’ambaixada, perquè els hi demanem nosaltres, no perquè els hi demani l’ambaixada”. 

Actualment, estan en contacte amb més de 780 persones, de les quals unes 230 ja són a Pakistan o a l'Iran, pendents de fer l'entrevista amb l'ambaixada espanyola o esperant la resolució, i unes 80 ja són a Espanya i estan sent ateses per les entitats del Programa Espanyol de Refugi. 

"Tot i que tenim una relació molt fluida amb l'ambaixada espanyola i fins a mitjans de desembre el procés era força fluid i no hi havíem tingut cap denegació, des de fa uns mesos hem començat a rebre resolucions desfavorables", lamenta la Sílvia. Tot i això, segons ella, les denegacions no coincideixen amb l'arribada dels refugiats ucraïnesos, i ho identifica més com a causa d'un canvi de la cònsol: "Primer feia les entrevistes la cònsol de Pakistan i després es va canviar per la cònsol d'Afganistan. Han canviat els criteris, al setembre presentaven una càrrega de risc i dues o tres proves i els hi donaven. Ara han de presentar tres amenaces per escrit, sistemàtiques, que siguin fetes per la mateixa persona... I molts cops igualment els hi deneguen". A partir d'ara l'associació intenta preparar, encara més, a les famílies per l'entrevista. De fet, la família del Kargar portava "13 dies preparant-la". Si això continua així hauran de "mirar altres països com a destinacions".

Aquest és el nou projecte en què s’ha endinsat la Clínica Jurídica, que els ajuda a presentar els recursos de reposició de les diferents resolucions desfavorables que estan obtenint, ja que amb l’augment de la demanda, i que “entre les padrines” només són “dues advocades”, que també tenen les seves respectives feines, estan començant “a no donar l’abast”. A més, el 18 de maig faran una presentació a la Universitat Pompeu Fabra, on assistirà la família del Kargar. 

Els inicis

Aquesta iniciativa va sorgir del Departament de Cultura de la Generalitat que, quan van pujar els talibans al poder, van crear mitjançant un conjunt d’associacions “Cultura per l’Afganistan”. Aquestes, a través de les xarxes, van començar a contactar amb gent relacionada amb la cultura, i es va preparar una llista que es va passar al Ministeri d’Assumptes Exteriors. Però, quan hi va haver l’atemptat de l’aeroport, el 13 d’agost, tot es va parar i van deixar de fer evacuacions —"que es feien molt rudimentàriament: indicaven amb un mocador vermell a l’aeroport que anaven a Espanya"—.

Tot i això, ja que hi havia la llista feta, van decidir continuar ajudant a aquesta gent, i la llista cada vegada s’ha anat fent més gran. “Nosaltres sempre hem tingut la màxima de què sempre vinguessin per referència d’algú, per vigilar que no se’ns colés algú que fos un talibà; sempre han vingut familiars o amics de gent”, assegura la Sílvia. Es tracta d’una iniciativa totalment gratuïta i sense cap mena de finançament, i ara estan a punt de constituir-se com a organització per poder rebre subvencions.

La Sílvia, tot i que reitera que les dates de les denegacions no coincideixen amb l’esclat de la invasió a Ucraïna, el que reclama és que “per a tots sigui el mateix”. “Els ucraïnesos al cap de tres dies ja tenien permís de treball, això està molt bé, perquè estan vivint una cosa horrorosa, però això ha de ser així per tots. Que ara Afganistan no surti als titulars no canvia que allà cada vegada estiguin pitjor”, lamenta. 

La Clínica Jurídica

La Clínica Jurídica és una iniciativa solidària de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra que, aprofitant els coneixements jurídics dels membres de la Facultat, tant pel que fa al professorat com als estudiants, dona un servei d’assessoria jurídica i de defensa a persones i col·lectius vulnerables. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —