[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 23 de maig 2020

"Només va caldre un petit llumí per començar l’incendi". Aquesta és l’última frase que Michael Jordan diu a The Last Dance, la sèrie documental centrada en el seu últim any com a jugador dels Chicago Bulls. Durant cinc setmanes hem pogut observar de forma espectacularment detallada l’evolució de la mirada incandescent d’un jove de Carolina del Nord que faria esclatar tota una lliga fins a convertir-se en el millor jugador de la història i tot un referent cultural. En aquest article fem un repàs dels sis elements clau que destaquem de la sèrie:
 

1. Imatges per a una nova generació

En primer lloc, cal destacar la funció pedagògica del documental. Tot i que moltes de les imatges no són completament noves (ja havien sortit a altres documentals o reportatges), una part important del públic a qui va dirigit són joves nascuts després dels fets narrats. Cal valorar l’alta qualitat visual i sonora de tot el material que es presenta al documental, el qual ofereix imatges en alta definició per omplir el possible buit a l’imaginari col·lectiu de la generació nascuda a finals dels anys 90 i al llarg del 2000. Per una altra banda, el documental també procura tenir una funció reivindicativa de Jordan com el millor jugador de la història. Per tant, assegurar que el seu estatus i l'alta consideració per part del públic es manté encara vigent, fins i tot anys després de la seva retirada.


2. Un equip de somni de personalitats

Ningú no volia faltar a la festa. És la sensació que ens dona quan repassem la llista de personatges que apareixen al documental explicant la seva versió dels fets i, fins i tot, anècdotes que el mateix Jordan desconeixia. No estem parlant només dels noms més evidents —excompanys com Dennis Rodman, Scottie Pippen o Steve Kerr eren aparicions més que assegurades— sinó d’una llarga llista de rivals històrics, molts d’ells hall-of-famers com Magic Johnson, Isiah Thomas o John Stockton. També hem pogut observar i escoltar declaracions i anècdotes de personalitats com l’actriu Carmen Electra o els expresidents Bill Clinton i Barack Obama. Cap altre documental sobre bàsquet ha agrupat mai una llista semblant de noms, un element que posa encara més en valor l’impacte de la figura de Jordan.


3. Polèmiques per alimentar els debats

Un documental tan ambiciós i comentat de manera instantània arreu del planeta no podia quedar exempt de veus crítiques. No és una sèrie perfecta i així ho han fet saber aficionats i periodistes. Un dels fets que ha cridat més l’atenció ha estat la manca de reconeixement cap a la figura de Toni Kukoč. El jugador croata va ser una de les peces clau durant el segon three-peat dels Bulls i és considerat com un dels millors jugadors europeus de la història. És per aquest motiu que sorprèn la poca menció durant el novè episodi, en el qual no se citen dues de les seves millors marques durant la final temporada: 21 punts per eliminar els Indiana Pacers als play-offs, o l’espectacular exhibició contra els Utah Jazz a les finals del campionat, amb una marca de 30 punts (11 de 13 encerts). Steve Kerr, un dels protagonistes del documental, apunta precisament aquesta manca de reconeixement a Kukoč i a altres jugadors en una intervenció al podcast del periodista Zach Lowe:


"Even today, I’m almost embarrassed. I see these graphics for The Last Dance, these promos, and they have Michael, Dennis, Scottie, Phil and me. I understand it. The reason I’m on there is because I’m the one who’s famous because I’m the coach of the Warriors, and so people recognize me, and maybe people wouldn’t recognize Toni Kukoč or Luc Longley or Ron Harper. But that should really be Toni (Kukoč) on that photo, on that promo, because he was an incredible player.”


4. Qui és Michael Wozniak?

No existeix una fórmula per assegurar que una escena o personatge en un producte d’entreteniment es faci viral. Cabells llargs, blancs i arrissats, un somriure entranyable i prou atreviment per mofar-se de Jordan en una competició de llançament de moneda a terra, imitant el famós shrug del jugador. Aquests són els ingredients que han propiciat que Michael Wozniak, el guardaespatlles de l’estrella dels Bulls, es fes viral després del cinquè episodi. Malauradament, Wozniak va morir a principis d’aquest any i no ha pogut ser conscient del seu protagonisme 28 anys després d’aquelles imatges.


Però com ja hem dit, el caràcter de Jordan ha estat suficient per generar un contingut viral de manera quasi il·limitada. Els últims episodis han posat èmfasi en la capacitat imaginativa del jugador per motivar-se de cara a les grans cites competitives i el públic no ha deixat escapar aquesta oportunitat per fer tota classe d’humor. 

 

5. Històries de pel·lícula


6. "Be Like Mike"

The Last Dance és una mostra de la confiança que Michael Jordan diposita en els productes audiovisuals i en la seva influència sobre el públic. Durant la dècada dels 90 va ser el protagonista de múltiples espots publicitaris que ajudaven a fer arribar la seva imatge a tots els indrets del planeta, i va culminar amb l’estrena de Space Jam l’any 1996, un film en què comparteix protagonisme amb Bugs Bunny. Com indica Barack Obama al documental, Michael Jordan es converteix en un referent cultural i en una icona per a tota una generació de joves afroamericans. Aquesta iconicitat tindria una influència directa en la presa de consciència del poder mediàtic en les estrelles posteriors. Space Jam 2, protagonitzada per LeBron James, té programada una data d’estrena de cara a l’estiu de 2021. És possible, doncs, que The Last Dance serveixi per inspirar també a les futures estrelles del bàsquet —o de qualsevol àmbit, en realitat—, i funcioni com a combustible per alimentar la flama d’una nova generació de joves.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —