-
Per Mateu Salvà
Publicat el 22 de novembre 2022

Sembla que, de tant en tant, entre quartes i cinquenes temporades de sèries exitoses i que asseguren índexs d'audiència enormes, Netflix aposta per productes amb una sorprenent originalitat i una intencionalitat creativa i artística que va més enllà de l'habitual.

Entre aquestes rares avis de la plataforma se situa 1899, una sèrie escrita i dirigida per la parella alemanya Jantje Friese i Baran bo Odar, els creadors de Dark (2017). Va ser la primera sèrie alemanya produïda íntegrament per Netflix, un èxit rotund arreu del món amb tres temporades rodones que ballaven entre la fantasia, el terror i el drama.

Aparentment, a Friese i Odar no se'ls han acabat les ganes de crear mons misteriosos ni d'explorar el límit entre la ciència i la màgia a través de les seves obres, perquè aquest passat 17 d'octubre han estrenat la seva nova sèrie. 1899 consta, de moment, d'una sola temporada de vuit capítols que, si rep el suport del públic, pretenen arrodonir amb dues temporades més.

Una aposta entre la ciència-ficció i el drama 

1899 ens presenta un vast elenc de personatges que viatgen a bord d'un transatlàntic que travessa des d'Europa cap a Amèrica a finals del segle XIX. Tot es torça quan topen amb un vaixell misteriosament desaparegut quatre mesos abans a la mateixa ruta. Quan el capità decideix desviar el seu rumb per socórrer els possibles supervivents de l'embarcació perduda, comença una cadena d'esdeveniments i descobriments que posen en perill tots els viatgers.

La sèrie es pot catalogar dins el gènere fantàstic, concretament dins de la ciència-ficció, mentre que, per altra banda, s'apropa en molts moments al terror a través d'una atmosfera crua i tensa. Amb aquests grans gèneres com a estendard, 1899 no deixa tampoc en cap moment d'aprofundir en el drama intern i extern dels seus personatges, alhora que cuida molt la fidelitat històrica de l'època a través del vestuari i els escenaris.


Una de les característiques que més destaquen positivament de la sèrie és la manera que té de tractar els seus personatges. Així com en moltes sèries de televisió actuals ens trobem amb un elenc principal bastant reduït que acapara tota l'atenció argumental, els creadors de 1899 semblen haver-se decidit a repartir gairebé equitativament l'aprofundiment en la psicologia i el món intern de molts personatges diferents.

Són més de deu els passatgers a bord del Cerberus dels quals en coneixerem el passat i present. A més, tots tenen diferents nacionalitats i parlen diferents idiomes.

Això també s'acabarà convertint en una característica molt important de la sèrie: els diferents personatges interactuen entre ells cadascun en la seva llengua, la qual cosa materialitza encara més la seva soledat i aïllament.

És d'aquesta manera com 1899 fa que el públic sigui una mena de tercer personatge en moltes escenes. Quan dos personatges de diferents nacionalitats parlen entre ells, cadascun en la seva llengua i sense entendre's, només hi ha una persona que ho està entenent tot: l'espectador a través dels subtítols.

Sense espai per finals feliços

En aquesta excel·lent jugada cinematogràfica dels guionistes, l'espectador és una mena de testimoni de converses perdudes i buides de comunicació que mostren la soledat i aïllament dels personatges.

Cadascun dels vuit capítols se centra especialment a ensenyar-nos, a través d'onírics i surrealistes flashbacks, el passat d'un passatger diferent del vaixell. Aquest format recorda molt al de Lost (2004-2010), que és un clar referent de 1899, tant per aquest motiu com per la seva lenta i persistent construcció del drama i el misteri en un crescendo constant.

L'apartat tècnic de 1899 tampoc es queda curt. A través d'una cinematografia fosca i crua, el director retrata escenaris tètrics i desoladors que indueixen en l'espectador una constant sensació d'incomoditat i tensió. Sembla que al llarg de tota la sèrie no surti el sol en cap moment, i no és casualitat: 1899 pretén ser obscura i seriosa, sense deixar espai a l'optimisme ni als finals feliços.

"Una sèrie imprescindible de l'any"

És a través d'aquests elements i també de la música, sovint aclaparadora i pertorbadora, que la sèrie es va endinsant dins el gènere del terror, fent créixer la incomoditat al llarg dels capítols per, sovint, acabar amb un clímax en forma de cliffhanger.

Val a dir que en algunes ocasions aquest gran i esperat clímax que tanca els capítols no acaba d'arribar a l'alçada de les expectatives creades a partir de totes les situacions plantejades. Això es deu a l'estranya decisió creativa d'incloure a gairebé totes les seqüències finals una cançó de rock que no concorda per enlloc amb el to de la sèrie i crea una sensació anticlimàtica desconcertant.

Pel que fa als escenaris, consten d'una originalitat refrescant: tot i que bona part del metratge està ambientat al vaixell, això no carrega l'espectador com un factor tediós, sinó que li provoca la mateixa sensació d'asfíxia i aïllament que pateixen els personatges principals, que volen fugir d'Europa i del seu passat i no poden. La resta de qüestions tècniques, inclosos l'estil de direcció, el treball de fotografia i les actuacions, no destaquen especialment.

Així com Dark tenia alguns jocs de càmera una mica més arriscats i una proposta estètica més interessant, sembla que a 1899 el director hagi apostat per donar més protagonisme a la trama i els personatges a través d'un estil funcional i sense filigranes tècniques.

Aquesta decisió aterra bé a la sèrie, però potser demana als actors més d'allò que poden donar: en algunes ocasions les actuacions deixen una mica a desitjar o, si més no, en cap moment destaquen especialment.

D'aquesta manera, 1899 se situa entre les propostes artísticament més contundents de l'any 2022. És una de les sèries imprescindibles de l'any gràcies a la seva serietat argumental, la seva ambiciosa irrupció dins d'un gènere en auge com el fantàstic i la seva creativitat i independència artística, que la diferencia de la gran majoria d'estrenes d'aquest any.

El fet que Netflix aposti de tant en tant per propostes com la de Baran bo Odar i Jantje Friese fa pensar que el cinema i la televisió originals i de qualitat encara tenen un lloc dins del panorama artístic actual. Ara només queda esperar una bona resposta per part de l'audiència que, al cap i a la fi, és l'òrgan amb més poder sobre la indústria.

Una il·lustradora brasilera acusa Netflix de plagiar-li un còmic

La il·lustradora i escriptora de còmics brasilera Mary Cagnin ha denunciat que la sèrie 1899, estrenada per Netflix recentment, és un plagi del seu còmic Black Silence. En un fil a Twitter, Cagnin ha penjat diverses imatges en què compara escenes de la sèrie amb vinyetes de l'obra. Imatges que tenen una semblança evident. També esmenta parts de la història i fins i tot subtrames calcades.

La brasilera, que assegura estar en xoc, suggereix la manera com Netflix hauria pogut arribar a la història: el 2017 ella va participar a la fira del llibre de Goteborg, on va distribuir el còmic a editors i persones de l'ofici.

"No és difícil imaginar que el meu treball els va arribar", afirma. "No només vaig lliurar el còmic físic, sinó que també vaig fer disponible la versió traduïda en anglès", afegeix.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —