Cameron (Joseph Gordon-Levitt) és nou a l'institut i, el primer dia, s'enamora de la noia més sol·licitada del seu curs, Bianca Stratford (Larisa Oleynik). Quan li demana sortir, Bianca li explica que el seu pare els ha posat a la seva germana Kat (Julia Stiles) i a ella una nova norma: no pot sortir amb nois fins que la Kat ho faci.

Així doncs, pretenen buscar-li un nòvio a la Kat i, com que ella és bastant intimidant, l'escollit no podrà ser menys. L'indicat sembla ser en Patrick (Heath Ledger), un noi a qui ningú s'apropa pels rumors que el persegueixen i a qui Cameron pagarà perquè s'apropi a la Kat.

L'adolescència és una etapa difícil. És l'etapa d'intentar encaixar amb la resta d'adolescents que ens rodegen, però, al mateix temps, és el moment en què busquem definir-nos a nosaltres mateixes. 10 things I hate About You, adaptació de l'obra de Shakespeare, The taming of the Shrew, reflexiona sobre l'adolescència i les formes de relació i inclusió entre els seus personatges i la resta d'adolescents.

És "una altra pel·lícula d'adolescents en instituts", però modela els clixés cinematogràfics fins a fer del film un segell generacional. Un segell que utilitza els estereotips socials i fílmics, que en molts casos podrien ser criticats avui, i els gira fins a donar-los un caràcter etern. Hi ha conductes que, en comptes d'haver envellit de manera criticable, ho han fet de manera còmica, i fan de la pel·lícula aquest segell.

Una altra cosa que m'agrada especialment d'aquesta pel·lícula és el pare de les germanes Stratford. Un pare que, al meu parer, tipifica tots els pares, però ho fa d'una manera molt veraç. El pare de les noies té por que les seves filles es quedin embarassades —és ginecòleg— i expressa aquest temor limitant les seves relacions socials i formes de viure l'adolescència, cosa que dona peu a tota la trama de la pel·lícula.

El que més em crida l'atenció d'aquest personatge és la reflexió que fa sobre el paper paternal en la vida de les adolescents, sobre el moment en el qual els pares i mares deixen de controlar i decidir i passen a ser mers espectadors dels èxits de les seves filles.

Aquesta ha estat la segona projecció de Cinetmosfera i, com en cada projecció, s'ha donat peu a un debat final amb intervencions que ens han fet reflexionar sobre aquesta rom-com, les seves formes noranteres de reescriure una obra de Shakespeare i, sobretot, sobre com és una pel·lícula que no ha caducat tot i nodrir-se d'estereotips socials i, en molts casos, tòxics.