Fàbrica.
Per Pol Vendrell
Publicat el 20 d’agost 2021

Els efectes del canvi climàtic ja són irreversibles. Així ho confirmava un estudi publicat per l’IPCC, grup de científics experts de les Nacions Unides, fa una setmana. L’escalfament global (que aquests darrers hem suportat de primera mà), el desgel, la pujada del nivell del mar i l’augment dels desastres naturals ja són un fet, aparentment i pel que diuen, sense gaire aturador. Veient, doncs, el panorama apocalíptic que ens espera, avui ens posem una mica dramàtics: aquestes són deu cançons sobre la fi del món.


ANOHNI - 4 Degrees

L’any 2015, un estudi va demostrar, entre d’altres coses, que la temperatura mitjana del planeta hauria pujat fins a quatre graus més a final de segle. Això va inspirar la cantautora anglesa Antony Hegarty, coneguda ara amb el nom artístic d’ANHONI, a composar “4 Degrees”. “It’s only 4 degrees / it’s only 4 degrees” comença la cançó, per tot seguit pintar una escena força més dantesca: “I wanna hear the dogs crying for water / I wanna see fish go belly-up in the sea / All those lemurs and all those tiny creatures / I wanna see them burn, it's only four degrees”. L’extinció massiva d’espècies i l’escalfament global conformen l’apocalíptic futur que Hegarty ens descriu.

 

La Gossa Sorda - Quina Calitja

En la mateixa línia de crítica sarcàstica però dura, uns anys abans La Gossa Sorda treien el seu èxit “Quina Calitja”, publicat el 2008 dins l’àlbum Saó. En una barreja de declaració d’amor, clam ecologista i reinvindicació anticapitalista, els valencians cantaven “I quina calitja / I quin soliman / Em passaria mil hores mirant-te / Mentre pugen els oceans”. Seguien amb el ja icònic “Bullirà la mar / Com cassola al forn / El temps s’acaba”: una advertència del futur que ens espera, potser ara ja de forma inevitable.

 

Billie Eilish - all the good girls go to hell

Ara ja més que consolidada com a icona del pop contemporani, Billie Eilish llançava el 2019 el seu àlbum debut When We All Fall Asleep, Where Do We Go?. Incloïa, entre d’altres, “all the good girls go to hell”, una cançó d’imaginari infernal on el diable i déu retreuen a la raça humana la destrucció del planeta. “Hills burn in California / My turn to ignore ya / Don’t say I didn’t warn ya”... Més apocalíptic encara és el videoclip, on Billie Eilish camina per una carretera deserta mentre van esclatant flames al seu voltant.

 

Short Fictions - Cities Under Water

De foc i flames passem a inundacions: la fi del món pot venir de moltes maneres. La banda d’indie rock presentava el 2019 el seu LP Fates Worse Than Death, del qual “Cities Under Water” era el tercer tall. En una cançó repleta de solos de guitarra que recorden a l’emo de finals dels 90, ens transporten de forma poc subtil a un escenari de desastres naturals: “This place is a mirror, of Hell or an unstable climate, a planet with no atmosphere”; “I want to know, I want to know / who favors profit over sustainability / and it’s tornados and cyclones”.

 

R.E.M. - It’s The End Of The World As We Know It (And I Feel Fine)

Tot comença amb un terratrèmol, però després venen huracans, i un govern corrupte, i la certesa que no hi ha alternativa… Sí, definitivament, és the end of the world. R.E.M. llançava aquesta cançó el 1987 dins el seu àlbum Document. De lletra críptica i imatges apocalíptiques, el cantant Michael Stipe explicaria que el tema és fruit d’un “flux de consciència”, on feia zàping per la seva ment. El resultat és aquest “It's the end of the world as we know it and I feel fine”. La cançó seria després versionada en italià per Ligabue: “A chè ora è la fine del mondo?”.

 

David Bowie - Five Years

Cinc anys. És el temps que ens donava David Bowie abans que arribés l’apocalipsi. “Five Years” introdueix el que serà tot l’arc temàtic del disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars: la fi del món i l’alien bisexual i estrella del rock que és l’únic que pot evitar-la. De moment, però, a “Five Years” la Terra acaba de saber la notícia, i Bowie en descriu les primeres reaccions: una barreja de preocupació i innocència.

 

Radiohead - Idioteque

“Idioteque” és una de les cançons més crues escrites mai per Radiohead, i això ja és dir molt. És considerada per molts un dels moments més destacats de l’àlbum Kid A, que va consagrar els anglesos a la història de la música. Presenta un escenari apocalíptic i desolador on tothom ha de córrer a salvar-se: “Who’s in a bunker, who’s in a bunker? / Women and children first, and the children first”. No sabem el motiu, potser un col·lapse tecnològic, potser un desastre natural, però Thom Yorke canta desesperat “Ice age coming / Ice age coming” i “We are not scaremongering / this is really happening”. Tot el material artístic visual del disc reforça l’escenari presentat a “Idioteque”.

 

Smoking Souls - Adéu (ft. Mafalda)

Què faríem amb el nostre vincle més estimat si s’acabés el món? Quan s’acosta la fi, l’amor possiblement esdevé un dels motors més importants per a molts. Si més no, així ho és per Smoking Souls, que en col·laboració amb Mafalda canten “Si el món acaba demà / Si tot acaba demà / que fantàstic sentir-te al costat. / I al capvespre cridar / Un últim vers a la mar. / Tens la llar més bonica que he vist”. Amb aquesta nostàlgia tan característica del grup valencià ens presenten la seva visió particular de la fi del món.

 

Soundgarden - 4th of July

Lluny de cap tipus de reivindicació patriòtica, la banda de Chris Cornell ens presenta a “4th of July” una poesia apocalíptica amb referències religioses. “The fire is spreading / and no one wants to speak about it / Down in the hole / Jesus tries to crack a smile / Beneath another shovel load”. El protagonista veu la fi acostant-se indubtablement: “I heard it in the wind / And I saw it in the sky / And I thought it was the end / And I thought it was the 4th of July”. Més tard sabríem que la lletra és producte d’una passejada per la ciutat que Chris Cornell va fer sota els efectes de l’LSD; així i tot, la paranoia i la certesa que la fi és a prop segueixen ben presents a la cançó.

 

Britney Spears - Till The World Ends

No podiem acabar aquesta llista sense mencionar aquest himne que ens va deixar ni més ni menys que Britney Spears. L'any 2011 ens oferia un tema de dance-pop que ens instava a ballar “fins que el món acabi”. El que fa que sigui especialment apocalíptic, però, és el videoclip: està ambientat en el 21 de desembre de 2012, dia que, segons el calendari maia, havia d’acabar-se el món. Britney Spears i companyia munten una festa plena de ball i luxúria desenfrenada en una ciutat devastada. Si la fi del món ha de ser així, apuntin-m’hi.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —