"Què fa una orca en un zoo tocant una boia amb el morro?", és el que es pregunta el cineasta Joan Bover a Ulisses, el curtmetratge candidat als premis Goya i Gaudí que explica el retrobament a San Diego entre el que va ser l'entrenador de l'orca Ulisses a Barcelona, Albert López, i l'animal, 25 anys després.

Amb l'objectiu de reflexionar sobre la idoneïtat de tenir animals en captivitat i posar sobre la taula com tractem els humans d'altres éssers vius, Joan Bover i Albert López han indicat, en una entrevista amb EFE, que és un tema sobre el qual la societat s'ha de posicionar.

La candidatura d'Ulisses als premis Goya i Gaudí és, a més d'un reconeixement professional, "un impuls perquè arribi a més gent", expressa Bover, qui al costat de López se sent molt satisfet de la projecció que el film està tenint.

L'orca Ulisses, capturada el 1980 en aigües d'Islàndia amb només dos anys de vida, va ser portada inicialment al parc Rio Safari de Tarragona, i el 1983 al Zoo de Barcelona, on va fer espectacles fins al 1994, any en què va ser traslladada al parc aquàtic Sea World de San Diego (Estats Units).

Vint-i-cinc anys després del trasllat, el 2019 Ulisses seguia fent espectacles i el públic la seguia ovacionant i aplaudint, una imatge que Albert López recorda amb cruesa.

El curtmetratge intercala imatges d'arxiu, les úniques que incorporen la veu de López, amb enregistraments fets el 2019 durant el viatge als Estats Units per al retrobament amb Ulisses. No va ser fàcil trobar informació,  "quan em vaig documentar per al curtmetratge, les informacions que hi havia eren sobre el trasllat de l'orca, però gairebé cap explicava si l'animal estava bé, o si està bé la captivitat mateixa", explica el cineasta.

La cruesa en què viuen els animals en captivitat no és una cosa que aparegui de forma explícita en el documental, però Joan Bover considera que "veure aquesta orca donant voltes en una piscina i que 41 anys després que la capturessin segueixi donant voltes en una altra piscina és bastant cru i no crec que faci falta res més".

De fet, entén que la manera com els humans tracten la resta d'éssers vius és un tema que es pot estendre a múltiples esferes, des dels animals en captivitat en un zoològic, fins als animals al circ, la caça, els toros o fins i tot les macrogranges i el mateix consum de carn.

No obstant això, Bover va pensar que era millor començar des de baix, “perquè hi ha molta gent de la meva edat o més gran que, potser, ni s'ho planteja o li és igual", i recorda les seves excursions al zoo de petit quan els espectacles estaven normalitzats i ningú els qüestionava.

"Quan em vaig documentar per al curtmetratge, les informacions que hi havia eren sobre el trasllat de l'orca, però gairebé cap explicava si l'animal estava bé, o si està bé la captivitat mateixa", destaca el cineasta.

Els últims animals marins que van fer espectacles al Zoo de Barcelona van ser els dofins el 2017, encara que per a Albert López això va ser perquè "estaven vomitant tot el dia i molts d'ells no tenien dents a causa dels àcids del vòmit".

Així doncs, per al que va ser l'entrenador d'Ulisses, aquests espais, d'una banda, haurien de deixar de reproduir els animals en el seu interior i, d'altra banda, la gent no hi hauria d'anar per aconseguir que això deixi de ser un negoci.