[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Meritxell Berlanga i Guillermo Cabellos Martínez
Publicat el 16 d’octubre 2020

La crisi derivada de la Covid-19 ha fet augmentar les afectacions per emergència habitacional, així com el creixement de les ocupacions de nombrosos pisos. Tot i la moratòria de desnonaments iniciada arran de la pandèmia, en la qual la Generalitat estableix que fins al 31 de gener del 2021 es mantindrà vigent la prohibició de desallotjaments a les llars vulnerables sense alternativa residencial, cada dia a Barcelona se'n comuniquen entre 20 i 30 de mitjana.

Un dels barris més afectats per aquesta situació és el del Raval. Per donar resposta a aquesta problemàtica va aparèixer el 2017 l'associació Acció Raval. Aquesta plataforma veïnal no es limita únicament a donar solucions d'habitatge, sinó que també ha de lluitar en la seva particular croada contra els narcopisos.

Passivitat dels propietaris

L'Ángel Cordero, un dels responsables d'Acció Raval, denuncia al Diari de Barcelona la passivitat que tenen alguns bancs, fons voltor o grans tenidors davant pisos ocupats per narcotraficants. "Es desentenen del problema, a vegades el propietari dona a entendre que aquell pis no és ni seu", assegura el veí. Això genera un greu problema, ja que Acció Raval calcula que un 70 % dels narcopisos són propietat d'aquestes grans empreses. "Que es despreocupin d'aquesta manera de les seves propietats dona peu a pensar que no els interessa el més mínim oferir aquestes pisos com a solució d'habitatge i que, per tant, només els volen com un bé per especular", afegeix Cordero.

El conflicte, però, no acaba aquí. Moltes vegades, un cop desallotjats els narcotraficants, la xarxa veïnal tracta d'oferir aquests pisos ara buits a inquilins amb necessitats. Aquesta acció es du a terme amb la intenció d'oferir una solució residencial a una família sense recursos i així evitar que els traficants tornin a ocupar-los. L'inconvenient arriba quan el propietari intenta desnonar els nous veïns. L'Ángel denuncia que "ens hem trobat amb casos en què el propietari s'ha demorat tres o quatre anys en fer fora uns narcos, però ha trigat menys d'un mes en enviar la notificació de desnonament a la família que l'havia ocupat".

Degradació del barri

"Cada setmana ens trobem amb una mitja d'uns vuit desnonaments. Si parlem en xifres més grans, podem considerar que només un desallotjament de cada 60 s'efectua en un narcopís", assenyala Cordero. Per al representant d'Acció Raval, totes aquestes accions apunten cap una mateixa direcció: la degradació del barri. Sembla que la voluntat d'entitats financeres i fons voltor sigui la de fer que la vida al Raval sigui molt difícil. Fins al punt que els veïns marxin. A partir de llavors, tindran via lliure per fer de Ciutat Vella una mena de parc d'atraccions per a turistes, on el teixit veïnal sigui del tot inexistent.

Davant aquesta realitat creixent dels desnonaments, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va comunicar la setmana passada el compromís del govern espanyol d'invertir 72 milions d'euros per a la construcció d'habitatge públic a Barcelona. Aquesta inversió estatal suposaria avançar en les 54 promocions d'habitatge públic que l'Ajuntament de la ciutat té pensades, equivalent a la creació d'un total de 3.614 pisos nous de lloguer.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —