Els Pets
Publicat el 27 de febrer 2023

Són un dels grups més longeus de la música catalana: fa gairebé quaranta anys que són dalt dels escenaris del país. I una de les quatre bandes que van tocar en aquell mític concert del 91 al Palau Sant Jordi, catarsi de l'anomenat rock català. Tot i això, Els Pets han fet molt més camí, i el país ha normalitzat la música feta en la seva llengua més enllà de corses i obrint-se pas en tota mena d'estils i gèneres.

La banda de Constatí, que encapçalen Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres, carrega ja 17 discs a l'esquena i es troba en plena gira del darrer treball, 1963. És per tot aquest bagatge que el programa Sense Ficció de TV3 els dedicarà aquest dimarts el documental Els Pets: bon dia, joves.

Al Diari de Barcelona hem volgut aprofitar l'ocasió per dedicar les 10 cançons d'aquesta setmana a deu temes d'Els Pets que expliquen els seus inicis, però també el seu procés de creixement i maduració. Un procés que, com explica el documental, va estrictament lligat al procés paral·lel que han viscut els seus seguidors, aplegats en tres generacions. També la nostra tria és un recorregut que segurament explica moments de la vida dels més fidels als de Constantí aquests 38 anys. Sí, ens en deixarem moltes, però esperem que es tingui en compte que fer aquesta tria és una cosa bonica, però complicada.


1. Vespre

No és la més coneguda, però sí de les més estimades pels fans. Tancava el primer disc dels tarragonins, Els Pets (1989) i la lletra ja deixava clara la vocació de ser un grup intergeneracional. De fet, els temes mundans i quotidians són una de les grans cartes de presentació del grup. Sense oblidar els tocs de desamor i melancolia que tenen moltes de les cançons. Fan que s'hi senti reconegut un adolescent de 15 anys i una adulta de 36.


2. S'ha acabat

Un cant a l'amor lliure. A primer cop d'ull (i d'orella) pot semblar una cançó de desengany. Ho és, sí, però si hi parem atenció ens adonarem que narra l'evolució d'una relació homosexual. També una oda a l'amor incondicional de les mares, a la perseverança i en saber passar pàgina, per molt mal que faci. Formava part del disc Calla i balla! (1991).


3. Bon dia

Possiblement la cançó més emblemàtica dels tarragonins. En tot cas, la més escoltada a Spotify amb més de cinc milions de reproduccions. Va formar part del disc homònim, publicat el 1997. Amb els anys, ha esdevingut un himne intergeneracional de la música en català. No falta mai en el repertori de grup de festa major a comarques i és de les que fa ballar tota la plaça, independentment de gustos i edats. De fet, aquesta polivalència la fa indicada per a un despertar de colònies, treure del llit la tieta que va allargar la festa malgrat el dinar familiar o senzillament per encarar el matí amb energia.


4. Una estona de cel

La crítica considera que Bon dia és el disc que va marcar un abans i un després en la història d'Els Pets. A part del hit anterior, contenia també petits himnes generacionals com Massa jove per fer-me gran o Una estona de cel. D'aquelles cançons que cantes després d'una bona cita. Plaers efímers, qui sap si banals, però que fan el dia a dia més suportable. Com el cafè.


5. Por

Com dèiem, l'amor (i el desamor) són un tema recurrent en les lletres de Gavaldà. La fragilitat, però també l'esperança i l'energia són presents a Por (Sol, 1999), un altre dels temes preferits dels seguidors més veterans. D'aquells que poden humitejar els ulls quan la canten en directe, tot pensant en si vam fer les passes encertades. En si caldrà fer-ne de noves. Però ep, mai amb por.


6.  Aquest cony de temps

En aquest mateix disc hi trobem també Aquest cony de temps. Una cançó insigne del so més rocker que feia vibrar adolescents i joves. De nou la fragilitat, la introspecció, però també el valor de la companyia. Els primers acords evocaran sempre aquells estius de nits èpiques i tardes compartides, que ja han quedat enrere pel fred incipient de la tardor. O dit d'una altra manera, d'aquells anys únics de joventut que cada cop van quedant més enrere. Com les persones que van marcar-los. D'aquelles que fan bona aquella frase d'"una adolescència sense Els Pets pot ser, com a mínim, traumàtica".
 


7. Estupidament feliç

A la generació nascuda a final dels vuitanta Respira (2001) els va marcar l'adolescència. Ple de temes ballables i elèctrics, es fa difícil escollir-ne només un. Com els membres del grup, el seu públic es feia gran. Amb la vida adulta arribaven les obligacions, les responsabilitats i les absències als dinars de colla. Però, sense saber ben bé perquè, la vida continuava valent la pena. Per què no cantar-ho de bon matí?


8. Agost

La nostàlgia per aquells anys en què tot era més fàcil s'ha anat evidenciant disc rere disc. Qui saps si escrites com un remei contra la rutina, Agost (2004) va ser una glopada d'aire fresc. Un tribut indissimulat a l'estiu com a millor època de l'any. Potser per un innegable toc mediterrani que amara majoria de cançons, molts difícilment poden escoltar-lo sense pensar en la platja. L'essència d'aquest treball es condensa a la cançó homònima, un himne íntim que qualsevol bon fan comença a fer sonar de nou a principi de setembre.


9. Blue tack

És de les cançons d'Els Pets més escoltada a Spotify, amb més de tres milions de reproduccions. Forma part de L'àrea petita (2013), un disc en què després de tres anys de silenci, Gavaldà i companyia adoptaven una nova sonoritat, més arriscada, i ens parlaven de realitats més difícils, més habituals, menys florides.  Per exemple en aquest tema, on després de discs i cançons en què l'amor triomfa —o malda per fer-ho— aquí el que toca és passar pàgina, amb dignitat i sense grans estripades. Prendre decisions amb humilitat i acabar històries per començar-ne d'altres, com devien fer en aquella època molts dels seguidors més veterans.


10. No t'escolto

Tanquem aquestes 10 cançons amb una cançó del darrer disc, 1963 (2022). Els tarragonins deixen enrere el drama de treballs anteriors i tornen a lletres bandarres i impertinents. Els desenganys i les rutines no han desaparegut, però en un món de noves virtualitats i de consum ràpid, sí que han canviat les maneres d'arribar-hi. Adonar-nos-en potser vol dir que ens hem fet grans.


*Bonus track 1: La vida és molt avorrida

Com la resta de bandes, la pandèmia i el confinament van fer mal als Pets. Perquè l'espera per tornar a girar no fos tan avorrida, Gavaldà va empescar-se una versió dance de La vida és molt avorrida (Som, 2018), amb la col·laboració de la cantant PAVVLA. Certament, sense els tarragonins, moltes vides ben segur haurien estat més avorrides.


*Bonus track 2: Hospital del mar

Durant el confinament el grup també va versionar Hospital del mar, tema de Respira que possiblement exemplifiqui la capacitat dels de Constantí per atraure públic de diverses edats i gustos, tot abastant situacions quotidianes, difícils i sovint absents en les lletres de la música mainstream. Una cançó amb una mirada d'allò més barcelonina, amable i carregada d'esperança d'un futur millor. Aquesta vegada, dedicada al personal sanitari.

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —