Siete días de furia y puñales és un llibre que explica els detalls d’un dels moments més destacats de la història del Partit Popular: la caiguda de Pablo Casado com a líder i l’ascens al poder d’Alberto Núñez Feijóo. Escrit pel periodista Graciano Palomo, especialista en el centre-dreta espanyol, explica amb detall tot allò que passa al principal partit conservador d’Espanya entre el 2018 i el 2022.

Fitxa tècnica
Títol: Siete días de furia y puñales: De la conjura contra Casado a la última esperanza azul
Autor: Graciano Palomo
Gènere: Crònica política
Editorial: La esfera de los libros
Any de publicació: 2022
Pàgines: 370

Sinopsi
Siete días de furia y puñales relata la caiguda de Pablo Casado com a president del Partit Popular i els primers temps d’Alberto Núñez Feijóo com a líder. Graciano Palomo relata minuciosament els principals esdeveniments que van marcar la caiguda de Pablo Casado com a president del Partit Popular i com es va dur a terme la transició amb consens ampli cap al lideratge de Núñez Feijóo.

La narració comença descrivint el ple del 23 de febrer del 2022 al Congrés dels Diputats, en què Pablo Casado va fer efectiu el seu comiat com a líder del seu partit i pronuncia un discurs per reivindicar el seu mandat rodejat de la més absoluta soledat entre els seus companys de partit. Després de transmetre al lector les sensacions del comiat mediàtic de Casado, Palomo passa a narrar tota la història del canvi en el lideratge popular des del fet que desencadena la crisi més gran de la història del partit: la filtració de l’espionatge a la família de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

A partir d’aquí, es relaten una sèrie de fets que guien la transició entre el lideratge de Pablo Casado i el d’Alberto Núñez Feijóo. Els dos líders populars són els principals protagonistes d’aquesta crònica, i són descrits de forma molt detallada al llarg de tota l’obra.

Casado és caracteritzat en tot moment com un líder erràtic, que pren constantment decisions equivocades, que té un discurs incoherent i que confia cegament en el seu secretari general, que governa el partit de forma caciquil. També és descrit des d’un vessant més personal, destacant que davant de tot és un bon jan. 

Per la seva banda, Feijóo és presentat com una persona de consens dins el partit, amb una llarga carrera política i experiència de gestió. Igualment, es descriu la seva infància a la Galícia rural, amb l’objectiu d’humanitzar al personatge, i alguns trets de la seva personalitat com la timidesa, amb la qual ha hagut de bregar durant tota la seva carrera política.

Siete días de furia y puñales és un llibre recomanable per tots aquells lectors que vulguin conèixer en profunditat què va passar entre 2018 i 2022 al Partit Popular. El detall amb què l’autor narra les escenes reprodueix els diàlegs i descriu els personatges permet fer-se una idea aclaridora del panorama intern del PP durant la seva major crisi. Així mateix, la lectura d’aquesta crònica és amena, ja que s’expliquen xafarderies que enganxen el lector.

Tanmateix, l’autor deixa veure els seus biaixos ideològics en excés, especialment quan fa referència al sanchisme, que concep com quelcom que cal eradicar. Això pot incomodar i impressionar en primera instància a lectors que no siguin d’ideologia conservadora. Això no obstant, aquests epígrafs valoratius no es repeteixen en excés, pel que poden ser llegits de forma crítica sense que interrompin constantment la lectura.

Per tot plegat, la crònica escrita pel periodista Graciano Palomo permet aproximar-se a uns fets de gran rellevància per qualsevol lector amb curiositat per la política. Tot i que ho fa amb un cert biaix conservador, l’escrit fa una acurada descripció dels principals protagonistes i relata els fets amb un gran detall.

Aquesta lectura esdevé especialment interessant en el moment polític actual, en què el PP ha estat la força més votada a les recents eleccions generals del 23-J a Espanya però el lideratge de Feijóo, que en aquest llibre és descrit com un líder flamant, comença a ser qüestionat per alguns, començant pels qui celebraven la victòria popular durant la nit electoral davant la seva seu.