"No tinc cap conegut que vulgui quedar-se. Tots volem marxar. L'Azerbaidjan ofereix ajuda humanitària i promet que la vida serà millor del que ha estat fins ara, però els habitants no confien en aquestes promeses", diu Alyona Hayrapetyan, un periodista de Nagorno-Karabakh per telèfon des de Stepanakert, la capital de la regió. 

També anomenada Artsakh per la seva població armènia, Nagorno-Karabakh és una república autoproclamada dins de l'Azerbaidjan que havia buscat el reconeixement internacional i la independència des de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991.

Després d'un bloqueig de 10 mesos imposat per l'Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan va anunciar que havia llançat "operacions antiterroristes" a Nagorno-Karabakh el passat 19 de setembre.

Després de les 24 hores de bombardeig a gran escala de l'Azerbaidjan, les últimes dades informaven de 200 morts i més de 400 ferits. Una xifra a la qual cal sumar les almenys 68 víctimes mortals a causa de l'explosió d'un depòsit de combustible. 

"Es van escampar els rumors que els àzeris anaven cap a Stepanakert. Jo també vaig entrar en pànic i vaig agafar les meves coses per marxar. Encara no està clar si anava a passar o no, però es van sentir trets durant aproximadament una hora", diu Alyona Hayrapetyan.

Com molts altres, l'Alyona ha perdut el contacte amb els seus pares. Finalment, va poder arribar a ells, però molta gent encara buscava els seus familiars.

"Es rumorejava que els àzeris baixaven a Stepanakert. Jo també vaig entrar en pànic i vaig agafar les meves coses per marxar. Encara no està clar si va passar o no, però es van sentir trets durant aproximadament una hora", explica Alyona Hayrapetyan.

Com molts altres, l'Alyona va perdre el contacte amb els seus pares. Després de tot, va assolir retrobar-s'hi, però molta gent encara buscava els seus familiars.

Residents desplaçats de Nagorno-Karabakh arriven al Centre Humanitari de la regió armènia de Syunik. / Govern d'Armènia

Després de l'operació 'antiterrorista', més de 8.000 persones van ser evacuades a la base russa de les forces de pau o a Stepanakert, la capital de Nagorno-Karabakh.

Un cop donat l'alto el foc del 20 de setembre, la ciutat principal de Nagorno-Karabakh, Stepanakert, es va convertir en un refugi per als ciutadans desplaçats. Dormien als soterranis, escoles i tots els espais disponibles, també el terra.

L'èxode

El 24 de setembre, el Centre d'Informació de Nagorno-Karabakh va anunciar que, amb l'ajuda de les forces de pau russes, la gent podria ser evacuada cap a Armènia. Com a resposta, els residents van fer les maletes de pressa i van intentar trobar combustible per marxar.

La gent es va reunir a l'aeroport de Stepanakert, on es troba la base russa de manteniment de la pau, no només amb l'esperança d'arribar a Armènia, sinó tement per la seva seguretat, ja que l'Azerbaidjan no havia atacat les forces de pau russes.

El 23 de setembre, Human Rights Watch va informar que milers de civils del Nagorno-Karabakh tenen necessitats humanitàries greus després de l'operació militar de l'Azerbaidjan.

"Milers de persones d'ètnia armènia estan sent desplaçades, i moltes se separen de les seves famílies, per por de la incertesa i un futur trist", va dir Hug Williamson, director d'Europa i Àsia Central de Human Rights Watch.

Segons el govern d'Armènia, més de 50.000 persones desplaçades forçosament ja han entrat a Armènia des de Nagorno-Karabakh. Per la seva banda, Nikol Pashinyan va dir que 120.000 ètnics armenis a Nagorno-Karabakh haurien de tenir dret a viure a casa seva amb dignitat i seguretat.

El primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, va declarar que Armènia està preparada per acollir 40.000 famílies.

Ararat Mirzoyan, el ministre d'Afers Exteriors d'Armènia, va dir durant la seva intervenció a la reunió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU el 22 de setembre que "costa de creure que tot això passi no fa cent anys, sinó actualment davant la passivitat de la comunitat internacional en ple segle XXI".

Població civil afectada

"Les imatges que arriben de Nagorno-Karabakh són realment impactants: dones, nens, gent gran que es van quedar sense sostre i menjar, mares que intenten desesperadament trobar els seus fills perduts, dones que ploren de por que l'Azerbaidjan pugui empresonar els seus marits", va dir Mirzoyan.

El ministre també va denunciar que "les xarxes socials de l'Azerbaidjan van plenes de missatges per trobar nens i dones desaparegudes, per violar-los, esquarterar-los i donar-los menjar als gossos". 

Els residents de la família d'Ashot Harutyunyan (el nom s'ha canviat per la seva seguretat) a la ciutat de Martuni ja estan frustrats amb la comunitat internacional, l'únic que volen és traslladar-se a Armènia i viure en pau.

La dona embarassada d'Ashot Harutyunyan i dos fills petits viuen en constant por i ansietat.

Durant el bloqueig, l'esposa embarassada d'Harutyunyan no tenia les vitamines, aliments i medicaments necessaris. Tot això ha provocat un retard en el part. Si és possible, també volen evacuar a Armènia.

“Ja tenim dos fills, i també esperem el tercer. Els nostres fills no poden seguir vivint en aquestes condicions. El futur aquí no és prometedor”, va dir Harutyunyan al Diari de Barcelona per telèfon.

"L'ajuda humanitària i les promeses no poden canviar la nostra actitud, ja que no és possible viure amb l'Azerbaidjan i, encara que ho fos, seria un engany a la comunitat internacional", ha afegit l'armeni del Karabakh.

La Societat de la Creu Roja Armènia (ARCS) amb òrgans locals d'autogovern i el Comitè Internacional de la Creu Roja, dona suport al funcionament de llocs d'acollida al teatre estatal de Goris. / Govern d'Armènia

La visió de l'Azerbaidjan

Bakú ha afirmat repetidament que els residents de Nagorno-Karabakh tindran una vida molt millor sota control àzeri.

"Estic segur que la vida dels armenis que viuen a la regió del Karabakh de l'Azerbaidjan serà molt millor que durant els temps d'ocupació", va anunciar el president Ilham Aliyev durant el seu discurs a l'obertura del 10è Fòrum Global de Bakú el 9 de març d'enguany.

El president Ilham Aliyev va afirmar que els drets de les minories a l'Azerbaidjan estan protegits per la constitució i que l'Azerbaidjan és un país amb un alt nivell de tolerància religiosa i ètnica.

Tanmateix, investigacions d'organitzacions internacionals, com el Parlament Europeu i Minority Rights Group, mostren que la població minoritària de l'Azerbaidjan s'enfronta a discriminació i restriccions.

Segons l'anàlisi del Parlament Europeu, l'Azerbaidjan compta amb més de quinze grups ètnics, que constitueixen el 8,4% de la població, i les principals minories són els lesguians, els armenis, els russos i els talix.

Tot i que el president de l'Azerbaidjan va afirmar que la gent de Nagorno-Karabakh viurà pacíficament a l'Azerbaidjan, la realitat és ben diferent. Segons ha informat el Parlament Europeu, la petita comunitat armènia es troba en una situació difícil.

Ignorant el fet que la dona embarassada d'Ashot Harutyunyan només disposa d'uns dies abans de donar a llum, la família ha decidit traslladar-se a Armènia en els pròxims dies. Com ha subratllat Ashot, la situació a Nagorno-Karabakh és catastròfica.

“La meva germana viu a Armènia. Inicialment, ens quedarem a casa seva, i després veurem què podem fer", ha explicat Ashot Harutunyan, un resident de la ciutat de Martuni.

Aquest reportatge és resultat d'una col·laboració entre l'associació Ronak i el Diari de Barcelona per donar veu a estudiants de periodisme que viuen en zones de conflicte.