[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per ACN , EFE i Redacció
Publicat el 23 de febrer 2021

L'intent de cop d'estat del 23-F compleix avui 40 anys. Aquest episodi històric, un dels moments més transcendentals de la transició a la democràcia, és ara gairebé desconegut per a les noves generacions.

Per a molts ciutadans, l'ensenyament obligatori constitueix la font principal per aprendre història, però l'abundància de continguts obliga el sistema educatiu a descartar uns certs capítols i a abordar uns altres de manera superficial. Així doncs, la història contemporània sol reservar-se per al final de curs, i final equival a mai en molts casos.

"Està relacionat amb les Torres Bessones?", es qüestiona l’Unai, de 18 anys, preguntat per EFE sobre el 23-F, abans de rectificar i respondre que creu que va ocórrer un cop d'estat, sense estar del tot segur. La seva companya, l’Anianna, de 20 anys, sí que és conscient que es va produir un "putsch", però no sabria oferir detalls i desconeix si va tenir èxit. "Crec que va sortir malament", comenta.

Cap d'ells coneix la figura del tinent coronel Antonio Tejero, que va irrompre en el Congrés dels Diputats al crit de "quiet tothom!". Només a la Lucía, de 17 anys, li "sona alguna cosa de Tejero", però reconeix tenir dubtes de sobre qui va organitzar el cop. "Suposo que militars, però no estic segura en veritat", contesta. Uns altres com el Rubén, de 18 anys, atribueixen l'aixecament fallit a l'actor Fernando Tejero.

La majoria dels joves entrevistats recorda que va haver-hi un intent de cop d'estat, però no sap aprofundir ni donar més detalls sobre el que va ocórrer a Espanya aquell 23 de febrer de 1981.

Sistema educatiu deficient

L'actual sistema educatiu espanyol aborda diversos mil·lennis d'història universal seguint gairebé sempre un ordre cronològic, des de l'era de l'home primitiu fins als conflictes del món contemporani.

Aquest mètode planteja un inconvenient per als joves que en complir els 16 anys decideixen no cursar batxillerat per buscar treball o estudiar altres opcions acadèmiques, perquè no aconsegueixen acabar el temari i deixen enrere capítols de la història recent.

El catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Rafael Feito, considera que una possible solució a aquest problema seria deixar d'impartir l'assignatura en un ordre cronològic i evitar que l'excés de contingut no impedeixi que s'estudiï el temari més actual.

"Sí que és veritat que hi ha una seqüència aparentment lògica que és començar des del principi dels temps. Podria ser a l'inrevés, començar des de la història present i anar cap al passat. Hi ha tant de contingut que tot el que aparegui al final, en els últims temes, no es veu", apunta el catedràtic.

A aquest defecte se suma la sobrecàrrega d'informació i l'excés de temari en molts llibres de text, que provoquen que molts estudiants acabin l'educació obligatòria amb coneixements superficials, sense haver aprofundit prou en alguns continguts importants. "La solució passa per tractar d'aprofundir més en això d'ara. En lloc de tenir un currículum summament extens, que es veu tot molt superficialment, tenir un temari menys extens, però més profund", proposa el catedràtic.

En aquest sentit, Feito suggereix crear l'assignatura “Història del present” per ensenyar als joves què ha ocorregut en el món des de la caiguda del mur de Berlín el 1989. Per fer aquest pas, Feito assegura que primer és necessari establir quins són els continguts estimats "imprescindibles" perquè les futures generacions sàpiguen "viure en democràcia" en una "convivència harmònica".

"El problema greu és que no ensenyem a la gent a analitzar el món. No estem creant persones capaces de ser ciutadans actius, intèrprets del món, que tinguin les seves pròpies idees. Fracassem estrepitosament", sentència el sociòleg.

Acte institucional

Per altra banda, el Congrés dels Diputats recordarà avui amb un acte a les 13 hores el 40 aniversari del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Comptarà amb la presència de Felip VI, que pronunciarà un discurs després de la intervenció de la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet. L'efemèride està marcada per l'absència d'un dels protagonistes del 23-F, el rei emèrit Joan Carles I que va fugir a Abu Dhabi l'agost de l'any passat pels escàndols de corrupció.

La commemoració al Congrés vol "mostrar la fortalesa de les institucions democràtiques i la vigència dels valors de la Constitució", en paraules de Batet, i coincideix amb el debat sobre la qualitat democràtica de l'estat espanyol i la llibertat d'expressió.

L'acte no comptarà amb la presència dels partits independentistes de la cambra baixa, que han convocat un acte a les 10.45 h de rebuig a la commemoració del 23-F. A l'acte oficial organitzat pel Congrés sí que hi serà Unides Podem.

Text per: F.H. Ginel i Pablo Ballester

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —