"Per què no vas fer res?". Aquesta és la frase que construeix la narració de Sucia, una obra de Bàrbara Mestanza que explica l'abús sexual que ella mateixa va patir ara fa vuit anys en un local de massatges de Madrid. Ho explica, però de manera diferent: posant-se en la pell de l'home.

Quan s'apaguen els llums es canvien els rols i Pep Ambròs adquireix el paper de narrador de l'abús, s'encarna en la figura de la Bàrbara i explica la traumàtica experiència tal com va succeir. Amb moments d'incomoditat i ironia, però que revelen la naturalesa del masclisme sistèmic, la Bàrbara aconsegueix tractar l'abús des de totes les perspectives, centrant-se en l'experiència personal, però abordant també el problema de manera estructural. Parla de la culpa, del sentiment d'impotència i de no poder-se reconèixer com a víctima vàlida per la percepció i l'estigma que la violència sexual té de cara a la societat.

L'obra es desenvolupa a través d'una successió d'audiovisuals que mostren entrevistes amb expertes que aprofundeixen en diversos aspectes relacionats amb els abusos, des de la psicologia fins a la visió més judicial, que lliguen extraordinàriament bé amb allò que s'està representant. La música també cobra protagonisme i es mescla amb una posada en escena creada de la mà de Paola de Diego –encarregada també del vestuari–, que no és gens innocent. Unes cortines i una catifa rosa presideixen l'espai i tenyeixen d'aquest color representatiu de la feminitat tota l'escenografia.

Sucia és una obra catàrtica que s'endinsa i aborda tots els racons del dolor, de la superació, del dol i de l'aprendre a curar de maneres diverses. Sucia és una obra valenta que ajuda a avançar, que es configura com a culminació d'un procés i d'una renaixença, però sense oblidar el com s'ha arribat fins aquí. L'obra es va estrenar el passat dimecres 17 de maig i es podrà gaudir –i plorar– fins a l'11 de juny al Teatre Akadèmia.