[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 02 de juny 2020

1. Lucy in the Sky with Diamonds - The Beatles

"És l'àlbum de rock&roll més important que s'ha fet mai. Una aventura incomparable en concepte, so, composició de cançons, portada i tecnologia d'estudi de la banda més gran de tots els temps". Així defineix la revista Rolling Stone l'àlbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, considerat el punt culminant dels vuit anys dels The Beatles com a artistes de gravació i, en conseqüència, el millor àlbum de la història. "Es tracta del treball que va unificar John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr en la recerca de la màgia i la transcendència", conclou la revista musical.

El disc del nom estrafolari i de la portada exageradament atapeïda es va publicar l'1 de juny de 1967 per convertir-se en un fenomen mundial que perdura fins als nostres temps a través de cançons com A Day in the LifeLucy in the Sky with Diamonds, Within You Without You o She's Leaving Home. Seria el vuitè treball d'un quartet de Liverpool que, malgrat que es dissoldria tres anys més tard, ja estava destinat a ser etern.

Lucy in the Sky with Diamonds [Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, 1967] - The Beatles

 

2. Mr. Tambourine Man - The Byrds

Mr. Tambourine Man és una cançó escrita per Bob Dylan, publicada com a primer tema de la cara acústica del seu àlbum Bringing It All Back Home de 1965. La cançó ha estat interpretada i enregistrada per diversos artistes, entre ells la banda californiana The Byrds, que en faria una versió que seria llançada l'abril de 1965 —tan sols un mes després de l'original de Dylan— com el seu primer senzill amb la discogràfica Columbia Records

La versió dels The Byrds arribaria al número 1 de les llistes musicals el 6 de juny de 1965, i seria el tema principal del seu àlbum de debut homònim. De fet, Mr. Tambourine Man va tenir una gran influència en l'origen del folk rock, i es va convertir en el primer èxit massiu d'aquest gènere. Aquest mateix any, els The Byrds també versionarien el tema Turn! Turn! Turn! (To Everything There Is a Season) de Pete Seeger, que esdevindria un nou boom.  

Mr. Tambourine Man [Mr. Tambourine Man, 1965] - The Byrds

 

3. Tarragona m'esborrona - Els Pets

Seixanta anys després, Tarragona tornava a l'elit del futbol espanyol. Després d'un empat a zero al camp del Jerez, el 3 de juny de 2006, el Nàstic de Tarragona ascendia a Primera Divisió, un fet que tan sols havia aconseguit el 1947. Ho feia amb el dissetè pressupost més baix de la categoria i gairebé sense jugadors de renom a la plantilla, en la que era tan sols la segona temporada consecutiva de l'equip de César Sampedro a Segona. 

La temporada següent, els catalans serien cuers de Primera Divisió, amb tan sols set victòries al seu caseller, però el cert és que, catorze anys després, encara ningú no ha oblidat aquell 3 de juny de 2006 a Tarragona. Un dia històric per al club, els aficionats i la ciutat, pels carrers de la qual de ben segur van sonar les notes d'aquesta gran cançó dels seus veïns de Constantí, Els Pets

Tarragona m'esborrona [Calla i balla!, 1991] - Els Pets

 

4. Holiday - Green Day

Aprofitant la fi del mil·lenni, la discogràfica Fat Wreck Chords, propietat del baixista i vocalista fundador de NOFX, Fat Mike, va publicar Short Music for Short People, un àlbum recopilatori que reuneix 101 dels millors exponents del punk rock, hardcore, ska punk i les seves variants. L'elapé va sortir a la venda l'1 de juny del 1999 i era una paròdia del disc punk dels anys 80 Bad Music for Bad People, amb cada una de les bandes presentant una cançó d'aproximadament 30 segons de duració.

La majoria de les pistes del disc —que va assolir el número 191 de Billboard 200— van ser realitzades especialment per a aquest àlbum. Entre elles destaquen temes com Out of Hand de Bad Religion, Family Reunion de Blink-182, Hand Grenades d'Offspring, Bring It to An End d'Anti-Flag o The Ballad of Wilhelm Fink de Green Day. Precisament, aquest últim grup esdevindria un dels grans noms de l'escena pop punk d'inicis del segle XXI amb àlbums com American Idiot21st Century Breakdown.

Holiday [American Idiot, 2004] - Green Day

 

5. Who Needs You - The Orwells 

The Orwells és una banda de rock formada a Elmhurst, un suburbi de Chicago (Illinois), per Mario Cuomo (vocalista), Dominic Corso (guitarrista), Matt O'Keefe (guitarrista) i els germans Grant (baixista) i Henry Brinner (bateria). El 2012 van publicar el seu àlbum de debut Remember When, amb el qual aconseguirien un èxit relatiu gràcies a cançons com Mallrats (La la la), tot i que el punt àlgid de la seva carrera musical arribaria amb l'elapé Disgraceland, el qual va veure la llum el 3 de juny de 2014.

El grup estatunidenc publicaria un parell de treballs més els anys següents, fins que es dissoldrien el 29 d'agost de 2018, després que tres dels membres de la banda fossin acusats de greus acusacions de delictes sexuals. Aquestes, recollides a la publicació Reddit, incloïen denúncies per agressió sexual, interaccions sexuals amb nenes menors d'edat i enviaments de fotografies i vídeos de nus no sol·licitats. The Orwells va emetre un comunicat en el qual es negaven les al·legacions, les quals dos anys després encara no s'han esclarit. 

Who Needs You [Disgraceland, 2014] - The Orwells 

 

6. Sagrada Família - Pau Alabajos

Barcelona, 7 de maig de 1926. Passen cinc minuts de les sis de la tarda quan l'arquitecte Antoni Gaudí es disposa a creuar la Gran Via de les Corts Catalanes a la intersecció entre els carrers Bailèn i Girona, quan és sorprès per un tramvia que cobria el trajecte de la línia 30 que l'atropella. L'artista queda estès inconscient a terra mentre la majoria de vianants li neguen l'auxili, ja que el prenen per un captaire a causa de la seva roba desgastada i el seu aspecte descuidat. Gaudí moriria tres dies després a l'Hospital de la Santa Creu

El seguici fúnebre, un dels més multitudinaris que es recorden a la capital catalana, recorreria gran part de la ciutat, mentre que la capella ardent seria visitada per centenars de barcelonins. Ja en aquell temps, Gaudí havia marcat un punt d'inflexió en la vida de la ciutat i el país, amb obres com el Park Güell, la Casa Batlló, la Casa Milà o la seva estimada Sagrada Família, la qual, un segle més tard, encara segueix inacabada i és protagonista social i cultural de Catalunya, també a través de la música. 

Sagrada Família [Les hores mortes, 2020] - Pau Alabajos

 

7. Wagon Wheel - Old Crow Medicine Show

Més enllà de la seva gran influència en l'àmbit musical, l'estatunidenc Bob Dylan serà recordat per ser un dels millors —si no el millor— compositor de tots els temps. En aquesta línia, el de Duluth (Minnesota) va rebre ara fa quatre anys el Premi Nobel de Literatura per "haver creat noves expressions poètiques dins de la gran tradició de cançons nord-americanes". El 5 de juny de 2016, en el seu discurs com a guardonat, Dylan va fer referència a tres llibres que l'havien marcat al llarg de la seva vida, abans de concloure amb "our songs are alive in the land of the living."

Una d'aquestes cançons és, sense dubte, Wagon Wheel, un tema del qual el nord-americà en va escriure el cor —amb la famosa tornada "Rock Me Mama"— i la melodia el 1973, però que mai no es va arribar a publicar, la va deixar en un esbós inacabat. La cançó seria recuperada el 2004 per Ketch Secor, membre de la banda Old Crow Medicine Show, qui n'escriuria els versos al voltant del cor original de Dylan per convertir-la en una cançó captivadora i un autèntic èxit de vendes. 

Wagon Wheel [O.C.M.S., 2004] - Old Crow Medicine Show

 

8. Psycho Killer - Talking Heads

L'any 1975 David Byrne (vocalista i guitarra), Chris Frantz (bateria) i Tina Weymouth (baixista) fundaven la banda Talking Heads. Tots tres eren exalumnes de la Rhode Island School of Design de Providence i s'acabaven de mudar a Nova York. De fet, al principi, el grup havien de formar-lo els dos primers, però davant de les dificultats per trobar un baixista, Byrne va incentivar Weymouth, la seva xicota, a aprendre a tocar el baix, fins que finalment es va unir al grup.

Talking Heads faria la seva primera aparició el 5 de juny de 1975, actuant com a teloners dels Ramones —formats l'any anterior— a l'emblemàtic pub CBGB ("Country, bluegrass and blues"). Dos anys més tard, se'ls uniria Jerry Harrison com a teclista i guitarrista, i gravarien el seu àlbum de debut, Talking Heads: 77, un disc amb el qual el grup començava un camí que els portaria a convertir-se en una de les bandes més aclamades dels anys vuitanta i un dels grans referents de la nova escena new-wave.

Psycho Killer [Talking Heads: 77, 1977] - Talking Heads

 

9. Roxanne - The Police

És, sense cap mena de dubte, una de les grans pel·lícules musicals de tots els temps. L'1 de juny del 2001 s'estrenava als Estats Units, després d'haver passat pel festival de Cannes unes setmanes abans, el film musical Moulin Rouge. Dirigida per l'australià Baz Luhrmann i protagonitzada per Nicole Kidman i Ewan McGregor, la pel·lícula va suposar un punt d'inflexió en la nova visió del gènere musical en el cinema, a través d'una banda sonora que obtindria el premi BAFTA i el Globus d'Or

Entre les cançons que apareixien parcialment al film trobem Smells Like Teen Spirit de Nirvana, Diamond Dogs de David Bowie, The Show Must Go On de Queen, Like a Virgin de Madonna o Your Song d'Elton John. Tot i això, una de les més recordades és El Tango de Roxanne, en la qual es combina el tema Roxanne de The Police amb la Tanguera de Mariano Mores, la qual cosa donà vida a una de les grans escenes de la pel·lícula.

Roxanne [Outlandos d'Amour, 1978] - The Police

 

10. Closing Time - Semisonic

Quina millor forma d'acabar que amb els Semisonic i el seu Closing Time. La banda de rock alternatiu es va formar a una de les ciutats que ha sigut notícia els últims dies, Minneapolis (Minnesota), el 1995. El seu segon àlbum, Feeling Strangely Fine, va vendre més d'un milió de còpies als Estats Units i al Canadà, i van certificar dos discos d'or a tots dos països, a més d'un disc de platí al país nord-americà. Una de les cançons d'aquest àlbum era precisament Closing Time, el tema estrella de la banda i la raó per la qual s'ha classificat la banda, segurament de forma injusta, com una one-hit wonder

La gravació original d'aquest disc va ser una de les més de 120.000 cintes mestres pertanyents a Universal Music Group (UMG) que es van cremar a l'incendi d'Universal Studios de l'1 de juny del 2008, segons va destapar un reportatge del New York Times Magazine el juny de l'any passat. Entre les gravacions originals que es van perdre hi havia les d'altres artistes de renom com Bryan Adams, Elton John, Nirvana, R.E.M., Sonic Youth, Soundgarden o Beck, entre d'altres.

Closing Time [Feeling Strangely Fine, 1998] - Semisonic

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —