Com es pot evitar la crisi climàtica? Aquesta serà la pregunta que haurà de respondre una Assemblea Ciutadana pel Clima (ACC) formada entre 100 i 150 catalans escollits a l'atzar. El seu objectiu serà proposar mesures per frenar l'emergència climàtica. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha explicat que els membres seran escollits a partir d'una "mostra representativa" de tota la població catalana i tindrà com a objectiu "fomentar debat ciutadà" i "identificar punts de consens" sobre diferents aspectes de la crisi climàtica.

Aragonès va presentar la proposta dimarts, durant la Climate Week a Nova York, però s'ha estat gestant durant els últims mesos amb la supervisió de moviments pel clima com Rebel·lió o Extinció i la Xarxa per la Justícia Climàtica. L'assemblea no tindrà caràcter vinculant, com voldrien aquests col·lectius climàtics, però el Govern s'ha compromès a acceptar les mesures que sorgeixin o bé explicar públicament els motius pels quals no s'accepta i oferir alternatives.

"Tenim antecedents com el de França en què, tot i que el president Macron va garantir solemnement que posaria em marxa totes les mesures que aprovés l'ACC, després l'aplicació de les mesures per part del govern ha estat baixa" diu Àlex Guillamon, activista de Rebel·lió o Extinció. Des d'aquest moviment exigeixen "una comunicació i informació en temps real a tota la ciutadania" per pressionar al Govern a aplicar les mesures. "És clau que les Assemblees Ciutadanes pel Clima no es quedin entre 4 parets i en les 100 o 150 persones seleccionades, com ha succeït amb l'ACC "fantasma" celebrada fa uns mesos pel govern espanyol".

Una vegada aprovada la creació de l'Assemblea, el Govern haurà de cedir l’organització de les sessions a una entitat externa "per tal de garantir la independència tant dels poders polítics, com dels interessos econòmics” expliquen des de Rebel·lió o Extinció. Aragonès va detallar que un "grup motor", format per 12 persones amb perfils variats, s'encarregarà de supervisar que durant tot el procés es compleixin les garanties.

El govern té previst que les sessions de l'assemblea es facin durant el primer semestre del 2023. Aquestes sessions es dividiran en tres fases: la primera, informativa, en què les persones que conformaran l'Assemblea Ciutadana pel Clima, comptaran amb experts de diferents àmbits per conèixer les implicacions de l'emergència climàtica; la segona, deliberativa; i finalment una fase de proposta i votació de les mesures. En aquestes sessions, proposaran mesures, que una vegada aprovades, es faran públiques i s'entregaran al Govern i el Parlament.

Una exigència de la societat

La convocatòria de l'ACC arriba quatre anys després que el Govern català declarés l'emergència climàtica el 2019. En aquell moment, entitats ecologistes i organitzacions per la justícia climàtica van criticar la falta de mesures concretes. Un any més tard, 32 entitats ecologistes, socials i veïnals donaven suport a una campanya per una Assemblea Ciutadana pel Clima a Catalunya, i presentaven la proposta amb una concentració davant el Parlament. El projecte va ser aprovat el 27 de novembre del mateix 2020, per la Comissió de Seguiment de l'Emergència Climàtica de l'anterior legislatura.

Ocupació del Departament de Medi Ambient per part de Rebel·lió o Extinció

El 4 de juny del 2021, veient que la proposta no veia la llum, Rebel·lió o Extinció va ocupar el Departament de Medi Ambient durant quatre hores per exigir la creació d'aquests organismes de democràcia directa. L'ocupació va acabar amb el compromís de la nova consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, de "convocar una Assemblea Ciutadana pel Clima durant els primers cent dies de Govern".

Quinze mesos més tard, els activistes assenyalen que l'acció climàtica s'està desenvolupant "molt més lentament" del que s'havien compromès. "L'emergència climàtica, ecològica i energètica ja no és un escenari de futur, sinó una alarmant realitat. La transició eco social justa ha de ser a partir d'ara mateix", asseguren des de Rebel·lió o Extinció.