[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 11 de maig 2020

1. "Redemption song" - Bob Marley & The Wailers

A  l'estiu de 1977, després de rebre una trepitjada durant un partit de futbol, Bob Marley queia lesionat, queixant-se de forts dolors al dit gros del seu peu dret. Així va descobrir el jamaicà que tenia un tipus de melanoma maligne localitzat sota l'ungla, pel qual li aconsellaven amputar-se el dit. Marley s'hi va negar en rotund, al·ludint a raons espirituals pròpies del moviment rastafari per les quals no es podia despendre de cap part del seu cos.

Sense abandonar els escenaris en cap moment, el 1980 es va descobrir que el càncer havia avançat al cervell, els pulmons, el fetge i l'estómac. El jamaicà, llegenda i màxim referent de la música reggae, se sotmetria a tota mena de dolorosos tractaments, però finalment moriria l'11 de maig de 1981. Un dels últims temes que compondria seria "Redemption song", on Marley parla de la necessitat d'emancipar-se de l'esclavitud mental.

"Redemption song" [Uprising, 1980] - Bob Marley & The Wailers

 

2. "Sex on fire" - Kings of Leon

Des de 1994, a proposta de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 15 de maig de cada any se celebra el Dia Internacional de les Famílies. Una data que també pren sentit en el món de la música, on trobem diverses bandes formades per membres de la mateixa família: Bee Gees (tres germans), The Beach Boys (tres germans i el seu cosí), Kongos (quatre germans) o The Jackson Five (cinc germans).

Un altre d'aquests grups són els nord-americans Kings of Leon. La banda, formada a Nashville (Tennessee) el 1999, està integrada pels tres germans Caleb (vocalista), Nathan (bateria) i Jared Followill (baixista) i el seu cosí Matthew Followill (guitarrista principal). Però el lligam familiar no es queda aquí: el nom del grup deriva del pare i l'avi dels quatre germans, ja que tots dos es deien Leon.

"Sex on fire" [Only by the night, 2008] - Kings of Leon

 

3. "Vuelve el deporte" - Homes Llúdriga

"Vuelve el deporte a mi cuerpo". La cançó dels Homes Llúdriga, el grup de rap format per Acid Lemon —productor i DJ de Lágrimas de Sangre— i EseGé —l'Autèntic Home Llúdriga—, va ser premonitòria. El passat 2 de maig es va anunciar que es permetia l'activitat física individual i els passejos en família a l'exterior i els últims dies s'hi ha anat sumant l'inici dels entrenaments d'esportistes d'algunes competicions professionals. 

A Espanya diversos equips de futbol i bàsquet han tronat als entrenaments, tot i que algunes competicions, com la Lliga Iberdrola, s'han donat per finalitzades. La Bundesliga alemanya retorna el dissabte 16 de maig, l'NBA nord-americana va retornar als entrenaments el passat 8 de maig i s'estan començant a quadrar dates del Mundial de Moto GP, el Mundial de Fórmula 1, el calendari ciclista i els tornejos tenístics, entre d'altres. Sembla que l'esport està de tornada.

"Vuelve el deporte" [Rainy night in Vallcarca , 2014] - Homes Llúdriga

 

4. “Knockin’ on heaven’s door” - Bob Dylan

La primera cerimònia dels Oscars va tenir lloc un 16 de maig de 1929, a l'hotel Roosevelt de Los Angeles. Un món del cinema que des dels seus inicis ha tingut una relació molt estreta amb l'univers musical, sent el punt de partida de cançons com "Over the rainbow" (El mag d'Oz, 1939), "Streets of Philadelphia" (Filadèlfia, 1993), "Can you feel the love tonight" (El rei lleó, 1994) o "Lose yourself" (8 milles, 2002); totes elles guanyadores a l'Oscar a millor cançó original en els seus respectius anys.

Un altre dels temes que es va endur una estatueta per la seva presència al film Joves prodigiosos (2000) va ser el "Things have chnaged" de Bob Dylan. Però aquesta no va ser la primera cançó que el nord-americà componia per una pel·lícula: el 1973 ja havia publicat "Knockin' on heaven's door" per la banda sonora del western Pat Garret i Billy el Nen. Una cançó que mai participaria en els Oscars però que esdevindria icònica, quedant lligada per sempre al cinema.

"Knockin' on heaven's door" [Pat Garrett & Billy the Kid, 1973] - Bob Dylan

 

5. "Miami Beach" - Lax'n'Busto

"Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed, Metallica, Springsteen, The Doors i B.B. King". Podria estar dient noms tota la nit, però aquests són els reis del firmament dels Lax'n'Busto. Vuit estrelles del món del rock que els del Vendrell van convertir en protagonistes d'una cançó que va transcendir generacions, per acabar convertint-se en immortal. Tres dècades després, encara sona a totes les festes majors d'arreu del país. 

L'últim d'aquests genis, el guitarrista i compositor estatunidenc B.B. King, va morir un 15 de maig de 2015 als 89 anys. Riley B. King va ser un dels músics més influents de la història del blues, sent considerat un dels grans guitarristes d'aquest gènere, juntament amb Albert King i Freddie King. Algunes de les seves cançons més recordades són "The thrill is gone" i "Lucille".

"Miami Beach" [Lax'n'Busto , 1991] - Lax'n'Busto

 

6. “For your love” - The Yardbirds

Eric ClaptonJeff Beck i Jimmy Page. La banda britànica The Yardbirds va estar activa tan sols cinc anys durant la dècada dels seixanta, però té l'honor d'haver tingut entre les seves files tres dels millors guitarristes de tots els temps. Per tots tres, The Yardbirds va ser el seu primer grup, tot i que agafarien notorietat internacional amb experiències posteriors.

Un dels nexes d'unió entre tots ells va ser Keith Relf, vocalista de la banda des dels seus inicis i compositor de cançons com "Dazed and Confused", que després popularitzaria Led Zeppelin. El 14 de maig de 1976, després d'haver passat per bandes com Renaissance o Armageddon, Relf moria electrocutat mentre tocava una guitarra elèctrica a casa seva. La música deia adeu a una de les grans influències del blues rock de l'anomenada Invasió Britànica.

"For your love" [Senzill, 1965] - The Yardbirds

 

7. “Chica de ayer” - Nacha Pop

El 1978, després de complir el servei militar a València, Antonio Vega s'unia al seu cosí Nacho García Vega i a Carlos Villalta per forma Nacha Pop. La banda esdevindria ràpidament un dels màxims exponents de la recentment sorgida movida madrilenya, sobretot gràcies a l'èxit del seu àlbum de debut, que contenia la considerada millor cançó del pop espanyol, "Chica de ayer", composta pel propi Antonio Vega. Un boom en el panorama musical que els porta a telonejar grups d'àmbit internacional de l'escena punk com Ramones o Siouxsie and The Banshees.

Després de deu anys sobre els escenaris es produeix la separació del grup, amb la publicació d'un disc en directe que torna a col·locar "Chica de ayer", vuit anys després de la seva publicació, en el primer lloc de les llistes d'èxits a Espanya. La banda es tornaria a reunir el 2006, però l'experiència només duraria tres anys. El 12 de maig de 2009 Antonio Vega moria a causa d'una pneumònia, fruit d'un càncer de pulmó que patia des de feia temps. 

"Chica de ayer"  [Nacha Pop, 1980] - Nacha Pop

 

8. “Castle of glass” - Linkin Park

"No tinc res a oferir sinó sang, esforç, llàgrimes i suor". Aquestes van ser les famoses paraules utilitzades per Winston Churchill davant la Casa dels Comuns el 13 de maig de 1940, després de reemplaçar a Neville Chamberlain com a primer ministre britànic. Un discurs que arribava enmig de la batalla de França i que tindria una extraordinària influència sobre l'opinió pública de les illes, juntament amb els que es van succeir: "Lluitarem a les platges" i "Aquesta ha sigut la seva hora més gloriosa".

Vuit dècades més tard i altre cop amb el sofriment generat per la guerra com a element central, els californians Linkin Park posaven el colofó final al videoclip del seu tema "Castle of glass" amb una altra gran frase de Winston Churchill: "Totes les grans coses són simples, i moltes es poden expressar amb una sola paraula: llibertat, justícia, honor, deure, misericòrdia, esperança".

"Castle of glass" [Living things, 2012] - Linkin Park

 

9. “A mocidade activa” - Dakidarría

El 17 de maig es commemora el Dia de les Lletres Gallegues, una celebració instituïda el 1963 per homenatjar a aquelles persones que van destacar per la seva creació literària en gallec o per la defensa d'aquesta llengua. La data elegida es deu a la publicació el 1863 del primer exemplar de l'obra "Cantares gallegos", de Rosalía de Castro, que marcaria l'inici de l'anomenat Rexurdimento, el renaixement cultural del gallec.

Per això, un dels protagonistes musicals de la setmana és Dakidarría, un grup gallec sorgit a principis dels 2000 a la comarca de Vigo, que amb la seva fusió de reggae, ska i punk-rock s'ha convertit en una de les grans bandes del panorama musical gallec i estatal dels últims anys.

"A mocidade activa" [...Utopías Emergentes, 2011] - Dakidarría

 

10. “God killed the queen” - Louis XIV

El 14 de maig de 1643 Lluís XIV es converteix en rei de França i de Navarra amb tan sols quatre anys —no seria coronat fins al 1654 — arran de la mort del seu pare Lluís XIII. Conegut com el 'Rei Sol', Lluís XIV seria un dels monarques més destacats de la història de França, sent el seu regnat el més durador de la història —fins al 1715 —. Va aconseguir crear un règim absolutista sota el lema "L'État, c'est moi" i incrementar el poder gal a Europa, a través de la participació en conflictes com la Guerra de Successió Espanyola.

Tres segles després, Lluís XIV donaria nom a un grup d'indie rock originari de San Diego (Califòrnia) i format mentre els seus components vivien a París el 2003. Conegut per les seves lletres sexualment provocadores, alguns dels seus temes més famosos són "God killed the queen" i "Finding out true love is blind".

"God killed the queen" [The best little secrets are kept, 2005] - Louis XIV

 

— El més vist —
— El més vist —