10 cançons dignes d'estudi
Per Redacció
Publicat el 31 de maig 2021

Arriba el mes de juny i els exàmens finals que no deixen dormir. Aquelles proves de només una hora per a la qual inverteixes gairebé un mes. Infinits temes estudiats perquè després tan sols en surtin dos o tres. Exàmens que porten molts maldecaps i requereixen més d'un cafè per poder-los encarar. Tothom té la seva manera de concentrar-se, i molts cops la música hi juga un rol important. Ja sigui per fer el break necessari per afrontar les pròximes hores o pels moments de concentració més intensa, us portem 10 cançons que ajuden a estudiar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1. Què va, què va – Pau Vallvé

"Ni tot és tan important, què va", diu aquesta cançó de l'últim disc de Pau Vallvé, La vida és ara. Aquest vers és clau per als moments de més estrès, aquells en què tan sols falta un dia per a l'examen i et queda mig temari per estudiar, aquells en què sembla impossible poder arribar a temps, en què es fa evident que no assoliràs l'objectiu. Hi ha dies que, havent perdut tota esperança d'èxit, pensar que no tot és tan important és l'únic recurs per evitar una desesperació absoluta.

La tonalitat que té evoca calma i relaxació, coses tan difícils de trobar com necessàries per no parar boig durant aquesta època. Pau Vallvé ha estat sovint relacionat amb melodies tristes, però ha creat un vers del tot reconfortant per evitar l'angoixa durant el període d'exàmens. No és un cant a l'optimisme, però si no tot és tan important, no cal preocupar-se tant. De fet, no cal preocupar-se tant per moltes coses. El tema aporta calma i confort, i tot el que es necessita durant els exàmens és calma i confort. La cançó ideal per no perdre el nord entre la muntanya de pàgines que esperen a l'escriptori.

Per Joan Francí


2. Voglio vederti danzare – Franco Battiato

Quan les coses funcionen, funcionen. I Franco Battiato no falla. La seva veu pròpia i caràcter independent de qualsevol corrent l'han mogut de la música experimental, de protesta, innovadora i elèctrica a ritmes més comercials fins al final dels seus dies. Aquest bagatge fa que tingui cançons bones per a qualsevol moment. Des de la falda de l'Etna, Battiato portava Voglio vederti danzare (l'Arca di Noè, 1982), la cançó perfecta per revifar les poques ganes que tens d'estudiar. 

Battiato arriba a ser tan bo que tenir en bucle aquesta cançó no és cap sacrifici. Així que siguin les hores d'estudi que siguin, aquesta veu mediterrània és un bon acompanyament.

Per Olma Giró Clotet


3. Will and Elizabeth – Klaus Badelt

En aquells moments que necessites concentració i no la trobes per enlloc, les bandes sonores són l'aposta de moltes persones. No només perquè moltes vegades proporcionen peces únicament instrumentals, sinó també perquè ens sonen proper a no estar-ne pendents i alhora són prou desconegudes perquè no ens hi entretinguem. En aquest cas us proposo la banda sonora de la primera pel·lícula de la saga de Pirates del Carib, una gran banda sonora amb alts i baixos que de ben segur us ajudarà a concentrar-vos. En concret la peça Will and Elizabeth és una variació del tema que més associem amb la pel·lícula i que té un punt trepidant que us ajudarà en aquells moments de tensió en què us queda poc temps per acabar tota la feina que us resta per fer.

Per Joana Garreta Passola


4. Udaberria – Iker Lauroba

En realitat, no acostumo a escoltar música mentre estudio, tot i que mentre estudio a vegades l'única cosa que vull és estar escoltant música. Sempre dic que com més so de bateria en una cançó, molt millor. Però clar, si m'he de concentrar, és del tot inviable; entro en un bucle de cançons que m'encanten, del qual no puc —ni vull— sortir. Crec que no soc l'única que necessita des de fa temps un concert com el de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi o el dels Manel a La Mirona...

Una té els seus trucs, però. Si estic fent feina, però és una coseta light, diguem-ne, en aquest cas sí que em trobaràs escoltant música. Això sí, en una llengua que no entengui! I de l'èuscar ja avanço que no capto res. M’agradaria recomanar-vos Udaberria d'Iker Lauroba, una cançó que m'ha tingut fascinada les últimes setmanes i que dona nom al seu últim disc (2020). Tranquil·litat, però alhora energia. Melancolia, però alhora felicitat. Lauroba té aquesta capacitat de fer sentir sense necessitat d'entendre-ho. Sens dubte, una cançó digna d'estudi.

Per Judit Tomás


5. Simfonia n.º 9 en re menor, op. 125 – Ludwig Van Beethoven

Sense tenir res a veure amb La naranja mecánica, que no he vist, aquest fragment musical ha estat la banda sonora d’un tipus de moment molt concret en la meva vida acadèmica: el moment de just abans.  

Just abans de l'examen, quan queden només deu minuts i ja no val la pena intentar retenir res més. En l’últim esforç de la nit, quan toca encarar la pàgina final d’un treball. En els minuts previs a una entrevista, quan tot està preparat i només queda encomanar-se a alguna cosa que estigui una mica més enllà dels propis nervis.  

En tots aquests moments, la Simfonia No.9 de Ludwig Van Beethoven ha estat sonant a tot volum. La melodia del segon moviment és inconfusible, forada com cap altra, fa oblidar per un moment la por a que no surti bé, el penediment d’haver-s’hi posat tard. La novena de Beethoven fa que el món emmudeixi i només s’escolti la potència dels vent-metalls, és maquinària pesada, sona com trepitjar en un cotxe el gas a fons, a fer un últim gran esforç, a salvar el partit en el minut 94, a gaudir de la velocitat, sona a acabar amunt, sona a més i a gaudir-ho.

Per Tomeu Mascaró Barceló


6. We can't stop – Miley Cyrus

Milers d'estudis se centren en la música analitzant-ne la repercussió en les nostres vides i tots conclouen amb una sèrie d'efectes positius: que si ajuda al desenvolupament creatiu i intel·lectual dels nens, també al psicològic, que ajuda a relaxar-se... Potser per això els nostres pares cantaven cançons de bressol quan ploràvem o ens compraven mòbils que enganxaven als bressols i cantaven a través d'ells aquestes melodies. I tal vegada també per això no podem viure sense música. Ni tan sols quan estudiem.

Però per això també existeixen estudis. La música clàssica sol ser per excel·lència la ideal. Però si no t'agrada massa (com a mi) acabes descartant la idea. Però porto la solució (no jo, els estudis). Les cançons amb un ritme d'entre 50 i 80 batecs per minut són perfectes per a estudiar perquè ajuden a la concentració. Com We can't stop de Miley Cyrus.

Encara que sembli difícil de creure, la versió rebel de Miley, que va voler deixar enrere l'estètica Hannah Montana, ens va deixar una gran cançó per a estudiar. Si ets molt fan i et coneixes la lletra, potser et desconcentra, però si no, We can't stop és una bona cançó per parar deu segons, inspirar profundament i allunyar l'estrès universitari abans de continuar estudiant amb més força.

Per Sara Santana Ribés


7. Orinoco Flow – Enya

Si alguna cosa aflora durant el període d'exàmens, a més de l'estrès, l'ansietat, dormir poc i malament, l'angoixa i el goig d'aprendre, és la nostàlgia. Crec que els moments de nostàlgia venen per una mescla entre el cansament, trobar a faltar la família perquè ja fa tres mesos que no la veus, i perquè el curs s'acaba i, malgrat tot, això també fa llàstima.  

En aquests moments, quan un té la guàrdia baixa, fàcilment pot acabar plorant amb un anunci de pernil dolç, d'assegurances de vida o amb un vídeo de YouTube de "millors moments d'esportivitat de la història", que potser són d'aquells de "no n'hi ha per tant", però amb la música de piano de fons fan una mescla explosiva.  

Si ens volem recrear en aquests sotracs de nostàlgia, i sobretot, si disposem de temps per fer-ho, endavant. Però si no ens hi podem estar gaire perquè l'examen no s'estudia sol, ens en podem sortir ràpidament amb una cançó que ens porti a la infància, però a un moment alegre de la infància. Deixa, així, la nostàlgia prou satisfeta, sense caure en el parany d'acabar buscant un recopilatori dels últims deu anuncis, tots extremament tendres, d'una famosa marca de pernil dolç.

En el meu cas aquest salconduit al passat és Enya. A quart de primària la tutora ens la posava quan quedaven cinc minuts per acabar la classe. La seva veu, des d'aleshores, m'ha sonat sempre a un "tranquils que això ja acaba".

Per Tomeu Mascaró Barceló

 

8. Louisiana o els camps de cotó – Els Amics de les Arts

Suau, calmada, lenta... El tema més reproduït del disc Espècies per Catalogar dels Amics de les Arts té tots els adjectius que definirien una cançó per estudiar. La veritat és que és una peça ideal per aprofundir en la concentració, gràcies a unes tonalitats molt dolces. Només té un inconvenient, la lletra és tan maca i tan bona que sovint el cap se'n va a cantar la cançó en comptes de repassar els temes de l'examen. 

De tota manera, és precisament per la lletra que aquesta cançó és un tema necessari a les llistes de reproducció fetes per preparar exàmens. La melodia només és un afegit, que la fa encara millor. A més d'ajudar a relaxar-te, aquesta cançó et dona l'esperança de, si les coses no van bé, fugir lluny de tot, començar de nou i ser feliç. L'única preocupació serà que la teva filla deixi de confondre bona nit i pantalons. Una alternativa que sempre es pot valorar si arriba un desastre insalvable.

Per Joan Francí

 

9.  4'33 – John Cage.      

No m’agrada estudiar amb música. Posi el que em posi acabo per estudiar la música. Prou feina tinc per estudiar els exàmens com per flipar-me a fer un Jaime Altozano, cosa a la qual sempre m’he negat. Soc conscient que hi ha tones d’estudis que en valoren mil i un beneficis associats. No dubto que Mozart et pugui eixamplar el cervell. Simplement “no se me da”, com diria en Messi. He provat de tot. Sense lletra, cap percussió, música atonal, bandes sonores. Res aconsegueix que no se me'n vagi el cap en un viatge només d'anada. 

Però com a tota norma hi ha una excepció. En el meu cas, quan em preparo per a exàmens i estic fart de perdre el temps fent like a comentaris de YouTube emocionalment xantatgistes —like para aprobar y otras diez mentiras— em poso 4’33 en bucle. Evidentment, hi ha trampa, però com que no ens posarem d’acord en definir què és la música proposo que per ara ho deixem passar. Au, continua estudiant.

Per Martí Oliver

 

10. Apocalypse – Cigarettes After Sex

D'exàmens ens trobem un paquet al llarg de tota la vida i n'hi ha de tota mena. De cançons, també. I, francament, darrere d'aquestes nou propostes que em precedeixen, l'empresa que se m'encomana, a aquestes hores de la matinada, no és feina fàcil... Però en tot procés fiscal o de selecció (anti)natural (que és el que malauradament són els exàmens) sempre hi ha quelcom d'apocalíptic. Aquell moment de brutícia. Una cosa inexplicable, que té aires de comiat i que fa olor de merda. I és en aquest instant d'horror i desordre sublim quan imatges dures i desencaixades sense ni un què ni un perquè, sense cap horitzó i sense cap passat, alcen el puny, agafen la bandera i prenen el poder, sense saber si ens ve de gust o més aviat ens fa fàstic. O tot alhora. I aleshores, també aleshores, la música compta i completa el dibuix. Com sempre. Especialment en aquest punt ínfim però destacat de la línia de temps, i amb el cafè, la nicotina i qui sap què més bullint a la sang, Apocalypse, de Cigarettes After Sex.

Servirà, si més no, per completar el viatge i arribar a algun lloc, potser indeterminat i fosc, potser tan sols per dir adeu, o potser per fer esclatar les feromones i els triglicèrids. Sigui com sigui, serà la banda sonora d'aquell moment, si és que encara us ve de gust de gaudir-lo i rebregar-lo, malgrat tot.

Per Roger Cassany

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —