[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per EFE
Publicat el 22 de novembre 2020

Fa 25 anys, unes intrèpides joguines revolucionaven el cinema d'animació amb "Toy Stoy", el primer llargmetratge creat per ordinador. Tot i que aquest clàssic de la cultura popular podria no haver vist la llum per les reticències inicials de Disney, en un principi contràries a la visió de Pixar.

El 22 de novembre de 1995 s'estrenava la pel·lícula que faria un salt mortal a la història del cinema. Però l'acrobàcia audiovisual va necessitar quasi 15 anys de desenvolupament i la dedicació del seu director, John Lasseter, qui va arribar a rebre un premi Oscar especial pels seus èxits pioners en el camp de l'animació generada per ordinador. Temps abans, l'any 1983, va arribar a ser acomiadat dels estudis de Disney perquè el seu interès en desenvolupar projectes basats en la informàtica requeria elevats pressupostos a l'època.


Pocs imaginaven que aquesta obsessió acabaria per inaugurar una de les sagues més exitoses de la gran pantalla, que va elevar l'estatus del cinema d'animació i que evolucionaria en quatre entregues cada una més aclamades que l'anterior.

Els 15 anys de prova i error que van crear "Toy Story"

Fins aleshores, llapis, paper i esborrador eren els únics ingredients per construir la màgia a les cintes de dibuixos animats, que havien arribat al cim de l'èxit amb "El Rei Lleó" l'any 1994 i "Pocahontas" l'any 1995, però també mostraven un estil trencador.

Mentre Disney dominava a la indústria amb les seves formes de fer clàssiques, una altra companyia que va néixer com a divisió informàtica de Lucasfilm, l'estudi de George Lucas i "Star Wars", feia anys que investigava la tecnologia de l'art generat amb ordinador. El seu nom era Pixar, i en ella hi treballava Lasseter, l'animador expulsat de Disney.

La primera inspiració per a donar vida a "Toy Story" va ser la pel·lícula "Tor", de l'any 1982, pionera en introduir la computació gràfica de manera destacada en el seu argument i que va fascinar tant a Lasseter que després de veure-la va proposar a Disney un projecte 100% informàtic.

Sense despertar entusiasme, però veient les possibilitats, la companyia va permetre que el cineasta es dediqués a donar forma a aquesta idea, però el seu pressupost va arribar a ser molt més costós que el d'una pel·lícula de dibuixos clàssica i a l'estudi no van veure-hi sentit.

Després de la seva sortida de Diseny, Lasseter va fitxar per la divisió d'animació i informàtica de Lucasfilm, que un any després adquiriria un Steve Jobs desencantat amb Apple, per crear Pixar.

Des d'aquell moment, el nou estudi va llençar una sèrie de curtmetratges i campanyes publicitàries en les quals va perfeccionar la tècnica fins a arribar a "Tin Toy" l'any 1998, un curtmetratge que va guanyar l'Òscar a millor curt d'animació i que va ser el germen de "Toy Story".

Amb més ambició, Lasseter va tornar a Disney per oferir un llargmetratge, amb la condició que Pixar tingués el control creatiu. Els primers guions van ser rebutjats per ser massa adults, mentre l'empresa de Steve Jobs passava per una situació financera precària.

Finalment, després d'anades i tornades, "Toy Story" es va completar amb 30 milions de dòlars i un centenar d'empleats. Res comparat amb els quasi 800 treballadors i 50 milions que requerien pel·lícules com "El Rei Lleó".

Una revolució de l'animació amb tocs adults

Més enllà d'una proesa tècnica, la pel·lícula de Pixar va suposar un salt enorme en l'estiu, la profunditat i les temàtiques de l'animació. "Toy Story" va aconseguir que el públic pensés en el cinema de dibuixos com a quelcom que no està únicament dirigit a nens: l'argument contenia diferents capes, des de l'òbvia fins a la més profunda, que introduïa humor, ironia i tocs adults.

Woody i Buzz Lightyear es van convertir en herois amb les seves personalitats maldestres, complexes i plenes de crisis existencials, que es complementaven amb tot un conjunt de personatges perfectament definits i carismàtics amb el tiranosaure Rex, el gos Slinky i el matrimoni del senyor i la senyora Patata. Va ser un estil que va establir el segell d'identitat de Pixar i va elevar l'estatus de les pel·lícules d'animació.

"Monstres", "Buscant a Nemo", "Els Increïbles", "Coco", "Wall-E" i les oscaritzades tres continuacions de "Toy Story" deuen el seu èxit a uns cineastes que en cert moment van decidir complir, a tota costa, amb això de "Fins a l'infinit i més enllà!".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —