Prop de 828 milions de persones han passat gana a escala mundial per causa dels efectes de la pandèmia i de la crisi climàtica a finals de 2021, segons les estimacions de cinc agències de l'ONU. Si la situació perdura, adverteix l'ONU, no es podrà aconseguir l'objectiu d'eradicar la fam el 2030.

L'informe anual sobre l'estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món, en el qual encara no es veuen reflectits els efectes nocius de la guerra a Ucraïna, remarca que la pandèmia, principalment, ha mostrat "la fragilitat dels sistemes agroalimentaris i les desigualtats". Des de l’inici de la crisi sanitària, a finals del 2019, la xifra de persones sense accés als aliments va augmentar en 150 milions, mentre que l’increment va ser de 46 milions l’últim any. L'Organització de l'ONU per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el Programa Mundial d'Aliments (PMA), el Fons de Desenvolupament Agrícola (FIDA), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els Fons per a la Infància (UNICEF) plantegen una imminent revisió de les ajudes actuals per fer front a aquesta "situació catastròfica".

L'objectiu Fam Zero, cada dia més lluny

A més, el nombre de persones que pateixen inseguretat alimentària severa ha anat creixent fins a arribar als 2.300 milions de persones el 2021, gairebé el 30% de la població mundial. Això revela un gran "retrocés en els esforços per eliminar la fam i la malnutrició".

Els organismes preveuen que si la situació actual continua, l'objectiu de l'ONU de 'Fam Zero' pel 2030 no s'assolirà, ja que 670 milions de persones o el 8% de la població mundial, seguiran patint. Aquesta xifra seria la mateixa que l'any 2015, quan es va iniciar l'Agenda de l'ONU, i, per tant, els esforços realitzats des de llavors serien envà.

I el futur es planteja encara més preocupant des de l'inici de la guerra a Ucraïna, que ha causat greus pertorbacions en les cadenes de subministrament mundials i un augment dels preus dels aliments, l'energia i els fertilitzants.

"S'espera que la guerra alenteixi el creixement de l'economia aquest any. La inflació afecta principalment la població més vulnerable que no pot fer front a l'escalada de preus", va explicar a Efe la directora de comunicació i advocacia global del FIDA, Helene Papper, que va reconèixer que "és molt difícil arribar al 2030" a l'objectiu.

La fragilitat augmenta la inseguretat

Les regions més afectades van ser Àsia, amb un 20,2% de la seva població abocada a la fam el 2021, Àfrica amb un 9,1% i Amèrica Llatina i el Carib amb un 8,6% de la població afectada. En aquesta última regió, la inseguretat alimentària va afectar l'any 2021 al 40,6% de la seva població de forma severa, especialment al Carib i Sud-amèrica, on "la desnutrició s'ha duplicat des de 2015".

"Si no actuem des de ja en aquesta resposta immediata que es necessita, però amb planificació a llarg-mig termini, no només veurem que estem retrocedint en el nivell de pobresa i accés als serveis bàsics, sinó que això desestabilitzarà les comunitats més vulnerables i obrirà les portes a nous conflictes i guerres", ha avisat Papper sobre la situació en aquesta part del món.

Una altra dada alarmant és l'augment "catastròfic" de les persones que no poden permetre's una dieta saludable, 3.100 milions a tot el món l'any 2020, una xifra que es calcula que augmentarà a causa de l'alça de preus provocada per la guerra a Ucraïna.

Tancar les bretxes amb mesures directes

"S'han de reformular les polítiques de suport a l'alimentació perquè no s'està ajudant a reduir la fam ni aconseguiran fomentar l'accés a dietes saludables a preus accessibles", ha recordat l'experta.

Les xifres creixents de persones que pateixen desnutrició mostren grans diferències territorials, però també una important bretxa de gènere, ja que mentre un 27,6% dels homes pateixen inseguretat alimentària greu, les dones afectades són el 31,9%.

Per combatre aquesta situació i tancar les bretxes socials, territorials i de gènere que es donen en l'àmbit alimentari, l'ONU va fer una crida urgent als governs. També la va fer a altres actors com el sector privat, per ajudar de forma directa als petits agricultors i les poblacions més vulnerables i revertir aquesta situació i pal·liar l'agreujament que es veurà a partir d'aquest any a causa del conflicte a Ucraïna amb Rússia.