Foto Pixabay.
Per Redacció
Publicat el 08 de juny 2021

Encarem aquest juny amb una efemèride important en la indústria musical: el Dia Internacional contra la Falsificació. I és que en aquest món es troben cançons que sorgeixen d'inspiracions molt descarades, per dir-ho d'alguna forma. Unes quantes han acabat als tribunals.

Si parlem de plagi en el sector musical, hem de parlar de Noel Gallagher. És el rei del plagi. El guitarrista principal dels desapareguts Oasis podria encarnar perfectament les 10 cançons d'inspiracions molt descarades, ell solet. Per la burocràcia dels seus advocats no paren de desfilar demandes per plagi. És un fenomen. Se l'ha acusat de plagiar —entre moltíssimes altres— la melodia de I'd Like to Teach the World to Sign de The New Seekers en el single Shakermaker, d'apropiar-se del riff de Get It On de T.Rex a Cigarretres & Alcohol, d'utilitzar a Whatever la primera part de la melodia de How Sweet to Be an Idiot de Neil Innes. I així un llarg etcètera. Però no hi ha plagis més descarats que aquests tres:

1. Step Out – Oasis

Si escolteu la cançó Step Out de Gallagher a partir del segon 0.54 i la compareu amb Uptight de l'Stevie Wonder són completament iguals. Iguals. Les inspiracions descarades es queden curtes.

Quan un músic decideix construir una part de la seva obra sobre el que algú altre ja ha construït abans, té dues opcions. O bé inclou l'artista original com a coautor en els crèdits, cedint-li la part corresponent dels drets d'autor, o altera tant la peça original que aquesta es torni irreconeixible. Suposem que la idea de Gallagher ha estat sempre construir sobre terreny ja construït. Però a vegades se li oblida la segona part.

 

 

2. (Get off your) High Horse Lady – Oasis

(Get off your) High Horse Lady d'Oasis és una còpia –idèntica– del blues del 1973 Hi-Heel Sneakers de Tommy Tucker. És pràcticament la mateixa cançó.

Si escoltes la veu d'en Noel a (Get off your) High Horse Lady de l'àlbum Dig Out Your Soul (2008) és quasi impossible no recordar la melodia en la veu de Tommy Tucker del blues del 1973, però una mica més lenta.

 

 

3. Hello – Oasis

Oasis va treure al mercat el seu segon disc, l'exitós (What's the Story) Morning Glory?, i amb ell va arribar una altra demanda per plagi. La cançó en qüestió era la que obria l'àlbum, Hello. Un jutge va determinar que Gery Glitter i Mike Leander, compositors del single Glitter de 1973 Hello, Hello, I'm Back Again, haurien de ser acreditats com a coautors, ja que l'últim terç de la cançó d'Oasis, just en el moment en què la lletra diu "Hello, hello, it’s good to be back, it’s good to be back" era exactament igual que la tornada de Glitter:  Hello, hello, it’s good to be back, it’s good to be back.

Aquesta vegada, Gallagher no només copiava la melodia, sinó que la lletra era exactament igual. I amb això, acabem el repàs —molt per sobre— dels plagis històrics del guitarrista d'Oasis, Noel Gallagher, que donen per parlar una bona estona. 

 

 

4. My Sweet Lord – George Harrison

Deixem de banda els innombrables plagis de Gallagher per parlar de My Sweet Lord, una de les cançons amb més polèmica i temps invertit en tribunals de la història. La cançó va ser el primer senzill del disc en solitari del guitarrista dels Beatles All Things Must Pass (1970).

Una companyia de Nova York, Bright Tunes, va demandar Harrison assegurant que la melodia de la cançó era molt similar a la de He's So Fine, composta per Ronald Macky i llançada el 1962 per The Chiffons. Harrison va acabar sent condemnat per "plagi inconscient" i va haver de pagar més de 500.000 dòlars.

John Lennon va argumentar que l'únic que havia fet el seu company era seguir el mètode compositiu habitual de The Beatles. Escollir una cançó potent i modificar-la suficient perquè ningú la relacionés amb l'original. "A en George se li va oblidar la segona part, modificar-la", apuntava en John.

 

 

5. Hips Don't Lie – Shakira

Les trompetes inicials d'aquesta cançó de Shakira són del tot emblemàtiques. Només amb la primera nota, tothom qui l'escolta ja sap el que ve després, un crit de "Shakira, Shakira". De tota manera, no sempre ha estat així. Aquesta obertura és també la del tema Amores como el nuestro, de Jerry Rivera, que comença exactament igual. Són les mateixes notes, les mateixes trompetes, però quan tens a la punta de la llengua el nom de la cantant colombiana, la cançó fa un gir de 180 graus, i te n'adones que no és la cançó que has cantat mil i una vegades.

No és la primera vegada que Shakira és acusada de plagi. També va tenir problemes amb La Bicicleta o el famós Waka Waka. En aquesta ocasió, es va defensar explicant que la inspiració havia vingut d'una tercera cançó, anterior a la de Rivera. Per tant, van decidir posar la intro perquè no hi havia possibilitat d'una demanda.

 

 

6. Nuestro nombre – Natalia Lacunza

"Escolta aquesta cançó i digues a què et recorda", em va dir el meu germà un dia, donant-li al play a Nuestro nombre de Natalia Lacunza. Al principi no sabia ben bé què em volia dir o a què es referia, però un cop la cançó va arribar a la tornada tot em va quedar clar; sembla que Lacunza s'havia inspirat una mica en la cançó més escoltada de l'any passat a Spotify,  Blinding Lights de The Weeknd.

I no és la primera vegada que alguna cançó de la cantant de Pamplona ens recorda a una altra. També és el cas de Tarántula, del seu primer disc, que té certs aires a Bad guy de Billie Eilish.

 

 

7. Get free – Lana del Rey

Aquest cas és pur safareig. Lana del Rey va ser acusada de plagiar la cançó Creep de Radiohead, que, a la vegada, també ha estat acusada de plagi i va obligar Radiohead a incloure l'artista real (The Hollies – Long Cool Woman (In a Black Dress) als crèdits.

Encara que l'entorn pròxim de Radiohead va negar la demanda, va confirmar que havien demanat que s'agregués la banda en els crèdits de la cançó Get free. Fonts properes a Lana del Rey van dir que els britànics van rebutjar el 40% dels drets de la cançó, volien el 100%. Segons la BBC, la disputa està resolta. Lana del Rey en la seva presentació durant el festival Lollapalooza el Brasil i just després d'interpretar Get Free en el seu bis, va encendre un cigarro i va cridar al públic:  "Ara que la meva demanda està resolta, crec que puc cantar aquesta cançó quan vulgui, no?".

 

 

8. Love Is A Wonderful Thing – Michael Bolton

El cantant estatunidenc Michael Bolton va ser demandat per plagi pel seu tema Love Is a Wonderful Thing, inclòs en el seu àlbum de 1991 Time, Love & Tenderness. Pel que sembla la cançó s'assemblava massa al tema del mateix títol gravada per The Isley Brothers el 1966.

El 1994 Bolton va ser condemnat a pagar una indemnització de 5,4 milions de dòlars.

 

 

9. Wanna be startin' somethin' – Michael Jackson

La cançó Wanna be startin' somethin' va ser l'encarregada d'obrir el disc de 1983 Thriller, un dels àlbums més reeixits de la història del pop. Poc després de la sortida al mercat de Thriller, el saxofonista i cantant camerunès Manu Dibango va acusar Jackson d'haver copiat la seva cançó Soul Makossa, de 1972.

Jackson va acabar pagant 1 milió de francs francesos (uns 200.000 dòlars) a Dibango en concepte de drets d'autor.

 

 

10. Uno mas uno son 7 – Fran Perea

La cançó Uno mas uno son 7 de Mikel Erentxun, la més icònica de Los Serrano llançada el 2003 i interpretada pel mateix actor de la sèrie, Fran Perea, ha estat acusada de possible plagi de Pure de Lightning Seeds.

El cas és que la cançó es va convertir en un èxit no només a Espanya, sinó que va traspassar fronteres i a Finlàndia va sonar moltíssim. Resulta que Ian Broudie, líder dels Lightning Seeds, va escoltar el tema i va decidir denunciar Erentxun per plagi. El 2009 el jutge va desestimar la petició i va donar la raó a Erentxun. Un cas amb un final més feliç que el de Los Serrano.

 

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —