[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 14 d’octubre 2020
Temps de lectura 4 minuts

Aquest dissabte, 17 d'octubre, farà 34 anys que Barcelona va ser escollida seu olímpica, amb la ja mítica frase d'"a la ville de Barcelona" pronunciada per Joan Antoni Samaranch. Va ser el 1986 i el Comitè Olímpic Internacional va triar a la capital catalana per celebrar la XXV Olimpíada Moderna davant d'altres ciutats com París, Brisbane i Belgrad. Cinc anys abans, el 1981, l'alcalde de la ciutat, Narcís Serra, havia declarat per primer cop la voluntat de presentar-se com a ciutat candidata.

Per això, a les 10 cançons d'aquesta setmana recordarem a 10 temes dedicats a deu ciutats d'arreu del món, hagin estat Olímpiques o no. Que al Diari de Barcelona no volem discriminar a ningú. 


Barcelona - Freddie Mercury i Montserrat Caballé

L'originalitat no és el nostre punt fort, i per això començarem aquest himne de la nostra ciutat i dels seus Jos Olímpics, interpretada per Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Tot i que va ser escrita per Mercury i Mike Moran, la idea de gravar una cançó inspirada en Barcelona va ser de la diva de l'òpera, que estava molt implicada en la promoció de la ciutat com a seu olímpica. Els dos es van conèixer el març de 1987, i només un mes després ja la gravaven.

Tot i que no era la intenció inicial, el Comitè Olímpic la va acabar escollint com a himne dels jocs, però no la van poder interpretar en la inauguració dels jocs: Mercury va morir un any abans de la seva celebració. L'actuació de les dues dives juntes que tothom recorda va tenir lloc el 1982 al festival La Nit. 

 

London Calling - The Clash

Parlar d'una cançó de Londres és, sense cap mena de dubte, parlar de London Calling, tema de referència de la banda de punk per antonomàsia,  els britànics The Clash. El títol de la cançó, escrita per Joe Strummer i Mick Jones, fa referència a la identificació de les emissions del Servei Mundial de la BBC: "This is London calling...", que va ser utilitzat durant la Segona Guerra Mundial, sovint en emissions a països ocupats. Així, derivava en una sàtira política carregada de política, on el líder de la banda mostrava la seva preocupació pels esdeveniments mundials referits a "una era nuclear", després de l'incident de Three Mile Island, de principis de 1979.

Anys després de la seva publicació, London Calling seria escollida com a tema principal dels Jocs Olímpics de Londres de 2012, una situació si més no curiosa, tenint en compte que els temes d'esdeveniments esportius d'aquesta dimensió solen tenir una cançó nova, creada exclusivament per la cita. 

 

Empire State of Mind - Alicia Keys i Jay-Z

Així com la nostra ciutat té un himne indiscutible, no passa el mateix amb la dels gratacels, que té gairebé tantes cançons com habitants. Tot i que podríem haver apostat per un clàssic com New York New York de Frank Sinatra ens hem decantat per aquesta obra més contemporània que combina el rap de Jay-Z amb la increïble veu d'Alicia Keys.

Ell de Brooklyn, ella de Manhattan van decidir escriure una carta d'amor a la ciutat que els va veure néixer, a la que descriuen com el lloc una "jungla d'asfalt on els somnis es fan realitat". La cançó, que juga amb el nom d'un dels seus monuments més famosos i la coneguda cançó de Billy Joel, va ser tot un èxit. Aquí, l'interpreten junts a Times Square.  

 

Copenhague - Vetusta Morla

Pocs podien pensar que el nom de la capital danesa podia donar tant de si, fins al punt d'aconseguir convertir-se en refugi emocional per a molts, propiciat per una banda madrilenya de Tres Cantos.

Vetusta Morla ha trobat en Copenhague el seu gran èxit, una cançó de referència que deu el nom a Guillermo Galván, guitarrista i autor de la lletra, a qui li va vindre la inspiració mentre estava de viatge a la ciutat danesa i els seus voltants. Més enllà del títol, el cert és que la lletra té poc a veure en vikings, pescadors i terres gelades.

 

Sweet Home Alabama - Lynyrd Skynyrd

El 1975, el grup de rock de Florida Lynyrd Skynyrd va escriure aquesta cançó sobre aquest estat conegut per ser de moltes pel·lícules com Forrest Gump o Tomates Verdes Fritos. Arreu del món, però, se'l coneix per aquest tema, fàcilment identificable només amb els primers acords de guitarra, encara que no tanta gent coneix el seu origen.

Tot i que avui el nom de la cançó s'utilitza com a reclam turístic a l'estat, el grup la va escriure com a resposta a Neil Young i a algunes de les seves cançons on criticava a aquesta zona per la seva permissivitat en temes com el racisme i l'esclavitud. Anys després, el grup va aclarir que tot i que Young no anava mal encaminat, als meridionals els hi importava poc el que un canadenc hagués de dir sobre aquesta zona, que durant molts anys va ser escenari de les reivindicacions civils dels Estats Units. 

 

Lady Madrid - Pereza

El gran tema de Pereza, el duet format per José Miguel Conejo (Leiva) i Rubén Pozo, deixa un interrogant clar: qui és la famosa Lady Madrid? El cert és que, tal com va explicar Leiva posteriorment, Lady Madrid no fa referència a una noia concreta, sinó que és la noia (o noi) que "captiva a tots els membres d'un grup d'amics perquè, entre altres coses, és una novetat".  Amb tot, resulta que Lady Madrid no és exclusiva de la capital madrilenya, sinó que es troba a totes les ciutats del món.

 

Roma - Manel

La cinquena cançó d'Els millors professors europeus és tota una oda a l'època imperial de la capital italiana. En ella, un noi ben enamorat li explica a la seva parella com seria la seva vida si haguessin "nascut a Roma fa més de dos mil anys" i ens dóna a tots una autèntica lliçó d'història amb elements com un braçalet de maraques, àmfores al pati i submarinistes que troben els seus plats i gots.

Es tracta d'una història molt tendra que ha quedat eclipsada per les altres que ha anat traient des del 2008 el grup barceloní, però la preferida de molts fidels que encara avui quan visiten el fòrum romà, segueixen posant de peu de foto a Instagram "Són les coses bones per passar a l'eternitat".  

 

Munich - Editors

La capital de Baviera va acollir un dels Jocs Olímpics més rellevants de la història, els de 1972, els segons que se celebraven a Alemanya, després dels de 1936 a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Uns Jocs que havien de servir per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial ("Els jocs feliços"), però que malauradament acabarien sent recordats per la massacre de Munic, un acte terrorista on un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre assassinaren dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. 

Tres dècades després la ciutat alemanya tornaria a ser protagonista, però en aquest cas incrustada dins de The Back Room, el nou àlbum dels britànics Editors. La cançó resultant portaria el títol de Munic, tot i que sorprenentment la ciutat tindria una nul·la presència dins la lletra de la mateixa. 

 

Calgary 88 - Antònia Font

El desaparegut grup mallorquí Antònia Font va escriure una preciosa història d'amor inspirada en uns Jocs Olímpics. En el seu cas, no es tracta de dos esportistes de diferents països que s'enamoren a la Vila Olímpica, sinó que venien junts de casa. Són dos joves patinadors que, en paraules de Pau Debon, "festejaven i representaven a Espanya a s'Olímpiada d'hivern del Canadà". Narrada des del punt de vista del nuvi, els joves abans de la seva actuació es prometen casar-se allà mateix si guanyen "sa medalla d'or".

Després d'un exercici perfecte que supera amb nota el dels russos i suecs, els favorits, acaben sent casats per un jutge de pista. Una història molt dolça i tristament fictícia. Sembla però, que els mallorquins es van inspirar en  Sergei Grinkov i Ekaterina Gordeeva, patinadors soviètics i els vertaders guanyadors de Calgary'88 que es van casar tres anys després. Tot i que existeix un vídeo oficial, a YouTube triomfa un muntatge de la parella soviètica

 

Welcome to Tijuana - Manu Chao

I per acabar, Mèxic. Concretament a Tijuana, una ciutat del nord-oest del país i fronterera amb els Estats Units. Fins a ella ens hi transporta José Manuel Arturo Tomás Chao Ortega, més conegut en el món musical com a Manu Chao. El cantautor francoespanyol, exlíder de la banda Mano Negra, va convertir aquesta ciutat de prop d'1.300.000 habitants en l'hepicentre d'un dels seus temes més recordats, a través d'una tornada que ha esdevingut mítica: "Welcome to Tijuana; tequila, sexo y marihuana".

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —