[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Redacció
Publicat el 05 de gener 2021

A hores d’ara, els últims graus de l’alcohol de Cap d’Any ja s’haurien d’haver esvaït. Si no éreu a la rave de Llinars, clar. El cas és que, ja sense ressaca ni més fils de Twitter per seguir la trama distòpica dels raveros i dels Mossos, potser comença a tocar que mirem endavant. Ja fa quatre dies que hem encetat l’any i, encara que tot pinti que serà una continuació de mal gust de l’anterior -o potser precisament per això- cal que ens ho prenguem amb calma i que ens animem. Les 10 cançons de la setmana no són himnes inspiradors, d’aquells que es cantaven en els ja prehistòrics concerts multitudinaris amb motius solidaris. Són cançons que, com nosaltres, parteixen de moments difícils però acaben donant la volta a les adversitats, tot prenent les petites coses maques que encara té la vida com a salvaconducte. Són cançons optimistes, sí, però que també diuen prou i ens poden ajudar a marcar un canvi d’etapa amb les energies recarregades.


1. Fuel Fandango - Nature

"And nothing is gonna get you down", canta Cristina Manjón només de començar Nature (2013). Amb la fusió de flamenc, rock i electrònica del duo que forma amb Alejandro Costa, el mantra sembla fins i tot creïble. Com bé diu el títol, el tema és un cant a la naturalesa, tant la terrenal que ens envolta com la interior. Parla d’algú que ha perdut part de la seva espiritualitat i que la busca a través de l’amor, però també de la pluja, del sol, i de la brisa del mar. En moments com ara, ens recorda que sovint n’hi ha prou amb una escapada, a la costa o a la muntanya, per reconnectar i acabar de trobar-nos.

2. Delafe y las flores azules - Qué sentido tendría

"¿Qué sentido tendría todo esto, vida mía, sin el amor persiguiendo a la vida?", clamava Delafé quan encara duia les Flores Azules incorporades al seu nom artístic. “Si no estás aquí no me proyecto y sin proyectos yo soy un 0 a la izquierda”, segueix Oscar d’Aniello, en una cançó que parla d’algú que es troba derrotat i sense ànims en trobar a faltar la seva parella i la vida que tenia quan estaven junts. Amor romàntic? Potser sí. Però també pot ser una declaració d’amistat, el vertader amor etern, a una d’aquelles persones especials que la pandèmia i les restriccions han allunyat del nostre dia a dia. "Este invierno es un encierro", ja ho pronosticava el grup el 2013. El que està clar és que sols no ens en sortirem, i el missatge clixè felicitant l'any nou pot ser l'excusa perfecta per recuperar vincles perduts.

3. Mujeres - A veces golpes

A la portada del seu últim disc, Siento Muerte (2020), Mujeres defineix el seu àlbum com “10 cançons com 10 poderosos cops d’afecte”. Des d’aquí els donem la raó i A veces golpes no n’és cap excepció. “Suerte que la ilusión no vale un esfuerzo. Seríamos tan pobres que ni estar de pie”. Com el trio barceloní, si no ens fabriquem nosaltres mateixos les il·lusions, als telenotícies no les trobarem pas.

4. Núria Graham - Do you wake up for a while every day?

A Do you wake up for a while every day, la protagonista es troba en un pub amb la seva parella. Tot ballant, l’altre llença el rellotge de forma metafòrica, buscant l’eternitat. Una aturada del temps que en la cançó es troba en moments com aquest, després d’alguna ronda de més, quan amb la companyia adequada sembla que “res no pot anar malament”. El que sí que és atemporal és la música de Graham, i en especial el seu últim disc Marjorie (2020), que ha produït ella mateixa i que és ple de pop clàssic, amb tocs de rock i de folk. Ara sembla difícil imaginar escenes com les de la cançó, sobretot en pubs estrets i plens de gens, que són quan tenen més màgia. Hi haurem de posar imaginació i alguna cervesa de més, o desitjar-ho ben fort i resar perquè les vacunes comencin a circular de veritat.

5. Maria Arnal i Marcel Bagès - A la vida

A l’espera del seu nou àlbum, que ha de sortir en els mesos vinents, només ens queda repassar una vegada i una altra les cançons de 45 cerebros y un corazón (2017), de Maria Arnal i Marcel Bagès. Per al recull d’aquesta setmana, escollim A la vida, la versió que va fer el duo de la cançó original d’Ovidi Montllor. Es tracta d’un cant al fet d’estar vius i a tot allò que vindrà demà, però sense oblidar “aquells que fan possible l’esperança de viure morint a cada instant”. Un cant que, en moments com aquest, pren encara més significat.

6. Tame Impala - Yes I’m changing

Hi ha qui aprofita l’entrada d’any per provar de deixar enrere vicis que porta arrossegant tota la vida i se n’acaba sortint. Tame Impala ho té clar: "They say people never change but that’s bullshit". Yes I’m changing (2015) és un cant inspirador al canvi i a l’aventura, d’aquells que comencen tot gratant ben endins a les cavitats d’un mateix, tot a través de la música psicodèlica del grup de Kevin Parker. “Another version of myself I think I’ve found”, diu la lletra. Potser el 2021 serà l’any del canvi; però si no, sempre serem a temps de traslladar els nostres propòsits a l’any que ve.

7. Junco y Mimbre - Paradís

L’any passat, Núria Graham no només va produir el disc que esmentàvem abans, sinó que també va firmar l’àlbum debut dels seus amics de Vic, Junco y Mimbre. A Paradís, la veu de Maria Espinosa fa una espècie de burla a les destinacions turístiques de sorra blanca. “Qui ha dit que això és el paradís?”, tenint la Costa Brava a una hora en cotxe, o els pirineus a dues? L’any passat va ensenyar-nos que la febre de viatges amunt i avall gràcies a les aerolínies barates no ens acabava duent enlloc. Si enguany les condicions sanitàries ho permeten, potser serà el moment de redescobrir el “paradís” que tenim amagat al costat de casa.

8. Triangulo de Amor Bizarro - De la monarquía a la criptocracia

A l’àlbum Año Santo (2010) trobem De la Monarquía a la criptocracia, una bona dosi d’adrenalina en forma de cançó de pop, però tunejada per les capes de guitarres i baixos típiques de Triangulo de Amor Bizarro. Tant el soroll i com la melodia del tema parlen de la mentida i de com lliurar-se’n, un altre bon propòsit per encarar el 2021 sense brutícia innecessària. Es tracta d’un dels hits principals de la banda gallega d’indie rock. Nascuda el 2004, ha estat cap de cartells de festivals d’arreu del país des d’aleshores, a excepció de l’any passat, tan fatídic per a la música en directe. Amb els bons resultats de l’assaig clínic de l’Apolo i una mica de la discografia del grup, un any ple festivals amb cara i ulls, sense haver de ballar asseguts, sembla menys llunyà.

9. La Casa Azul - Los chicos hoy saltarán a la pista

Merlí, de TV3, va fer servir Los chicos hoy saltarán a la pista per escenificar la sortida de l’armari del seu protagonista, en Bruno. I és que el tema de La Casa Azul és una oda a les joventuts que han estat silenciades i que, cansades d’abaixar el cap, arrassen “porque ya no tienen miedo a gritar”. L’any passat, les noves generacions van ser víctimes d’una estigmatització constant per part de polítics i mitjans de comunicació afins, que els titllaven dia sí, dia també, d’irresponsables quant a la gestió de la pandèmia. Tot això mentre era el futur d’aquests mateixos joves el que cada cop quedava més en entredit. No seria estrany, doncs, que sigui en aquest any que encetem quan els joves, que ja fa dies que criden, acabin dient prou. A les pistes de les discoteques potser no, però als carrers sí que acabaran saltant.

10. Novedades Carminha - Verbena

Per acabar, si això anava d’imaginar un 2021 millor, és inconcebible tancar la llista sense donar espai a una altra de les pèrdues de la pandèmia que cal recuperar: les nits de festa. A Verbena (2019), Novedades Carminha explica el típic enamorament que pot sorgir entre dos desconeguts una nit qualsevol en una discoteca. “Tus ojitos negros se me están clavando otra vez / Y yo tengo miedo a perderte perderte después / Como si fuera esta noche la última vez”. La que canten els gallecs, no pot ser l’última nit. Ja sigui per a l’amor o per a l’aventura, les nits obrien un infinit de possibilitats i d’intrigues que ara només podem viure a través de la ficció. I és terrible.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —