Imatge de recurs d'un telèfon mòbil amb l'aplicació de Tiktok oberta
Per Joana Garreta
Publicat el 29 de maig 2021

“Si has trobat el meu contingut, ets una d’aquestes dues coses. O bé estàs deprimit o bé ets gai”, diu un vídeo de flickerspark_. I per als no convençuts, podeu intentar autodiagnosticar-vos amb la tendència put a finger down, que et proporciona diagnòstics per a tot allò que us pugueu imaginar.

@flickerspark_

We are all mad here... so welcome. 😬

♬ Blue Blood - Heinz Kiessling & Various Artists

Aquest és un tipus de tendència que s’ha posat de moda en un sector de TikTok. Aihnoa Marzol, que escriu sobre tendències digitals a les revistes Rockdelux i Naiz, assegura al Diari de Barcelona que és normal que això sigui tendència per dos motius. Per una banda, parla del target principal de TikTok: persones de 15 o 16 anys, un moment en què es “busquen explicacions a la vida”. També assegura que aquests vídeos “estan molt ben construïts”, per això creu que “és normal que es viralitzin”.

Clara Esquena Feixas, psicòloga clínica, es mostra preocupada per aquesta tendència: “Em sembla espantós”. Explica que hi ha dos problemes principals amb aquestes tendències. Per una banda, “se segueix estrictament el que es diu el model biomèdic”; un model que se centra únicament en els símptomes i el diagnòstic sol anar acompanyat de medicació. Esquena assegura que aquest model és controvertit perquè hi ha més factors a tenir en compte. A banda d’això, però, segueix: “Encara que donéssim per bo aquest model biomèdic, aquestes categories que estan dient tampoc encaixen dins els criteris de diagnòstic”.

@the_adhd_lady

#newputafingerdown #MobileGame #adhdfunfacts #adhdtips #adhdsquad #adhdcheck #adhdlife #adhdinwomen #adhd #putafingerdown #moodflip

♬ original sound - Amanda Carey

"Cada vegada que abaixes un dit és com si estiguessis confirmant un símptoma", critica Esquena. Explica, però, que "amb el cas dels problemes anomenats de salut mental no trobaràs cap mena de test, cap prova mèdica que et pugui fer concloure que aquella persona pateix aquell problema". Assegura que "això no ha existit mai ni existirà".

Creu que aquests vídeos, que en molts casos no estan fets per professionals, "generen confusió" i "afavoreixen que la gent s'etiqueti". Amb això, la psicòloga vol dir que "es dona com un dogma de fe" i es tracta com "si fos un problema mèdic" quan és un "problema psicològic i social".

Hi ha algun aspecte positiu?

Marzol considera que pot tenir alguns beneficis, pot ajudar que la gent "entengui que és normal" i ho compara amb fa uns anys, quan era "una cosa estranya". Esquena, però, hi està d'acord parcialment. Assegura que "a curt termini podria ajudar" les persones a buscar ajuda, però alerta que els vídeos no solen estar fets per professionals i que si no se situen els problemes "en el seu context, aquests problemes estan condemnats a perpetuar-se".

La psicòloga alerta, a més, que també pot generar una onada de sobrepreocupació i que persones es creguin que encaixen en una de les categories, però que, en realitat, el seu problema no sigui tan gran.

Una bona feina, segons Esquena, requereix una entrevista en profunditat i instruments d'avaluació que només es pot fer a través d'un "estudi individualitzat" i alerta que "a tothom no li serveix el mateix". Admet, però, que "alguns tics generals poden orientar", però sempre deixant clar que és orientatiu. També alerta de les persones que pateixen una determinada condició i que es presenten com a experts. Per a Esquena, moltes vegades no se sap prendre "la distància necessària per poder donar aquella orientació d'una manera més professional i més seriosa".

"No podem confondre la interacció d'ésser humà a ésser humà amb la interacció d'un ésser humà amb una màquina", assegura la psicòloga. En aquest sentit, afirma que no es pot fer cas a l'algorisme quan et recomana un vídeo d'aquests. És possible que te'l recomani per un interès entorn el tema o un tema relacionat, però aquest interès no implica un problema. Pot venir donat de cerques que s'han fet per curiositat o similars.

A la xarxa, però, també hi ha la cara oposada. Marzol assegura que "arribarà també una onada de gent que dirà que no es faci cas" a aquestes tendències. També hi ha professionals que donen una "visió objectiva", explica Marzol, tot i que lamenta que en general "no saben utilitzar tan bé el format" i, per tant, "no arriben a tanta gent".

Esquena aposta per fer servir les xarxes per donar "informació des d'un punt de vista crític i una mica més elaborat" i evitar continguts generats únicament amb l'objectiu de generar clics i visualitzacions.

Així doncs, si t'ha arribat aquest article, potser el més probable és que tu o el teu entorn tingueu sensibilitat per aquests temes, que us interesseu pel Diari o simplement que l'algorisme relaciona aquest contingut amb algun tema que t'ha interessat o que has buscat per algun motiu en algun moment. Un algorisme o el que ens arriba per internet no defineix qui som i el diagnòstic de qualsevol afectació física o psíquica només la pot fer un professional.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —