"Abans del 2003, Dora era un paradís per als cristians. Per posar un exemple, el principal mercat del barri sempre ha estat conegut a Bagdad com el Mercat dels Assiris. Per culpa de la invasió dels Estats Units, ara la gent ho segueix anomenant de la mateixa forma però gairebé ja no queden assiris", denuncia al Diari de Barcelona el pare Firàs Kemal, de 45 anys, des de la seva vicaria contigua a l'església caldea de Sant Joan Baptista, de ritu catòlic. Amb set parròquies, aquest districte del sud-oest de la capital iraquiana va ser durant la segona meitat de la dècada dels 2000 escenari de la cruenta lluita sectària que va castigar l'Iraq.

Flanquejat per un retrat del papa Francesc i una fotografia de Lluís Rafael I Sako, cardenal del Patriarcat de Bagdad, el sacerdot alerta de l'èxode imparable que viu la seva comunitat malgrat la visita i les promeses del pontífex fa dos anys. "La seva visita va tenir, fins i tot, més acollida entre les altres confessions de la societat iraquiana que no pas entre la nostra comunitat. Els cristians ho vam viure amb alegria, però la realitat del país no es pot canviar de la nit al dia i la nostra situació no ha millorat", comenta el religiós encara sense hàbits a pocs minuts de dos quarts de sis de la tarda, hora en què començarà la missa.

Segons el cens, el 1987 la població cristiana a l'Iraq rondava els 1,5 milions d'habitants. El pare Firàs, que com la majoria de rectors va completar els seus estudis al Vaticà i parla italià, situa la guerra del Golf del 1990 com a origen del gran èxode. "Les sancions econòmiques durant els 90 van empènyer molts cristians a l'exili i la invasió del 2003 i la guerra sectària que va desencadenar van ser el cop de gràcia", assenyala l'eclesiàstic des de la seva concorreguda oficina davant la presència d'alguns feligresos i el seu col·lega Shlemon Warduni, amb qui oficiarà la cerimònia.

Estabilitat sense prosperitat econòmica

"Fa vint anys, batejàvem anualment 6.000 nens. Hi havia 1.700 famílies adscrites a aquesta parròquia i ara amb prou feines n'hi ha 50. Durant el 2022, només vam tenir un casament i dos bateigs. I això que la parella va venir a propòsit dels Estats Units per casar-se", es lamenta el capellà que també oficia misses a dues esglésies més del barri de Dora. Actualment, l'organització internacional Ajuda a l'Església Necessitada xifra els cristians iraquians al voltant dels 250.000.

Un decreixement poblacional que també ha afectat el nombre de seminaristes que es matriculen cada any. "Abans del 2003, teníem de mitjana uns 65 matriculats al seminari ubicat al barri, l'últim any només n'han estat 10", explica al DdB el pare Shlemon Warduni, responsable de la formació dels futurs sacerdots.

El pare Shlemon amb dues feligreses en acabar la missa / David Meseguer 

Els dos capellans presents a la vicaria afirmen que la relació amb els líders religiosos de les altres confessions travessa un bon moment i que en celebracions assenyalades com el Nadal o la fi del Ramadà s'intercanvien felicitacions.

"Malgrat l'estabilitat actual, cap família de les que va emigrar ha tornat. De què serveix la seguretat si no hi ha feines qualificades? Per progressar cal tenir ingressos", es queixa el pare Firàs que atribueix l'èxode incessant dels cristians iraquians a la falta d'oportunitats laborals i a la conjuntura econòmica del país. Segons les dades del Banc Mundial, la taxa d'atur a l'Iraq se situa en el 16,2%.

A l'interior de l'església de Sant Joan Baptista, una quarantena de feligresos espera entre nombrosos bancs buits que els pares Firàs i Shlemon inicien la missa. Tot i que hi predomina la gent gran, una desena de nens i joves del cor que alternen cançons en àrab i arameu rebaixen la mitjana d'edat.

Por de quedar-se sense vigilància

"El Ministeri d'Interior està copsant la possibilitat de retirar les forces de seguretat del perímetre de les esglésies. Exigim al govern que les tasques de vigilància continuïn, suposaria un pas enrere", assenyala el rector de l'església caldea que només compta amb un únic guàrdia.

A escassos centenars de metres, la basílica assíria dels Màrtirs de Mar Gorgis, de ritu ortodox, compta amb cinc militars que custodien l'entrada. Expliquen, que anys enrere el centre religiós va ser objectiu de diversos atacs fonamentalistes. Surma Babília, de 55 anys i empleada del Ministeri de Recursos Hídrics, dedica diàriament de dues a tres hores al manteniment de l'església. Passa la major part del temps en una caseta d'obra situada al pati interior del recinte eclesiàstic. Sempre que arriba algun feligrès o visitant surt amb el manat de claus per obrir el temple.

Surma Babília, en un banc de l'església assíria dels Màrtirs de Mar Gorgis, al barri de Dora / David Meseguer 

"Quan no hi havia guàrdies passava aquí tota la nit. Tenia por. Ara, dormo a casa del meu fill. No suporto la soledat", explica des d'un dels bancs de l'església on fan missa cada divendres. "Abans del 2003, en dies assenyalats com el Nadal l'església estava a vessar i algunes persones atenien la cerimònia des del carrer. Ara, a les misses setmanals només n'acudeixen una vintena", detalla Surma, que en plena onada de violència sectària durant la segona part de la década dels 2000 va fugir a Síria com a refugiada. "Em van denegar l'asil i vaig tornar", recorda aquesta senyora que cada dia abans de ficar-se al llit demana a Déu "salut i seguretat".