10 cançons que parlen del negre
Per Pablo Mora
Publicat el 28 de novembre 2022

Sovint es critica la influència nord-americana en la nostra cultura. Halloween és present durant quasi tot el mes d'octubre, el jovent es disfressa i la castanyada queda eclipsada. Per Nadal, el Pare Noel ha envaït la majoria de comerços i penja dels balcons. El Tió aguanta, i els Reis d'Orient i Sant Esteve també, però ja van justos. L'última moda és el Black Friday, una festa consumista, com acostuma a passar als Estats Units, amb motiu del Dia d'Acció de Gràcies.

El Black Friday es va originar a Filadèlfia, als Estats Units. Tot i les teories al respecte —algunes veritablement fosques—, com que el nom 'Black' ve del fum dels vehicles que inundaven els carrers l'endemà de l'Acció de Gràcies i els policies encarregats de gestionar el tràfic van començar a utilitzar el terme, fins que el 1975 es va estendre per tot el país.

En l'actualitat, el Black Friday és el tret de sortida per la temporada de compres nadalenques i, sobretot, de les famoses rebaixes i el consumisme massiu. Així que, per rebre la temporada d'hivern, aquí teniu les 10 cançons que el Diari de Barcelona ha escollit per parlar del color negre.

1. Juanes - La camisa negra 

 

L'obertura d'aquesta llista de reproducció és una cançó que està acostumada a encapçalar llistes d'èxits. És la típica que, quan sona, tothom la coneix, sense importar l'edat. La Camisa Negra, del colombià Juanes, va arribar al top 1 a un grapat de països. Juanes va barrejar música popular colombiana i pop-rock. El resultat de la fusió: un èxit mundial. "Tengo la camisa negra, hoy mi amor esta de luto", Juanes simbolitza un fracàs amorós amb una vestimenta fúnebre, negre, mentre explica la història de com va acabar una relació "tòxica".

L'únic problema, però, va ser la recepció de la cançó a Itàlia. És clar, no van tardar en associar la Camisa Negra al neofeixisme. Quan grups extremistes van utilitzar la cançó de Juanes, el cantant va declarar que no tenia "res a veure amb el feixisme de Mussolini" i que "la música es pot interpretar de moltes maneres."

2. Rolling Stones - Paint it Black

 

El color negre, pels Rolling Stones, representa la "desolació" i la "depressió". "Miro a dins meu i veig que tinc el cor negre... No és fàcil aixecar-se si tot el teu món és negre". La lletra projecta la visió d'algú que ha perdut sobtadament a la seva parella. Però també han comparat la cançó amb la guerra del Vietnam. El single va ser un gran èxit. En contrast amb els senzills anteriors del grup, que presentaven un tipus de rock senzill, Paint It Black va utilitzar el sitar (un instrument de corda indi) de manera prominent com el seu instrument principal, amb una altra instrumentació no convencional: l'òrgan Hammond i les castanyoles. La influència oriental és evident i, s'ha de dir, funciona.

3. AC/DC - Back in Black 

 

Quan sona el mític riff de guitarra, tothom sap que està sonant AC/DC. La banda australiana va homenatjar el seu antic cantant, Bon Scott, amb aquesta obra mestra del rock. El seu substitut, Brian Johnson, va dir a la revista Mojo que quan la banda li va demanar que escrigués una lletra per a aquesta cançó, van dir: "no pot ser morbosa, ha de ser per a Bon i ha de ser una celebració." Johnson va respondre:  "No hi ha pressió, llavors". "Oblideu el cotxe fúnebre per què mai no moriré, tinc nou vides, ulls de gat, abuso de totes elles i visc desbocat".

Johnson va presentar a la banda una lletra que, alhora que homenatja l'anterior cantant, va ser la joia de la corona de l'àlbum Back in Black. I quin millor record per al difunt rocker que un èxit sense precedents. S'han venut aproximadament 50 milions de còpies de Back in Black a tot el món, i és un dels àlbums més venuts de la història de la música. El grup va sobreviure a la pèrdua del seu membre més important i va continuar fent història del rock.

4. Amy Winehouse - Back to Black

 

"Tornar al negre", com diu Amy Winehouse, és recaure en un pou del qual havies sortit. Una depressió provocada per una situació amorosa que t'arrossega. Amb certa ràbia i melancolia, la cantant va donar forma a aquesta cançó, que tothom ha escoltat alguna vegada, la peça principal del seu segon i últim àlbum. "Només ens vam acomiadar amb paraules, vaig morir cent vegades, i vas tornar amb ella." La cantant britànica explica un desafortunat triangle amorós, que conclou amb ella retornant a la soledat, de color negre.

La cançó va ser ben rebuda, però no va ser fins a la mort d'Amy Winehouse, el 2011, que les vendes de l'àlbum Back to Black van enlairar-se. En aquest soul, rythm and blues, tot és de color negre; la seva lletra ressentida, el videoclip clàssic en escala de grisos i la història personal de l'Amy. Amb 27 anys la cantant va deixar-nos i, sense ella, la música va ennegrir-se un to.

5. Malú - Blanco y Negro 


Diuen que els pols oposats s'atrauen i no parlo de magnetisme. La química que pot sorgir entre persones, aparentment oposades, és el que va inspirar Malú pel seu exitós senzill: Blanco y Negro. La cantant i compositora espanyola té fortes influències a la seva vida. A la família, Paco de Lucía i Pepe de Lucía, sempre han fet costat a una jove Malú en la seva carrera musical. Però la cantant també ha basat el seu estil en grans dives, com Céline Dion, Mariah Carey i Whitney Houston.

"Tu dius blanc, jo dic negre, tu dius 'vaig', jo dic 'vinc'", "Veig la vida en color i tu en blanc i negre", és la clàssica història d'una relació tòxica. La Malú canta, amb gran sentiment, les contradiccions d'un amor difícil i dolorós. "Tu ets qui em fa plorar, però només tu em pots consolar." I és que, tot i que la cantant també escriu algunes de les seves cançons, Blanco y Negro és obra d'un equip: María Bernal, Aitor García, Jules Ramllano i Armando Ávila són els creadors d'aquest gran èxit espanyol.

6. Sopa de Cabra - Podré tornar enrere 

 

La banda de rockers gironins, Sopa de Cabra, que aquest cap de setmana han fet el seu darrer concert abans d'una aturada (aquí podeu veure uns quants vídeos enregistrats pel públic i aquesta cançó, en concret, aquí, també en directe al Palau Sant Jordi) també es pinta de negre aquesta setmana. Es van reunir amb vells amics, com Els Gossos, Lídia Pujol i Sílvia Comes, per gravar el seu segon disc en directe: La nit dels anys. Va ser una manera de retrobar-se amb el públic. La peça segueix de prop la popularitat d'altres cançons del grup, com L'Empordà. I és que aquest disc oculta algunes joies del rock català.

Podré tornar enrere, una versió de rock melancòlica, lenta i suau, explica una història que els "malparits" (el públic) coneixen de memòria. La lletra és suggerent, oberta a interpretacions, però té una idea recurrent: la decepció. "...el futur és la foscor i que el negre és el color d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans." La lletra és obscura, però sempre acaba amb un to esperançador: "...somien il·lusions fent himnes de cançons i criden. Podré tornar enrere..." Una lletra que, com veiem al vídeo, ha esdevingut un himne que el públic, en massa, canta amb el grup. L'ambient és màgic i el públic és la llum en aquesta foscor.

7. DAX - Black Lives Matter 

 

El 2020 va ser el punt àlgid del moviment BLM (Black Lives Matter) i el raper canadenc d'origen nigerià, Dax, va voler "utilitzar la seva plataforma" per contribuir a la causa. Els casos més mediàtics de brutalitat policial als EUA; els de Sandra Bland i George Floyd, eren molt recents i la situació era d'especial sensibilitat.

Un rap dona molt joc per transmetre un missatge, la lletra té molt pes, i Dax acostuma a carregar-se de missatges. "Molts dels versos en aquesta cançó soc jo, les meves esperances", va dir el raper en una entrevista per Genius. "Ningú neix racista, és una cosa que s'aprèn (...) recordeu quan érem petits i no veiem el color?".

La lletra és un intent "d'unir a tothom" i Dax basa parts de la cançó en la seva experiència personal. Durant la infantesa, el cantant va créixer amb un noi caucàsic, el seu millor amic. Els dos practicaven atletisme, eren els més ràpids de l'escola i això els unia molt. Però, amb els anys, Dax va adonar-se que la relació es tensava. Finalment, el seu amic va esclatar, dient que "estava fart d'ell" i va passar a relacionar-se amb un altre grup de nois, tots blancs. Això va marcar el cantant, que va experimentar la "maledicció del racisme".

8. Los Bravos - Black is Black 

 

Viatgem al 1966 per parlar d'un clàssic força curiós: Black is Black, de la banda espanyola Los Bravos. L'èxit massiu del single, aparentment inexplicable i efímer, és en realitat fruit d'una casualitat. Quatre espanyols van acollir un cantant alemany, Michael Kogel i tots cinc, sense parlar anglès, es van llançar a produir música internacional. La sorpresa: la cançó va ser número dos al Regne Unit, número quatre als EUA i número u al Canadà. Kogel, que no parlava anglès, havia de tenir la lletra escrita fonèticament per poder cantar-la. La veritat, entre la repetició de versos i que bàsicament parla de colors, no és gaire complicada.

"El negre és negre, vull tornar amb la meva nena" i "És gris és gris, des que ella ha marxat". Però és precisament això el que va fer triomfar el single. Kogel entonava d'una manera estranya i això el feia sonar com un cantant molt popular als EUA i al Canadà: Gene Pitney. Accidentalment, Los Bravos van tenir el primer èxit comercial internacional.

9. Michael Jackson - Black or White 

 

Per a sorpresa de ningú, el rei del pop, Michael Jackson, s'ha fet un lloc en aquesta llista de reproducció. Black or White, el senzill més venut del 1992, és una peça més en el llegat del cantant de pop més reconegut de la història. Black or White, és descrit per la discogràfica que el va publicar, Epic Records, com "una cançó de rock 'n' roll sobre l'harmonia racial". Però el tema de Michael Jackson és molt més que això.

El cantant va viure profundament marcat per la guerra racial, del blanc o negre, i la discriminació que va patir en la indústria musical; un dels motius principals pel seu canvi de pigmentació. En unes cartes de Jackson, que The Sun va treure a la llum, el rei del pop deia que icones com The Beatles, Bruce Springsteen o Elvis Presley "eren culpables de la desigualtat racial present al sector musical". "No em passaré la vida essent un color", "Si estàs pensant a ser el meu germà, no importa si ets negre o blanc"; són alguns dels versos que finalment Michael Jackson va incloure en la cançó.

El rei del pop va donar forma a una peça que representaria la seva lluita, part del seu llegat i un problema molt present als EUA. El videoclip, del director de Thriller, també va ser molt ben rebut. Tant per l'esforç que duu al darrere, com pel missatge que transmet. Al vídeo, que també va batre tots els rècords del moment, Michael viatja per diferents països i balla amb les diferents cultures amb què es troba. Però el moment més hipnòtic arriba al final, quan apareixen diferents persones que metamorfosen entre elles, confonent les seves races.

Existeix també una versió extended de vídeo on apareix Jackson transformant-se en una pantera negra, ballant al seu estil, destrossant un cotxe i, fins i tot, un cameo de Bart i Homer Simpson. Els fans més veterans saben que era una època diferent per la música. El rei del pop va bolcar tot el seu geni en aquesta obra d'art.

10. Jarabe de Palo - Humo 

 

Aquesta setmana acaba amb una nota especialment trista, un color totalment negre. Pau Donés, Jarabe de Palo, va morir el 2020 de càncer de còlon, amb 53 anys, després d'haver-ne lluitat cinc contra la malaltia. Un temps negre pel cantant, però que no el va frenar en la seva missió artística. Va fundar el grup i va portar grans èxits, com La Flaca i Bonito, a tot el món. Però no va ser fins al 2017, quan en Pau va recaure en la malaltia, que el músic va mostrar-nos Humo. La cançó obre el disc 50 palos; és el retorn de Pau Donés a la música, pel seu 50 aniversari, i un missatge de tristesa.

"Ara que 'l'ara' és l'únic que tinc, ara que només em queda esperar a l'hora... Ara que només respiro per què així podré tornar a veure't, ara que ja no m'importa que la vida es vesteixi de negre. Perquè a res li tinc por, perquè a res li tinc fe". El disc 50 palos té peces molt alegres, però obre amb Humo, que va ser la cançó introductòria de la sèrie de televisió Estoy Vivo. Però sobretot és un plor per la situació que vivia el cantant.

En algunes cançons, sobretot els últims anys, en Pau es dirigia a una persona: la seva filla Sara, donant-li les gràcies. Va compondre Tragas o Escupes l'any 2020, tot i saber que no podria veure la seva creació en vida. L'àlbum simbolitza la lluita del cantant, que no va voler tragar i va continuar la seva passió fins al final. Un exemple d'artista, que va quedar segellat en aquesta última obra.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —