[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 20 d’octubre 2020

El 20 d'octubre de 1977 quedaria marcat per sempre a la història de la música. Mentre sobrevolava el comtat d'Amite (Mississipí), l'avió que traslladava als integrants de la banda de rock Lynyrd Skynyrd es va quedar sense combustible, estavellant-se a un bosc a prop de Gillsburg abans de poder realitzar un aterratge d'emergència.

El vocalista Ronnie Van Zant —que poc abans havia comentat a la seva família que moriria abans de complir els 30 anys (ho faria amb 29)—, el guitarrista Steve Gaines, la corista Cassie Gaines i el mànager Dean Kilpatrick perdrien la vida, mentre que la resta de membres patirien ferides de gravetat. L'accident va suposar la dissolució del grup, que s'havia consagrat com una de les bandes de referència del rock de la dècada dels setanta i que es trobava en un dels seus millors moments, després de la publicació de l'àlbum Street Survivors tres dies abans.

Per rememorar la seva música, simbolitzada amb cançons tan emblemàtiques com Sweet Home Alabama o Tuesday's Gone, avui des del Diari de Barcelona recordem deu músics que van haver de posar fi a la seva carrera abruptament.


Freebird - Lynyrd Skynyrd

Els grans reis del rock blues sureny —juntament amb The Allman Brothers Band i ZZ Top— es van retirar del panorama dominant musical després de l'accident de 1977. Tot i això, dos anys després, els membres de la banda que van sobreviure —entre els quals hi havia els guitarristes Gary Rossington i Allen Collins— es van tornar a reunir per una actuació. El grup es tornaria a reunir definitivament el 1987, amb el germà petit de Ronnie Van Zant, Johnny, com a vocalista.

 

All eyez on me - Tupac Shakur

Per molts és el millor raper de la història i la seva tràgica mort no va fer res més que engrandir la seva llegenda. Era dia 7 de setembre de 1996, quan Shakur, de només 25 anys, va rebre quatre trets en un drive-by a Las Vegas. Va morir sis dies després i el seu assassí encara on ha estat capturat. En un primer moment se sospitava que havia estat el també raper The Notorious B.I.G, primer amic de 2Pac i després el seu gran rival; ell també va ser assassinat a un drive-by pocs mesos després.

Natural de Nova York, va ser també actor, poeta i activista, ja que en les lletres de les seves cançons hi havia constants referències als problemes socials del moment i va ser un destacat símbol de la resistència i de la lluita contra les desigualtats socials. 2Pac sempre va tenir una vida convulsa, a finals de 1995 va ser condemnat per abús sexual i també va ser víctima d'un tiroteig. 

 

El sitio de mi recreo - Antonio Vega

El cantant i compositor era des dels anys vuitanta un dels pilars bàsics de la música a Espanya. Tot i que va tenir la seva carrera en solitari, Antonio Vega va ser especialment conegut per haver format el grup Nacha Pop amb el seu cosí Nacho García Vega. La Chica de ayer és una de les seves cançons més conegudes que han anat transcendint generacions fins avui. Com també ho ha fet El sitio de mi recreo, publicada el 1994, que a dia d'avui continua sent tot un himne. 

El seu més que evident deteriorament físic evidenciava la drogodependència que Vega arrossegava des dels anys 80. La seva mort, el 2009 per una pneumònia, segons el diari La Razón, la crònica d'una mort anunciada: "Els seus darrers anys van ser una propina de la vida". 

 

Buried Alive in the Blues - Janis Joplin

La primera gran figura femenina dins el món del rock'n'rol va tenir un final com qualsevol dels seus companys de l'Olimp: tràgic. Fa ja 50 anys, el 4 d'octubre de 1970, quan una  sobredosi d'heroïna va acabar amb la seva vida, encara que avui dia no està clar que va passar la nit en què Joplin va morir. Es va trobar el seu cadàver a l'habitació de l'hotel Landar Motor Hotel i la versió oficial de la seva mort fa ser una sobredosi d'heroïna i alcohol, encara que s'especulava la possibilitat que hi hagués una altra persona implicada. El dia anterior havia estat treballant en la gravació de Buried Alive in the Blues, que va quedar inacabada. Finalment es va acabar incloent al seu àlbum pòstum Pearl, com a homenatge.

Joplin va ser considerada per la revista Rolling Stone com la 28 millor cantant de la història. Ella és una de les persones que formen part del conegut com el Club dels 27. En ell, hi pertanyen músics com Kurt Cobain, Jim Morrison o Jimi Hendrix: tots van morir abans d'hora, amb només 27 anys. 

 

Every day - Buddy Holly

I de sobte una tragèdia va sacsejar la música dels Estats Units per sempre. El 3 de febrer de 1959 un accident aeri a prop de Mason City va posar fi a la vida de 3 figures del naixent rock & roll: The Big Booper Richardson, Ritchie Valens i Buddy Holly. Una data que el cantautor Don McLean categoritzaria com "el dia que va morir la música" al seu tema American Pie.

De tots ells, la pèrdua més sentida des d'un punt de vista musical va ser la de Buddy Holly, qui el crític Bruce Elder definiria com "la força creativa més influent dels inicis del rock & roll", acabant convertint-se en inspiració i influència de bandes com The Beatles o The Rolling Stones. De fet, Holly va ser al primer grup d'inclosos al Rock and Roll Hall of Fame el 1986 i el 2004 la revista Rolling Stone el va col·locar a la tretzena posició dels "Cinquanta millors artistes de tots els temps".

 

Tren de mitjanit - Carles Sabater (Sau)

El 12 de febrer de 1999 quedaria marcat per sempre en la història de la música a Catalunya. Després de finalitzar més de dues hores de concert al Casal de Vilafranca del Penedès, el primer (i únic) de la gira XII, el cantat de Sau, Carles Sabater (1962-1999), queia a terra enmig dels camerinos. La matinada del 13 de febrer es confirmava la seva mort, a l'edat de 36 anys, publicada com una aturada cardiorespiratòria.

Sabater deixava enrere una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals i pel·lícules; més enllà de formar part de la banda osonenca, juntament amb el seu bon amic Pep Sala. Seria homenatjat el 28 d'abril, en un concert on van participar artistes com Tomeu Penya, Sopa de Cabra, Lluís Llach o Lax'n'Busto. 

 

God save the queen - Sid Vicious (Sex Pistols)

Durant la seva breu però caòtica etapa com a baixista i vocalista dels Sex Pistols, Sid Vicious (de nom real John Simon Ritchie-Beverely, 1957-1979) es convertiria en una de les figures més importants de la primera onada del punk de la dècada dels setanta. Així coneixeria a la que es convertiria en la seva parella i mànager, Nancy Spungen, amb qui entraria en una destructiva relació codependent basada en el consum de drogues, que va culminar amb la mort d'Spungen l'octubre de 1978.

Vicious va ser detingut i acusat d'assassinat en segon grau, tot i que va ser posat en llibertat provisional. De totes maneres, seria condemnat a presó per assalt després d'atracar a Todd Smith, on va passar per un procés de desintoxicació. Dos mesos després, l'1 de febrer de 1979, va ser llibertat sota fiança i va celebrar una festa per festejar-ho a casa de la seva nova parella, Michelle Robinson; qui l'endemà al matí va trobar el cos del jove de 21 anys a terra, sense vida a causa d'una sobredosi.

 

Love is a losing game - Amy Winehouse

La gran promesa de la música del segle XXI ha estat l'última en afegir-se al terrible Club dels 27, també per les seva adicció a les drogues. De fet, aquesta dependència es va fer més coneguda durant els seus darrers anys de vida que el seu impressionant talent. Un més abans, va fer el seu darrer concert a Belgrat, got de vi amb mà i amb serioses dificultats per enrecordar-se'n de la lletra de les seves cançons. Des de llavors, va cancel·lar tots els seus concerts i es va enfonsar en una espiral d'auodestrucció.

Winehouse va ser trobada morta el 23 de juliol de 2011 al seu apartament de Londres, després d'una intoxicació etílica. Dos mesos després, Adele li va dedicar Make you feel my love, de Bob Dylan al concert més important de la seva carrera al Royal Albert Hall i Bruno Mars li va rendir homenatge als premis VMAS interpretant Valerie, una de les seves cançons més conegudes. Avui, però, destaquem Love is a losing game, ja que la seva tortuosa relació amb b Blake Fielder-Civil, amb qui es va casar el 2015, va influir molt en la seva vida: va ser ell qui la va introduir al món de les drogues i el pare de Winehouse el va acusar de la mort de la seva filla. 

 

Siete vidas - Antonio Flores

La seva mort, el 1995, va commocionar a tota Espanya. El fill de la Faraona, Lola Flores, va morir d'una sobredosi només dues setmanes després de la mort de la seva mare. La llegenda diu que va ser la perspectiva d'una vida sense la seva figura materna el que el va fer, amb només 33 anys, morir de pena, encara que feia anys que arrossegava una addicció a les drogues. No va ser fins després de la seva mort que es va començar a reconèixer el seu talent, sempre a l'ombra de les dones de la seva família. 

Justament, la seva cançó més coneguda és No Dudaría, versionada anys després per la seva germana Rosario. Però especialment emocionant va ser la interpretació "a duo" amb la seva germana Lolita de Siete Vidas al programa Una noche única. En ella, Antonio va baixar del cel en forma d'holograma en una actuació històrica: 

Tranquila mi vida, he roto con el pasado
Mil caricias pa decirte
Que siete vidas tiene un gato
Seis vidas ya he quemado
Y esta última la quiero vivir a tu lado

 

(Sittin' on) The dock of the bay - Otis Redding

El nord-americà Otis Ray Redding Jr. (1941-1967), apodat "King of Soul" —títol que comparteix amb Sam Cooke—, és considerat un dels més grans cantants en la història de la música estatunidenca i un dels grans referents del soul i el rhythm and blues. Redding moriria el 10 de desembre de 1967 als 26 anys, després que l'avioneta en la qual viatjava s'estavellés als afores de Madison (Wisconsin), a tan sols tres minuts del seu destí, en un accident del qual mai se n'ha determinat la causa.

El "Rei del Soul" rebria molts homenatges pòstums, inclosos el Grammy a tota una carrera i el seu ingrés al Rock and Roll Hall of Fame. El seu icònic tema (Sittin' on) The dock of the bay seria llançat un mes després de la seva mort, convertint-se en la primera cançó post mortem a aconseguir el número 1 a les dues llistes Billboard (Hot 100R&B).

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —