El film, dirigit per Daniel Monzón, revisita el gènere 'quinqui' amb un triangle amorós entre drogues i delinqüència
Per ACN
Publicat el 27 de setembre 2021

 Las leyes de la frontera, l'adaptació a la gran pantalla de la novel·la homònima de Javier Cercas, va tancar el dissabte la secció oficial fora de competició del Festival de Sant Sebastià. La cinta, dirigida per Daniel Monzón, revisita el gènere 'quinqui' amb una història que retrata la Girona de 1978 entre drogues i delinqüència. La trama aborda el procés de maduresa de tres nois d'orígens diversos en l'Espanya de la transició. Monzón ha explicat a l'ACN que el film és una història "d'amor i amistat" formada per un triangle adolescent "commovedor i ambigu". "Enmig d'un moment polític esperançador, hi havia una realitat social paral·lela desesperada que veia com, a pocs metres, s'hi celebrava una festa on no hi eren convidats", explica.

Els tres protagonistes provenen de dos mons diferents que s'entrecreuen. D'una banda, el Nacho –que interpreta l'actor Marcos Ruiz- representa la classe mitjana, amb aspiracions i somnis de futur prometedor. A l'extrem oposat hi ha la Tere (Begoña Vargas) i el Zarco (Chechu Salgado), que viuen en un barri marginal i formen part d'un estrat social que decideix prendre's la "justícia per la seva banda". "Viuen i moren molt de pressa, ja sigui pels trets de la policia o per l'heroïna", descriu Monzón.

Aquest "determinisme social" del qual parla la novel·la és, pel director, "dur i atroç", però constitueix una de les capes que fan la història "més interessants". Pel també director de les celebrades 'Celda 211' i 'El niño', el Zarco i la Tere viuen en el "forat que els reserva la societat, les escombraries", mentre que el Nacho té una via de retorn. "Malgrat jugar durant un estiu a estar fora de la llei, pot tenir via de retorn i que la societat el continuï mirant amb simpatia", precisa.

Malgrat que ni els barris ni els estrats socials dels quals parla 'Las leyes de la frontera' existeixen, tant el director com els actors protagonistes en reivindiquen la vigència. En aquest sentit, creu que els joves d'avui dia els mouen les mateixes "pulsions": les ganes de ballar, viure i enamorar-se. Per Vargas i Salgado, l'ànsia de "viure intensament, l'afany de llibertat i ganes de canvi i sentir-se lliure" són sensacions que els adolescents entendran ràpidament.

Tots dos actors consideren, en una entrevista amb l'ACN, que tant la Tere com el Zarco "estan condemnats a la vida que porten, ho accepten i s'ho passen bé". "O viuen o estan fotuts", ironitza l'actriu que dona vida a la Tere. "Clamen per la supervivència amb ràbia en una Espanya que canvia. I reivindiquen el seu tros del pastís", afegeix Salgado.

La pel·lícula passa per Donostia just abans de l'estrena a les sales, prevista per al 8 d'octubre.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —