Connector
Per Redacció
Publicat el 13 de gener 2021

2021 ha de ser l'any de la vacuna contra el Coronavirus. Malauradament patim moltes altres malalties, per sort moltes de les quals no són mortals. Avui n'esmentem algunes que serien fàcils d'eradicar. N'hi hauria prou d'engegar la música i posar ben alt el volum.

1. Contra la passivitat a la pista de ball... "La Bilirrubina", de Juan Luís Guerra

Si no sou de ballar no patiu, això vostre també té cura. Demaneu que us punxin "La Bilirrubina" i sereu els amos de la pista. El hit del dominicà Juan Luis Guerra és una bomba d'energia i motivació llatines, capaç de transformar el més estaquirot del local.

La cançó va ser publicada el 1990, dins l'àlbum Bachata Rosa, el cinquè de l'artista. El títol d'aquesta 'bachata' fa referència al pigment biliar de color groc ataronjat, que resulta de la degradació de l'hemoglobina dels glòbuls vermells reciclats. Aquesta degradació es produeix en la melsa. Més tard la bilirubina es conjuga al fetge. Així, que pugi la bilirrubina pot ser símptoma d'un mal funcionament del fetge.

 

2. Contra la idiotesa... "Los Idiotas", de Calle 13

La millor vacuna contra la idiotesa és prendre consciència que, d'una manera o altra, nosaltres també en som, d'idiotes. I si no us ho creieu, escolteu amb atenció aquesta lletra de Residente. Poc marge per discutir-li que "un idiota és aquell que pensa que tots els altres són idiotes menys ell".

Publicat a l'àlbum Multiviral (2014), el tema del grup portoriqueny és una reflexió lúcida sobre alguns dels mals que pateix el món, com per exemple la idiotesa dels qui mouen els fils, des de l'últim al primer esglaó de la cadena de poder. Escoltar-lo us farà un xic més savis. I sempre va bé anar-se vacunant contra la ignorància.

 

3. Contra el cunyadisme als dinars familiars... "Perdona Mamá", de Lisasinson

Aquesta cançó és també una vacuna. Contra què, en aquest cas? Doncs contra un fenomen present a totes les famílies: el cunyadisme. Parlem de "Perdona Mamá", del joveníssim grup Lisasinson. La cançó forma part del seu últim EP, Cosas que no te digo (2020), i segueix l’estil que aquestes artistes valencianes descriuen com a punki-pop. 

Amb un ritme animat i carregat de força, "Perdona Mamá" ens recorda tots els dinars en què vols enviar a la merda aquell familiar tan pesat. Parlem dels autors de mítiques frases com “Jo no sóc racista, però…”, “encara no tens nòvio?” o “aquesta moda del veganisme passarà d’aquí cinc anys”. Però no patiu, si us torneu a trobar en una situació semblant ja teniu solució: posar-vos aquesta cançó a tot volum.


4. Contra els comiats que no hem tingut... "Adéu" d'Els Amics de les Arts

El 2020 ha passat per les nostres vides carregat de crueltats i una de les més evidents ha estat la d'impedir-nos dir adéu com es mereixen a totes les persones que ens han deixat, ja sigui o no per la pandèmia. La mort seguirà present en aquest 2021, però esperem que, almenys, pugui ser una mica més dolça del que ha estat durant els darrers mesos.

Per això, Els Amics de les Arts van incloure al seu últim disc, El senyal que esperaves (2020), el comiat que tothom voldria tenir, les paraules que tothom voldria poder dir abans de deixar aquest món. No se sap per què ni com mor el protagonista d'aquesta cançó, només està clar que "un exèrcit d'estels" l'ha vingut a buscar.

5. Contra la nostàlgia dels festivals de música... "Crystal Fighters" de Ginebras

Qui més qui menys, tothom ha anat alguna vegada a un festival de música o quelcom que se li assembli, ja sigui un campament d'estiu amb flipats que toquen la guitarra o un macroesdeveniment amb milers de persones. Aquest any no n'hem tingut pràcticament cap, però per sort la música segueix acompanyant-nos per curar-nos de la nostàlgia que ens genera recordar-los.

És el cas del tema "Crystal Fighters", un dels senzills de l'àlbum Ya dormiré cuando me muera (2020) del grup madrileny Ginebras. Aquestes quatre noies relaten les nits de festa entre tendes de campanya i llaunes buides de cervesa. I la veritat és que, mentre no podem gaudir-les, la cançó és un bon remei per imaginar-les des de l'habitació.

6. Contra les crisis existencials... "When I was a youngster" de Rizzle Kicks

Qui no n'ha tingut mai? Qui no ha sortit de l'institut o acabat la carrera i no ha tingut ni idea de què fer? Qui no s'ha llevat un matí per anar a la feina i s'ha preguntat per què ho fa o ha mirat la persona que té al costat i ha dubtat de si el millor era continuar? Efectivament: absolutament tothom. 

També el protagonista de "When I was a youngster" de Rizzle Kicks, que relata com, de ben petit, tenia molts somnis i ganes de fer mil coses, però que, amb el pas dels anys, "l'ambició ha desaparegut". La cançó, però, també ens recorda que mai és massa tard i que, al cap i a la fi, tots i totes hem viscut la mateixa sensació.

7. Contra l'oblit de la gent gran... "Jo vull ser la meva iaia" de La iaia

Si alguna cosa ens ha colpit durant el 2020 ha estat la situació terrible que s'ha viscut a les residències d'avis i àvies de Catalunya i d'arreu d'Espanya. Molts d'ells s'han sentit abandonats, sobretot per les institucions, que han demostrat no estar preparades per protegir una de les coses més valuoses que tenim com a societat: la memòria viva, la nostra gent gran.

Aquesta cançó del grup La iaia, però, ens recorda totes aquelles coses bones que tenen les àvies, la seva tendresa, la seva manera "de caminar sense bastó" i "sense pressa per viure" i, en definitiva, d'existir sense fer cas del que diguin els altres. Perquè tots volem ser la nostra iaia.

8. Contra els cayetanos... "Cayetano" de Carolina Durante

No els cal definició. Són aquests joves de pares rics que vesteixen amb roba de marca, que aspiren a ser els seus propis caps i que tendeixen a ser amants del capitalisme, el neoliberalisme i, sobretot, la seva pàtria. Tot i que puguin semblar inofensius, ja que aparentment la seva màxima activitat consisteix en fer tuits i comprar-se coses, en realitat poden ser els empresaris opressors del futur.

Per enriure'ns-en una mica d'ells, Carolina Durante va escriure aquest tema on relata totes les característiques dels cayetanos, des dels llocs on els agrada sortir de festa fins als grups que els agrada escoltar. Mentre segueixin existint, sempre ens quedarà aquesta vacuna perquè la convivència sigui més divertida. 

9. Contra la manca d'empatia... "I'll stand by you" de The Pretenders

Quan van mal dades, no hi ha res millor que saber amb qui comptar, saber que tens algú que et comprèn, que sap posar-se en el teu lloc i que t'ajudarà en el que calgui. En temps tan foscos i freds com els que vivim actualment, res més que això per veure-ho tot més clar i més fàcil. I si no és un qui, sempre serà un quelcom: una cançó.

"Estaré amb tu, no deixaré que ningú et faci mal", "no t'avergonyeixis de plorar" o "jo també he vist el costat fosc" són alguns dels versos d'aquest més que versionat tema. The Pretenders van incloure'l a Last of the Independents el 1994 i des d'aleshores s'ha convertit en un himne a l'amor, l'amistat i la germanor.

10. Contra la LGTBfòbia... "Peces de colores" d'Amaral

És tan evident el col·lectiu LGTBIQ+ cada vegada pot viure amb més llibertat com que encara ens queda un camí llarguíssim per recórrer fins arribar a la igualtat total. Malauradament encara són moltes les denúncies d'agressions i discriminacions cap a aquest col·lectiu, que alhora cada vegada està més unit i enfortit. 

Podrien ser moltes les cançons convertides en vacunes contra la LGTBfòbia, però aquesta inclosa al darrer disc d'AmaralSalto al color (2019), s'erigeix com una metàfora preciosa de la llibertat sexual i afectiva. "Som peixos de colors que es creuen donant voltes en un món blanc i negre", diu la lletra. Tant de bo aconseguim de mica en mica que tot es vagi tornant més i més de colors. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —