Fins ara hem anat proposant 10 cançons sobre temàtiques molt diverses, però, on han quedat les versions? Aquell concepte que consent reformular idees dels temes originals i adaptar-los a un nou context musical que dona llum verda als artistes a oferir la seva perspectiva sobre un treball previ que han admirat.

Poden significar un canvi d'aires per allò que ja s'havia creat, mantenint viva la flama de les creacions originals sobre les quals se sostenen aquestes noves interpretacions. Per aquestes i altres raons creiem adient fer un recull de 10 grans versions.

1. Smells Like Teen Spirit - Patti Smith

L'èxit més conegut de Nirvana, el tema que enceta el seu Nevermind del 1991, va ser versionat per la gran poetessa Patti Smith a l'àlbum de versions titulat Twelve, publicat el 2007. Patti Smith ofereix una versió en acústic amb un fons de banjo que substitueix el rasgeig elèctric de la cançó original.

La cantant aconsegueix transmetre la sensació de desídia i tristesa introspectiva de l’autor original, però, a diferència de la veu trencada de Cobain, Smith ho fa amb un ritme molt més lent que complementa perfectament la seva veu greu de contralt, la qual aporta una rica sonoritat.

Load up on guns, bring your friends
It's fun to lose and to pretend
She's over-bored and self-assured
Oh no, I know a dirty word

Una de les cançons més populars del trio d’Sting, del mateix àlbum publicat l’any 1979, on es troba també Walking on the moon. Els britànics Leatherface van versionar aquest himne en el seu àlbum Mush, publicat el 1991. Aquesta versió és molt més frenètica i accelerada, on la guitarra elèctrica guanya protagonisme davant el baix a diferència de l’original, fet que li atorga una veu molt més greu i trencada, més pròpia del punk. 

Just a castaway, an island lost at sea, oh
Another lonely day with no one here but me, oh
More loneliness than any man could bear
Rescue me before I fall into despair, oh

3. Move On Up - The Style Council

Tot i que The Jam també té una versió d'aquest clàssic del majestuós Curtis Mayfield, el segon grup del "Modfather" també compta amb una versió gravada en directe a l’àlbum Our favourite shop de 1985, amb aquest senzill que Mayfield va publicar el 1970. La peça de The Style Council té una major presència de la guitarra elèctrica, la qual condueix tota l'ànima de la cançó. 

Just move on up
For peace you will find
Into the steeple of beautiful people
Where there's only one kind

4. Has vist la pluja? - Ivette Nadal

Aquesta versió del clàssic dels Creedence Clearwater Revival de la cantautora del Vallès Oriental, juntament amb Pascal Comelade, va formar part del disc de La Marató de l’any 2008. La revisió d’Ivette Nadal no dista massa de l’original del quartet californià pel que fa a l’estructura, tot i que són més a un blues clàssic, amb una guitarra que recorda clarament als Kinks. La cantant granollerina ofereix una peça amb petits canvis pel que fa a la lletra original, però amb una veu més dolça i més suau en comparació a l’original. A YouTube també es pot trobar una versió en acústic.

Ja fa dies que aquest so
l està fred i encara plou
 ja no! no pot trigar a fer calor. 
Sempre em sembla que es igual 
el món gira, amunt i avall, 
i no, ningú no ho atura. 
Diguem si no

5. Jimmy Jazz - Kortatu

Anem fins a Euskal Herria, més concretament a Irun, Gipuzkoa, on va néixer Kortatu, de la mà de Fermin i Iñigo Muguruza. Aquesta versió d’un dels temes més populars dels Clash la trobem a l'àlbum Aizkolari, publicat l’any 1985. La peça de Kortatu compta amb un ritme ska més marcat i conserva el detall del “chop chop” al final de la cançó, en honor dels Clash que, com a formació musical, han servit de referència per a molts altres grups, i Kortatu n’és un exemple.

La pasma anda buscando
A Jimmy Jazz.
Lo tienes claro -dije-
De qué vas?
Si vas buscando
A Jimmy Jazz, Jazz, Jazz…

Els pares de Shakermaker i Live Forever van versionar aquest clàssic dels Rolling Stones, que Mick Jagger va compondre inspirat per les mobilitzacions prèvies al maig francès i les protestes contra la invasió del Vietnam per part dels EUA. La cançó dels de Manchester es troba l’EP All Around the World de 1998. Noel Gallagher dona més presència a la guitarra, té un so més difuminat i elèctric que l’original. Oasis li atorga el seu toc britpop al gran tema dels Stones que es troba en un dels seus millors àlbums, Beggars Banquet.

Everywhere I hear the sound of marching feet, boy
'Cause summer's here and the time is
Right for fighting in the street, boy
But what can a poor boy do
'Cept to sing for a rock 'n' roll band
'Cause in sleepy london town
There's just no place for a street fighting man

7. Els Nois - AntiPatiks

El quartet de punk rock format a Terrassa l'any 2009, dissolt l'any 2017 i tornat a formar el 2022, compta una versió del tema The brews dels californians NOFX, que es troba a l'àlbum Les pitjors cançons del punk rock català, publicat el setembre del 2019. La lletra tracta d'evocar la visió i l'enfrontament que té "la gent de bé" amb aquests "joves immadurs".

Ja és divendres , 
divendres faves tendres
deiem quan ens fotien fora d’un bar
buscant brega, 
així passem les hores,
som alcoholics i t’ho farem pagar

8. Mrs Robinson - The Lemonheads

Per continuar anomenant clàssics, aquesta versió dels Lemonheads dona una volta rockera i grungie al mític Mrs Robinson de Simon & Garfunkel del 1968. El trio de Boston ofereix una visió més propera al rock alternatiu, més ràpida on la secció rítmica té més presència, la qual es pot trobar a l'àlbum It’s a Shame About Ray, publicat el 1992.

Sitting on a sofa on a Sunday afternoon
Going to the candidates debate
Laugh about it shout about when you got to choose
Every way you look at it you loose

9. Tainted Love - Soft Cell

En aquest cas podríem parlar de com la versió ha superat a l’original. El duet britànic l'ha capgirat, donant-li un so més proper al synth-pop amb un fons gòtic molt propi dels vuitanta, a diferència de l’original, escrita per Ed Cobb dels Four Preps i enregistrada per Gloria Jones l’any 1964, un clàssic del northern soul. La versió de Soft Cell publicada el 1981 pertany a l'àlbum Non-stop erotic cabaret.

Sometimes I feel I've got to run away
I've got to get away
From the pain you drive into the heart of me
The love we share seems to go nowhere
And I've lost my light
For I toss and turn, I can't sleep at night

10. Tears of a Clown - The Merton Parkas

Es tracta d'un clàssic del supergrup de soul Smokey Robinson & the Miracles, que fou escrit principalment per Smokey Robinson i Hank Cosby amb Stevie Wonder. Els Merton Parkas, que com el seu nom indica són del districte de Merton, a Londres, ofereixen una versió més frenètica, amb un to més pop i proper al garage rock i amb una gran presència dels teclats. Tears of a clown es troba en el seu àlbum Face in the crowd publicat el 1979, el qual representa una de les peces més característiques de l’era del mod revival.

Now if there's a smile on my face
It's only there trying to fool the public
But when it comes down to fooling you
Now honey that's quite a different subject