[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Pablo Mérida
Publicat el 07 de gener 2021

Fa poc més d’un mes va estrenar-se als cinemes Mank, la nova pel·lícula de David Fincher que s’apropa a la figura del guionista Herman Mankiewicz i ens explica com va escriure Ciutadà Kane. A més, fa un interessant retrat del Hollywood dels anys 30. La pel·lícula, que es pot gaudir també a Netflix, és una de les millors propostes de l’any i una de les clares favorites pels Oscars. En altres paraules, Mank és una proposta que no us heu de perdre.

Tot i així, la pel·lícula pot arribar a fer respecte: més enllà de les seves dues hores de duració i el seu blanc i negre pur, Mank és un veritable desafiament intel·lectual com pocs s’han vist aquest any. Els seus diàlegs estan plens de subtext i cada escena compta amb un munt de subtils referències visuals.


A títol personal Mank m’ha fet suar tinta i per evitar-vos una experiència similar en aquest article us donem 5 consells perquè gaudiu plenament de la proposta sense massa patiments.

  1. Veure Ciudadano Kane (1941)

Sens dubte, el requisit indispensable abans de veure la pel·lícula de Fincher és recuperar aquest clàssic d’Orson Wells. Mank, ens parla de per què el protagonista va escriure la història de Ciutadà Kane i de les personalitats reals amb què es va inspirar per a construir els mítics personatges de la pel·lícula.

La relació entre el film del 41 i aquesta pel·lícula és molt forta i si no us voleu perdre cap referència, tant visual com de la mateixa trama, és imprescindible tenir fresca la història d’en Kane. Si fa temps que vau veure la pel·lícula no està de més revistar-la i si sou dels afortunats que entreu per primer cop al Xanadu prepareu-vos per gaudir d’una de les pel·lícules més fascinants de la historia del cinema.  

  1. Fer una recerca prèvia sobre la política dels anys 30 a Califòrnia

Un altre dels temes centrals del film és la carrera política de Louis B. Mayer, el cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, per aconseguir el càrrec de governador de Califòrnia en plena Gran Depressió. El problema d’aquesta subtrama és que se’ns presenta sense donar-nos gaires explicacions. En aquest sentit la pel·lícula no destaca per ser especialment didàctica i en un primer moment, si no sou coneixedors de la política estatal dels anys 30 a Califòrnia, és fàcil sentir-se perdut.

Per evitar aquest xoc inicial cal estar preparat: és recomanable refrescar conceptes claus com la Gran Depressió i cercar informació sobre els personatges principals de la subtrama: Mayer i Upton Sinclair, el seu oponent a les eleccions. La Viquipèdia sempre és una molt bona opció.

  1. Veure-la estant despert

Potser és una obvietat, però és de vital importància veure aquesta pel·lícula en condicions perquè Mank demana molt a l’espectador intel·lectualment. La pel·lícula funciona com un trencaclosques: per entendre la història s’han de connectar els elements que se’ns mostren als flashbacks d’en Mank amb els fets del nivell present de la diegesi, les escenes en què el guionista està escrivint Ciutadà Kane.

En aquest sentit, Mank no és una pel·lícula fàcil, però és justament per això que la proposta val tant la pena, perquè enfonsant-nos a la seva densitat descobrim tota la seva riquesa. En resum, la pel·lícula s’ha de veure en un moment que estigueu frescos i preparats per “enfrontar-vos-hi”.

  1. Veure-la en dues parts

Mank, tot i ser tremendament interessant, es pot fer feixuga. Els diàlegs dominen la pel·lícula i les escenes són llargues, més ben aviat estàtiques i en blanc i negre. D’aquesta manera es recupera el tempo i el to del cinema clàssic nord-americà. Es tracta, per tant, d’una pel·lícula amb un ritme molt més pausat del que estem acostumats avui dia, sobretot si parlem d’una proposta de Netflix. Per això, si noteu que us perdeu o us costa seguir la trama, el millor que podeu fer és parar la pel·lícula i reprendre-la en un altre moment.

L’estructura de la pel·lícula que oscil·la entre dos fils narratius, el de l’escriptura del guió de Ciutadà Kane i el dels flashbacks d’en Mank, permet aturar la pel·lícula sense fer grans destrosses, ja que marca clarament quan es tracta d’un flashback i quan no, permetent fer pauses a les transicions. Si opteu per veure-la en dues parts, la pel·lícula respira i vosaltres també. Això sí, no deixeu oblidada la segona meitat del film perquè és on la pel·lícula brilla amb més força i us podem assegurar que tot té sentit al final.

  1. Veure-la dues vegades

Realment és molt difícil copsar tota la profunditat de la pel·lícula amb només un visionat. Mank és d’aquest tipus de pel·lícules que quan més la gaudeixes és la segona vegada que la veus. Fent una segona “volta” aconsegueixes captar detalls que t’havien passat per alt en un primer moment i, ja coneixent el conjunt de la història, pots focalitzar-te en caçar referències.

L'enorme profunditat i les seves diverses capes de lectura fan que sentis que la veus per primer cop una altra vegada. Aquesta capacitat de sorprendre fins i tot en un segon visionat és un dels grans valors afegits d’aquesta proposta cridada a convertir-se en clàssic.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —