- opinió -
[#if imagenAutor??]
    [#if imagenAutor?is_hash]
        [#if imagenAutor.alt??]
            ${imagenAutor.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Malena Ramajo Bussaglia
Adéu a una Barcelona de somni
Els barcelonins tenen uns pocs dies més per gaudir d'una ciutat que han redescobert abans que torni el turisme massificat
Publicat el 21 de juny 2020

Mai no hauria pensat que podria travessar el carrer Fontanella des d'El Corte Inglés de plaça Catalunya al Portal de l’Àngel sense sentir-me com una formiga entre mil que intenta no xocar amb les altres. Ni tampoc m'hauria imaginat mai la possibilitat de sentir el silenci al centre de Barcelona.

Des que ens hem desconfinat passejo amb més calma per la ciutat i m'aturo a observar llocs com la Casa Batlló, la Sagrada Família o la Plaça Reial, en els quals redescobreixo una bellesa i majestuositat oblidades. Abans, aquests espais els evitava o els transitava amb pressa, sense mirar cap amunt amb l'única intenció de deixar enrere com més aviat millor el ramat aclaparador de turistes per arribar allà on he d'anar.

Però no es tracta d'una experiència personal. No és casual que des que ens vam desconfinar molts barcelonins hàgim fet una visita al Park Güell, un espai verd de la ciutat que no trepitjàvem des de feia anys. Malgrat que s'ha despertat en circumstàncies difícils, a la ciutat s’hi respira una serenor, estranya per la gran metròpoli atrafegada que normalment és Barcelona, que ens permet gaudir-la d’una forma diferent.

En poques setmanes sembla que hàgim recuperat un munt d’espais que ja no ens eren propis. Abaixar el ritme ens ha permès fer, d’alguna manera i salvant les distàncies, una vida més de poble. Han quedat algunes imatges per a la posteritat, com, per exemple, al Gòtic, el qual aquests dies s’ha convertit en un barri més, amb nens i nenes jugant a la pilota a la plaça de la Catedral i recorrent amb bicicleta el carrer del Bisbe.

Si tenim la sensació d'haver recuperat la ciutat, però, és també perquè els qui en treuen profit s’han recordat dels seus habitants. Alguns restaurants de les Rambles o de l’avinguda Gaudí rebaixaven els preus, la Sagrada Família anunciava visites gratuïtes per a residents de la ciutat, i altres edificis emblemàtics de Gaudí també buscaven centrar-se en el públic local.

Tot plegat, un idil·li. Però, malauradament, sabem que té els dies comptats i que aviat ens despertaran d'aquest somni irreal. Diumenge, abans del que estava previst inicialment, s’obrirà l’espai Schengen i, alhora, la porta a la massificació turística, la qual ens farà evitar de nou un grapat de llocs que aquests dies, d'una manera o altra, hem redescobert.

És ingenu creure que la situació en la qual vivim ara és la millor només perquè no hi ha visitants i tenim la ciutat només per a nosaltres. Al cap i a la fi, el turisme suposa el 14 % del PIB de Barcelona, i milers de persones viuen de manera directa o indirecta d’aquesta activitat. Això, està clar, no canviarà d’un dia per l’altre. Tot i així, a llarg termini s’ha de buscar una forma per tal que sobrevisqui la ciutat sense que es transformi en un parc temàtic explotat pel capitalisme més ferotge, que la contamina, la gentrifica i la deteriora. I ara, més que mai, s'ha fet evident. 

Almenys, ara hem pogut experimentar com seria viure a una ciutat més sostenible, en la qual el veïnat no queda desterrat dels seus espais i es promou l’interès per la cultura i el patrimoni locals per als seus habitants. Així que, barcelonins: abans que comencem a enyorar aquests dies i tornem a la vella "nova normalitat", gaudiu i aprofiteu aquests pocs dies per passejar per tots els racons de la ciutat on vulgueu. Sant Felip Neri, el Born, la plaça Reial, la Boqueria, el barri de Gràcia, i molts més. Vosaltres trieu!

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —