[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 06 de novembre 2020

Una de les grans notícies de la passada setmana ha estat la descoberta per part de la NASA estatunidenca que la Lluna conté aigua gelada i que a la seva superfície hi ha molts cràters, als quals mai arriba la llum solar i on el líquid podria estar atrapat de forma estable. Una troballa molt significativa en el camp aeronàutic que podria tenir grans efectes de cara al futur. 

 

En commemoració d'aquest descobriment, el 10 Cançons d'aquesta setmana està dedicat a la Lluna, un satèl·lit que ha tingut un paper molt present en el panorama musical i en els versos de moltes cançons, sigui de forma indirecta o directa.


Boig per tu - Sau

Segurament és la cançó més famosa sobre la lluna, tot i que Carles Sabater no hi menciona la paraula "lluna" en cap moment. Sí, Boig per tu, una de les cançons més reeixides de la història de la música catalana, no està dedicada a una noia com pensen molts, sinó que és una estricta declaració d'amor al satèl·lit terraqüi, amb versos com "em passo els dies esperant la nit", "quan no hi siguis al matí les llàgrimes es perdran" o "em quedaré atrapat ebri d'aquesta llum".

Publicada el 1990 en el tercer disc dels vigatans, Quina Nit, el tema va esdevenir un autèntic èxit, juntament amb altres cançons del mateix treball com És inútil continuar o Envia'm un àngel. Els seus versos han estat versionats en nombroses ocasions per personatges del món musical com el tenor Josep Carreras, el cantant Dyango o la cantant Shakira.

 

Walking on the moon - The Police

Walking on the moon és un dels dos senzills (juntament amb el tema Message in a bottle) del segon àlbum de la banda de rock The Police, formada per Sting, Andy Summers i Stewart Copeland. La cançó, amb molta influència del reggae, va ser el segon número u de la banda al Regne Unit, però no ho va aconseguir als Estats Units.

El videoclip del tema, llançat el 1979, va ser gravat al Kennedy Space Center de Merritt Island i intercala imatges dels membres de la banda amb algunes d'històriques de la NASA. Tan Sting com Summers toquen la guitarra i Copeland colpeja amb les seves baquetes el coet lunar Saturn V.

 

Yo no te pido la luna - Sergio Dalma

Si hi ha un expert en aquest país per versionar cançons italianes es tracta de Sergio Dalma. Entre els seus covers destaca, per exemple, Yo no te pido la luna, una romantiquíssima cançó en el que el català explica a la seva estimada que ell no vol que li doni la lluna, l'únic que li demana és poder-la estimar.  Avui, segueix sent una de les cançons més demanades als karaokes. 

La versió origianal d'aquesta cançó s'anomena Non voglio mica la luna i va quedar cinquena al popular festival de San Remo el 1984. Va ser escrita per Luigi Albertelli, Enzo Malepasso i Zucchero Fornaciri (sí, el de Baila Morena) i interpretada per la cantant italiana Fiordaliso. I si a Espanya la va popularitzar Dalma, a Amèrica del Sud fou la cantant mexicana Daniela Romo. De fet, la revista especialitzada Rolling Stones va considerar la versió d'aquesta última com una de les 50 cançons més influents del pop llatí, a la novena posició de la llista. 

 

Moon River - Audrey Hepburn

Només sentir el so de les tecles d'una màquina d'escriure i els primers acords de la guitarra ja és fàcil identificar quina és la cançó que està a punt de sonar. Audrey Hepburn en el paper de Holly Golightly, un dels més destacats de la seva carrera, posa veu a aquest clàssic amb lletra de Johny Mercer i música del geni Henry Mancini. 

Aquesta escena, una de les més mítiques de Breakfast at Tiffany's, té lloc a l'escala d'incendis de l'edifici en el que viuen la Holly i el Paul, el protagonista masculí de la pel·lícula. Hi apareix Hepburn vestida amb texans, un jersei i un tovallola embolicada al cap i tocant amb una guitarra aquest tema composat especialment per la pel·lícula. Després en van venir moltes versions, com ara la d'Elton John, Frank Sinatra o una d'Amaia Montero en català sota el títol Riu de Lluna

 

La luna me sabe a poco - Marea

Mai la lluna ha sabut a tan poc i a tant alhora. Simplement un dels grans temes d'una de les millors bandes de la història del rock en espanyol. Encapçalats pel vocalista Kutxi Romero, els navarresos Marea s'han convertit amb el pas dels anys en un grup de referència a escala internacional, a través de la seva música enèrgica i depurada, acompanyada d'unes lletres poètiques que són capaces d'interpel·lar tots els públics.

Cançons com Que se joda el viento, El perro verde o les marevalloses Corazón de mimbre i El hijo de Inés en són bon exemple. 

Y de postre un sol maldito que termine de volverme loco.
Que ya sabes que la luna a mí siempre me sabe a poco.

 

Ilargia - Ken Zazpi

Ilargia, paraula que en euskera significa precisament lluna, és la cançó més coneguda del grup basc Ken Zapi, format a Gernika el 1996 i ja acumula més de 3 milions de reproduccions a la plataforma Spotify. Aquesta romàntica cançó forma part de Bidean, el segon disc del grup, publicat el 2003. 

Aquesta cançó també va servir per normalitzar l'euskera a la televisió pública espanyola, ja que l'Anne i la Maialen, dues concursants d'Operación Triunfo nascudes a Pamplona, van cantar per primer cop en aquesta llengua al programa. Les dues van demanar si es podia subtitular la lletra de la cançó mentre cantessin, ja que així el públic podria entendre la lletra. També ha estat versionada pell grup  XEIC! en dues ocasions, una en euskera i l'altra en català

 

Moonlight Shadow - Mike Oldfield ft. Maggie Reilly

Mike Oldfield, compositor i multinstumentista, va escriure aquesta cançó el 1983 i la cantant escocesa Maggie Reilly es va encarregar de posar-li la veu. Es tracta, segurament, de la cançó més popular d'Oldfield, qui va arribar a reconèixer que la seva lletra podria estar inspirada en la mort de John Lennon.

Tot i que l'assassinat de l'ex Beatle guarda algunes diferències amb el que explica la cançó: "Va ser disparat sis cops per un home a la fuga" un dissabte a la nit, mentre que l'assassí de Lennon el va disparar quatre cops en un dilluns. A més, aquell dia era lluna nova i, per tant, la lluna no feia claror. 

 

El toro y la luna - Maruja Lozano

En aquest recull tan divers no hi ha podia faltar una de les cançons més versionades en castellà de la història i que sol sonar a qualsevol revetlla que valgui la pena quan ja comença a sortir el sol. Sembla que la versió original del bolero va ser publicada el 1962 i la cantant Maruja Lozano interpretava la lletra escrita per Carlos Cintas i Alejandro Castellano. Després van arribar les versions dels Gipsy Kings, Manolo Escobar, Joselito i uns mariachis i, fins i tot, Taburete

En aquest cas, no és una persona que li canta a la lluna, sinó un brau que perd el seny pel satèl·lit i que abandona al seu ramat a les nits només per poder contemplar-lo en solitud i que es desespera quan veu desaparèixer el seu reflexe del riu. 

 

Luna Rossa - Banda Bassotti

Nascuda als barris obrers de Roma i els seus voltants el 1981, quan els seus membres eren treballadors de la construcció, Banda Bassotti s'ha convertit amb els anys en un dels grans grups de l'escena ska punk italiana, amb gran transcendència no tan sols al país transalpí sinó també a casa nostra, on han col·laborat amb bandes com els madrilenys Boikot o els bascos Negu Gorriak. Així, han esdevingut un dels grups més representatius del moviment comunista i la cultura revolucionària.

En el seu tema Luna rossa, els italians fan referència a l'atemptat neofeixista que va tenir lloc a la Piazza Fontana de Milà el 12 de desembre de 1969 (17 morts i 88 ferits), els autors del qual es va demostrar que estaven relacionats amb els serveis socials italians col·laboradors amb l'OTAN i la CIA, en el seu afany d'evitar l'auge de moviments comunistes i anarquistes.

No, no, no, non si può più dormire
La luna è rossa e rossa di violenza
Bisogna piangere i sogni per capire
Che l'ultima giustizia borghese si è spenta

Come un vecchio discende il fascismo
Succhia la vita ad ogni gioventù
Ma non sentite il grido sulla barricata
La classe operaia continua la sua lotta!

 

Lluna de plata - Obrint Pas

La lluna és un dels elements centrals de Benvinguts al Paradís, el sisè àlbum dels valencians Obrint Pas, un dels grans referents de l'ska en català des de la dècada dels noranta fins al seu comiat el 2014. I ho és a través de dos grans temes, Lluna de plata i Somnis de lluna. Dues cançons que ens han deixat dues estrofes que ja són història de l'imaginari musical català en temàtica lunar:

Il·lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm.
Il·lumina la pluja de plom
la tristesa del món.

Uo-oh, es fa de nit al món.
Uo-oh, i al fons del seu cor.
Somia amb la Lluna tornar a somiar,
la vida prohibida del teu despertar.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —