10 cançons sobre refugiats i emigrants
Publicat el 10 de setembre 2021

La presa de Kabul per part dels talibans ha provocat una gravíssima crisi migratòria. Fa setmanes que milers d’afganesos intenten fugir del país. De fet, l’aeroport de la capital ha col·lapsat del tot, mentre que el suport internacional arriba amb comptagotes. La situació del país asiàtic fa preveure que en poc temps veurem riuades de refugiats que intenten fugir del fonamentalisme islàmic, com ha estat passant en els últims anys amb els sirians que volien deixar enrere la guerra al seu país. Pensant en tots aquells que han hagut de deixar casa seva per fugir de l’horror, avui us proposem deu cançons que parlen sobre emigrants i refugiats.


 Dawood Sarkhosh - Sarzamin Man
Aquesta cançó ha format part de la banda sonora que ha acompanyat a molts dels afganesos que han intentat fugir dels talibans. Sarzamin Man vol dir "la meva terra" en persa i va ser escrita l’any 1998 per Dawood Sarkhosh, qui va haver de marxar de l’Afganistan durant la guerra civil que va esclatar després de la retirada soviètica. La lletra sintetitza molt bé el sentiment de molts afganesos:  “M'he quedat sense llar… M'he mudat d'una llar a una altra  ... La meva pàtria, el meu únic amor, la meva existència... No puc viure enlloc menys en tu / et van robar els teus tresors per enriquir-se a si mateixos / Tothom al seu torn ha trencat el teu cor.”

 

Coldplay - A L I E N S
La banda britànica va escriure aquesta cançó amb la intenció d’adreçar-ce a tots els refugiats del món. La lletra parla sobre uns migrants que es veuen forçats a marxar de casa durant la nit i ho han de deixar tot enrere. El videoclip de la cançó mostra uns extraterrestres fugint d’una guerra en el seu planeta, igual que milers de refugiats que són obligats a escapar de les bombes a casa seva. Tots els beneficis de la cançó van ser donats a l’ONG MOAS, qui rescata refugiats al Mediterrani. 

 

Steve Earle - City Of Immigrants
Steve Earle es va cantar aquesta cançó en el programa Later… de la BBC2 l’any 2008. Abans de l’actuació, però, va explicar que totes les grans ciutats del món havien estat construïdes per immigrants. Això ho va fer com a protesta a les polítiques que estava portant a terme el president dels Estats Units, George Bush, ja que arran de l’11-S s’havia iniciat una campanya d’islamofòbia per tot Occident sota el pretext de la lluita antiterrorista. 

 

Manu Chao - Clandestino
El cantautor hispano-francès dibuixa amb la lletra el periple que viu un immigrant quan arriba a un país nou. Amb Clandestino, intenta mostra la dura vida d’una persona que no té papers, i que per tant, no és persona del tot. Amb aquesta cançó, Chao dona veu a totes les persones que arriben a Espanya amb la intenció de tenir una vida millor i no es troben amb més que barreres per part de l’administració i rebuig per part d’alguns sectors de la societat.

 

Jacint Verdaguer i Amadeu Vives - L’emigrant
L’any 1894, l’Orfeó Català va estrenar per primer cop aquesta obra. El poema havia sigut escrit per Mossèn Cinto i musicat per Amadeu Vives un parell d’anys abans. Amb el pas del temps, la peça s’ha convertit en un himne de la identitat catalana. Durant anys, L’emigrant s’ha considerat com un cant patriòtic nostàlgic per exiliats i refugiats catalans, molts dels quals van haver de marxar de Catalunya cap a Amèrica per buscar fortuna o més tard per fugir de la dictadura franquista.

 

Juanito Valderrama - El emigrante
Aquesta copla va ser escrita l’any 1949 per Juanito Valderrama. Malgrat que l’estil és completament diferent, explica la mateixa història que l’Emigrant: la d’algú que ha de fugir de la seva terra a contracor. Valderrama, qui havia lluitat amb la CNT contra el bàndol nacional, va explicar va escriure la cançó com a homenatge als exiliats al Marroc. Paradoxalment, aquesta peça era una de les preferides de Franco, ja que creia que es tractava d’una cançó patriòtica. Abans de morir l’any 2004, Valderrama va aclarir que ell volia titular la composició com a El exiliado, però no ho va fer per por a les represàlies franquistes.

 

Jorge Drexler - Bolivia
Els feixismes del segle XX van ser la inspiració per moltes cançons d’aquesta temàtica. Una d’elles és Bolivia, del cantautor uruguaià Jorge Drexler. El músic explica que va escriure aquesta peça com a agraïment al país andí després que fos l’únic que va obrir les portes als seus avis, una família jueva que escava de l’Alemanya nazi. Malgrat que més tard es van traslladar a l’Uruguai, Drexler sempre ha mostrat la seva gratitud cap a Bolívia. 

 

Calle 13 - Pa'l Norte
Residente i Visitante fan un homenatge a tots els llatinoamericans que es veuen en l’obligació de pujar cap “al nord” per trobar una millor vida. Calle 13 relata el viatge que molts ciutadans de l’Amèrica Llatina han d’emprendre cada any, malgrat ser conscients de les dificultats, per tal de fugir d’un territori que ofereix molt poques oportunitats. 

 

Stu Larsen - The Black Tree
El cantautor australià Stu Larsen una de les qüestions més dures de l’emigració: l’enyorança de la terra. A The Black Tree, el compositor parla sobre un metafòric arbre negre, que és el punt de retrobament amb ell mateix i el seu passat. A més, també sap que aquest arbre estarà amb ell per sempre, sigui abans, ara o en un futur.

 

Rubén Blades i Willie Colón - La Maleta
Per acabar, Rubén Blades i Willie Colón posen sobre la taula el final de l’emigració. El protagonista d’aquesta cançó acaba fart de Nova York i decideix tornar a la seva terra natal. El blau del cel o la llum del sol pesen més que les oportunitats que pugui arribar a tenir als Estats Units.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —