10 cançons que podrien ser himnes nacionals
Publicat el 10 d’agost 2021

Hi ha cançons que no són himnes nacionals però actuen com si ho fossin. En sentir les primeres notes d’una d’aquestes melodies, milers de cervells fan un clic gairebé irracional i ordenen a les cordes vocals dels seus portadors que entonin -a l’uníson i de vegades dempeus- una lletra que els és familiar i tots coneixen. 

L’origen extraoficial d’aquestes tonades transporta el cantant -momentani i sovint desentonat- a llocs comuns on ha après la cançó, com ara l’escola, els pares, la ràdio... Lluny d’un vincle infantil i naïf, aquestes cançons sovint tenen un caràcter marcadament polític. De fet, la majoria d’aquestes peces té un rerefons reivindicatiu i de defensa. 

No és casualitat que aquestes cançons normalment s’afinin en manifestacions, centres culturals, teatres i també partits de futbol. Com si fossin himnes, les 10 cançons proposades han resistit al pas del temps gràcies a una solemnitat i càrrega històrica que ha calat dins de cada una de les respectives comunitats que les han taral·lejat a ple pulmó.


 

1. Cant de la Senyera - Lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet (Catalunya)

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que ens farà més triomfants.

No podia fallar. Nostradíssima cançó que fa despertar dins les entranyes de qualsevol lletraferit una catalanor que el transporta directament al Palau de la Música. És precisament en aquest espai on es va convertir en un símbol contra la repressió al catalanisme, sobretot a partir dels fets del 1960. Amb la presència de Franco, s'hi va organitzar un homenatge al poeta Joan Maragall -autor de la lletra- i bona part del públic va interpretar la cançó de forma espontània i també il·legal, ja que era prohibida des del 1939. Aquella jornada va portar als organitzadors de la protesta a la garjola -entre ells Jordi Pujol- i també va refermar el Cant de la Senyera com un emblema de la defensa de la llengua i cultura catalanes. 

 

 

2. Come Out, ye Black and Tans - Wolfe Tones (Irlanda)

Amb frases polèmiques com "Come out ye Black and Tans, come out and fight me like a man", va ser escrita per Dominic Behan, qui homenatja el seu pare, exsoldat de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA). Publicada el 1972 pel grup Wolfe Tones, vehicula la rebel·lia i dissidència contra els 'Black and Tans', uns exsoldats que van ser reclutats per reforçar la Policia Reial Irlandesa durant la Guerra d'Independència d'Irlanda. Aquest cos policial, que per molts irlandesos personificava l'opressió britànica, es converteix en una diana per denunciar el sotmetiment polític que Gran Bretanya exercia sobre Irlanda. 

 

3. Le Chant Des Partisans - Les Stentors (França)

També anomenat El Cant de l'Alliberament, és una cançó mítica -i la més popular- de la Resistència Francesa durant l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial. La versió proposada és del grup francès Les Stentors, però l'origen de la cançó es remunta a l'any 1943, després que Anna Marly -la compositora- s'inspirés en una cançó russa. La lletra és clara i grandiloqüent: amb un to bel·licista reivindica una lluita a mort per l'alliberament nacional. 

Com a curiositat, durant la Segona Guerra Mundial la BBC emetia aquesta cançó a les ones radiofòniques britàniques i, amb els intents dels alemanys de sabotejar-la, van descobrir que si xiulaven la melodia en antena, els nazis no podrien interferir-la i la cançó podria seguir arribant a les cases dels oients.

 

4. It's Coming Home - Baddiel, Skinner & Lightning Seeds (Anglaterra)

It's coming home
It's coming home
It's coming
Football's coming home  

És probable que hàgiu sentit aquesta cançó. Encara ho és més que l'hàgiu sentit durant aquesta darrera Eurocopa celebrada en bona part a Wembley (Londres). Creada el 1996, és un tema icònic de la selecció d'Anglaterra de futbol i ha arribat a transcendir les fronteres de l'esport: és una de les cançons més populars a Anglaterra. A més, que els anglesos arribessin a la final i juguessin a casa en tots els partits ha fet que Three Lions -com també es coneix la cançó- tornés a cobrar sentit: malgrat no guanyar el trofeu, Anglaterra va arribar a somiar que acariciaria el seu lema: "el futbol torna a casa". 

 

5. Grândola, Vila Morena - Zeca Alfonso (Portugal)

És una insígnia de la Revolució dels Clavells de Portugal. La cançó, publicada el 1964, és escrita i cantada per Zeca Alfonso i és un símbol de l'arribada de la democràcia. La pista havia estat prohibida pel règim salazarista, ja que era considerada com una cançó vinculada al comunisme rus. Durant la nit del 25 d'abril de 1974 van retransmetre a la Rádio Renascença com a senyal que constatava el començament de la revolució. La cançó reivindica la fraternitat entre les persones de la vila de Grândola, una vila d'Alentejo, regió portuguesa que limita amb extremadura.

 

6. Un' estate italiana - Gianna Nannini Edoardo Bennato (Itàlia)

Tornant al futbol, aquesta cançó sí que ha cobrat un sentit total aquest estiu. Enguany, la selecció italiana s'ha endut l'Eurocopa -amb una victòria sobre Anglaterra a la final- i, com en el cas de l'It's Coming Home anglès, Un' estate italiana té un origen purament esportiu però ha acabat calant en l'imaginari col·lectiu del país. Amb una tornada enganxosa, és un cant a les nits d'estiu, i sobretot a aquelles que tenen com a plat principal un partit de futbol de la selecció italiana.

Notti magiche inseguendo un goal
Sotto il cielo di un'estate italiana

 

7. El pueblo unido jamás será vencido - Quilapayún (Xile)

És una de les cançons més internacionals del decàleg que avui proposem. Publicada el 1973, és una cançó xilena de protesta que va esdevenir un himne polític i cultural ara fa 50 anys. I, malgrat el pas del temps, continua sent-ho, perquè fins i tot és familiar per moltes generacions que, als anys 70, ni tan sols havien nascut. Té un caràcter combatiu i dona suport als manifestants que sortien als carrers de Xile per defensar el govern d'Allende, que estava immers en una crisi institucional molt greu que pràcticament desemboca en un conflicte civil. Va ser escrita pel compositor xilè Sergio Ortega i musicada per Quilapayún.

 

8. Katyusha - Cor de l'Exèrcit Roig (Rússia)

Es tracta d'una cançó soviètica que s'inscriu en el temps de la Segona Guerra Mundial. Versa sobre una noia que enyorava a la seva parella, que era al servei militar. Va ser publicada l'any 1938 i, tot i tractar-se d'un dels temes més tòpics en la música -és a dir, una parella que veu interrompuda el seu romanç per la guerra- té un to altisonant i magnànim. Com a curiositat, aquesta cançó va donar lloc a un llançacoets utilitzat per la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.

 

9. Over There - George M. Cohan (Estats Units)

Com d'altres que apareixen a la llista, Over There és una cançó que guarda un estret vincle amb la Primera Guerra Mundial. El tema tracta sobre el fet que els ianquis se'n van over there, és a dir, creuen l'Atlàntic per lluitar contra els alemanys. És una cançó publicada el 1917 per George M. Cohan i es va fer popular no només entre la població, sinó també entre els mateixos militars. És una cançó que intenta encoratjar els joves nord-americans a allistar-se a les files militars. La pista conté una famosa frase: "The Yanks are coming".

 

10. Non potho reposare - Andrea Parodi (Sardenya)

És una cançó emblemàtica de la cultura i tradició sardes. Escrita el 1915 per Salvatore Sini i musicada el 1920 pel compositor Giuseppe Rachel, es va popularitzar durant els anys seixanta i és una de les melodies més conegudes de l'illa de Sardenya. És un himne d'amor que, a més, està escrit en sard i, en aquest cas, versiona el músic Andrea Parodi, que va cantar la cançó poc abans de morir de càncer.

Non potho riposare amore ‘e coro
Pensende a tie so d'onzi momentu

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —