[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 29 d’agost 2020

Més de dos mesos després que s’esgotés l’estat d’alarma, podem afirmar que el confinament ha tingut conseqüències, no només a nivell econòmic o sanitari, sinó també a nivell social i psicològic. De fet, un dels col·lectius que es va trobar en una situació més vulnerable va ser el de les persones que pateixen addiccions. “La por, la preocupació i l’estrès derivats de la pandèmia i el confinament i les conseqüències econòmiques i socials afecten més a totes les persones que pateixen problemes de salut mental”, afirma al Diari de Barcelona l’Agència de Salut Pública de Barcelona

Una addicció és una dependència a alguna cosa o activitat nociva per a la salut o per a l’equilibri psíquic, i pot donar-se amb una substància, com serien les drogues, o pot ser de caire comportamental, com els videojocs o les compres. A més, com recorda al Ddb la psicòloga i psicoterapeuta de Projecte Home, Elisabet Bono, cal distingir entre la funció del consum, que és el “desig o voluntat d’alterar el propi estat d’ànim de manera inmediata, ja sigui per amplificar el plaer com per reduir el malestar”, i el patró de consum, que és “la manera concreta que té la persona de consumir” una determinada substància o servei. 

Ser addicte en confinament

“El confinament ha afectat les persones amb dependències amb la mateixa variabilitat que ha afectat la població en general”, afirma el psicòleg Nando Roig, que recalca que “és molt complicat generalitzar ja que hi ha molts tipus de dependències." Per ara, doncs, és difícil saber si ha hagut un repunt o una disminució de casos d’addiccions durant aquest període de 2020. Tot i així, Laura Grau, cap de la Secció d’Addiccions i Patologia Dual de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, augurava el passat mes d’abril “molts més pacients”, concretament un increment del 30-50% respecte altres anys.

Segons Roig, “l’addicció és un problema individual que es produeix tant en el marc de trobades socials com en solitud, aleshores (els pacients) han anat adaptant els escenaris en funció del que ha permès la normativa.” Així doncs, el fet d’haver hagut de consumir de manera aïllada o d’haver tingut més dificultats per obtenir determinades substàncies, ha pogut influir en el patró de consum dels addictes.

D’altra banda, Nando Roig alerta sobre el fet que “persones sense dependències prèvies han desenvolupat comportaments totalment addictius per poder omplir el seu temps” durant el confinament, pel que cal tenir cura amb l’evolució d’aquests casos.

Pel que fa al seu tractament, tal com expliquen des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, “l’atenció a les drogodependències és un servei sanitari considerat essencial”, de manera que els psicòlegs han pogut seguir treballant amb els pacients. Tot i així, han hagut d’adaptar-se a la situació i fer-ho online o per telèfon.

“Implantar aquest sistema d’un dia per l’altre, però, ens ha plantejat molts reptes tècnics i terapèutics”, explica Elisabet Bono, malgrat ha permès “continuar acompanyant tant a persones en tractament com als seus familiars”. Afegeix que el confinament ha incrementat el distanciament social i familiar de la persona, pel que ha estat clau que els professionals hagin pogut seguir al seu costat per poder “treballar per ampliar, construir o reconstruir punts de sport i contactes estables i sans”. 

L’alcohol i els fàrmacs, els substitutius

El fet que l’accés a algunes drogues, com la cocaïna o l’heroïna, hagi estat molt més complicat durant el confinament ha provocat que alguns addictes a aquestes substàncies hagin optat per l’alcohol, el cànnabis o els medicaments, que sovint són més fàcils d’aconseguir. Laura Grau va constatar que les persones amb addiccions a les drogues consumien un 80% més d’alcohol i un 30% més de fàrmacs durant el confinament.

A part de ser substàncies més accessibles, també hi influeix la falsa percepció que relaxen i alleugen l’estrès. En aquest sentit, al portal de Consells de Salut del Vall d’Hebron s’explica que, malgrat inicialment poden generar aquest efecte, després poden causar més ansietat, alterar la son o limitar la nostra capacitat d’afrontar adequadament els problemes, entre d’altres. 

Pel que fa al tabac, segons l’informe del Govern espanyol COVID-19, consumo de sustancias psicoactivas y adicciones en España, gairebé un 7% de les persones enquestades confirmaven haver deixat de fumar i més d’un 13% van dir haver-ho intentat, més de la meitat per si mateixos. De totes les persones enquestades, més d’un 80% deien ser conscients del major risc que té consumir tabac amb l’agreujament dels símptomes de la Covid-19.

Quant al consum de drogues en general, Nando Roig apunta que, malgrat no tenir dades específiques, l’evidència diu que “no s’han produït gaires debuts en addiccions a substàncies”, però que “s’han desenvolupat més les addiccions de tipus social”. 

Més pantalles que mai

Estar confinats no ens ha permès fer plans i entretenir-nos fora de casa, pel que hem hagut de conformar-nos amb el que hi teníem a dins. Més enllà de l’esport, l’art, els jocs de taula o altres possibles aficions manuals, el més fàcil per tothom ha estat optar pels ordinadors, els mòbils i les consoles per buscar maneres de passar el temps. L’Agència de Salut Pública de Barcelona, però apunta que “encara és aviat per saber si l’augment de l’ús comportarà un augment de les addiccions i quins grups poden ser els més afectats”.

“Probablement hagi augmentat força l’ús de videojocs i tecnologies i fins i tot que se n’hagi fet un abús, però les persones que abans del confinament no havien desenvolupat una addicció d’aquest tipus, penso que és difícil que hagi aparegut amb el confinament i desaparegut amb el desconfinament”, explica Elisabet Bono. L’informe del Govern espanyol citat anteriorment apunta que un 11% de les persones enquestades presenten un possible ús compulsiu d’Internet, que no es diferencia per sexes però sí per edats, ja que en els menors es podria donar en gairebé un 30% dels casos.


Encara és aviat per saber si l’augment de l’ús d'ordinadors o mòbils comportarà un augment de les addiccions i quins grups poden ser els més afectats.


La tònica és semblant en el cas dels videojocs: abans del confinament, la freqüència més habitual de joc era d’entre 1 i 3 dies al mes, mentre que durant el confinament va ser d’entre 5 i 7 dies a la setmana. Aproximadament el 45% de les persones han mantingut la freqüència de joc, però el 40% l’ha augmentat. La franja d’edat en la que més s’ha notat la crescuda és en els estudiants. Poc més d’un 7% dels enquestats presenten un possible trastorn per videojocs, el que suposa un 9% en el cas dels joves de 14 a 17 anys. Per tot això, alguns hospitals catalans com el Clínic o Sant Joan de Déu han remarcat la importància d’atendre aquests casos abans que derivin en addiccions.

Gastar per avorriment o per addicció?

Tots vam veure com les xifres d’Amazon i altres plataformes de compra online pujaven com l’escuma durant el confinament, mentre que, si bé les apostes en línia van disminuir per l’aturada de les competicions esportives, el joc virtual també es va mantenir. “Són opcions de lleure compatibles amb el confinament”, tal com assenyalen des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que afegeix que l’augment de l’ús no té perquè implicar que aparegui una addicció. “L’increment de vendes no té res a veure amb un increment d’aquest tipus d’addicció”, diu al Diari de Barcelona el psicòleg Nando Roig.

La psicòloga de Projecte Home explica que, malgrat la crisi de la Covid-19 ha afectat directament als ingressos econòmics de moltíssima gent i això podria fer pensar que s’han reduït les possibilitats de consumir, jugar o comprar compulsivament, “la realitat és que una persona amb una addicció, ja sigui amb o sense substància, sempre acaba gastant més del que ingressa o del que pot”.

La meitat dels enquestats per a l’informe COVID-19, consumo de sustancias psicoactivas y adicciones en España del govern espanyol van dir jugar online amb la mateixa freqüència o haver-la augmentat durant el confinament. Gairebé un 3% del total de la mostra podria presentar un potencial joc problemàtic, segons aquest estudi.

El confinament acaba, però el problema social perdura

Amb la fi de l’estat d’alarma, els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències han pogut reprendre parcialment l’atenció presencial, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Roig, per la seva banda, afirma que “no hi ha cap nova normalitat” ja que les teràpies per addiccions segueixen produint-se igual que abans “seguint les normes de prevenció que imposen les autoritats sanitàries.”

Elisabet Bono és conscient que aquesta realitat “ha vingut per quedar-se” i que el fet d’haver apostat pel format online els ha permès “descobrir maneres de ser més accessibles per aquelles persones que ho tenen difícil per compaginar una cosa amb l’altra.” A més, afegeix que no creu que la fi del confinament hagi fet reduir o augmentar les addiccions, “ja que una addicció no es desenvolupa en 3 o 4 mesos per després desaparèixer per si sola”, tot i que sí podria provocar que disminuïssin l’ús de determinades substàncies o algunes conductes potencialment addictives. 

“El consum de drogues i les addiccions”, com bé apunten des de l’Agència de Salut Pública de la capital catalana, “són presents en totes les societats des de l’inici de la humanitat.” Roig es mostra molt crític amb les institucions, que sovint imposen la seva salut per davant de la de les persones i que promouen una societat “altament competitiva, amb un comportament narcisista que promou els comportaments addictius.” Per aquest psicòleg, els addictes són “víctimes criminalitzades” d’aquesta societat cada vegada més deshumanitzada. 

“Penso que assegurar-nos de construir una educació accessible a tothom que permeti aprendre a identificar i gestionar les nostres emocions, com manegar-nos davant del canvi, expressar-nos assertivament, afrontar i gestionar conflictes de qualsevol índole i construir un pensament crític per cercar i seleccionar la informació que necessitem, hauria de ser la màxima prioritat” per tal de poder aconseguir erradicar les addiccions, conclou Bono.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —