Adriana Ugarte
Per EFE
Publicat el 23 de maig 2021

De manera més o menys brutal, totes les dones han patit algun tipus d'abús. Així ho creu l'actriu Adriana Ugarte, qui posa cara i veu al dolor més cru en Parot, la nova sèrie que Amazon Prime Video estrena divendres que ve, en la qual interpreta a una brillant policia incapaç de superar el seu trauma.

Ficant-se en la pell d'Isabel Mora, la vida de la qual es veu sacsejada per una violació i anys després per les conseqüències legals de la supressió de la "doctrina Parot", Ugarte busca donar veu a milers de dones que pateixen violència i moltes vegades són assenyalades per la societat com a culpables o responsables.

En una entrevista amb Efe, l'actriu (Madrid, 1985) parla sobre un complex paper que arriba després que el "moviment #metoo" hagi obert els espais de diàleg i denúncia perquè els abusadors, "tant homes com dones" -assenyala- deixin d'actuar impunement.


Com va ser el procés per a ficar-se en la pell d'una dona que ha patit tant?
Ha estat un procés molt interessant (...) La major part de les capes sobre les quals el personatge es construeix són capes que estan malaltes i que estan podrides perquè estan basades en un trauma no tractat i guardat. Llavors es produeix una dissociació del personatge en relació amb el seu trauma i viu una realitat desconnectada del dolor, la qual cosa fa que al final tingui una imatge exterior molt més frívola en relació amb el dolor, com si minimitzés els danys, perquè prendre contacte amb el seu propi dolor és una cosa que avui dia no és gestionable per a ella. Va ser un treball delicat.

Va parlar amb víctimes de violència sexual per a preparar el personatge?
Vaig preferir preparar-ho a través de documentació pel meu compte. No em venia de gust entrevistar o tenir una conversa amb cap persona que hagués patit això. Vaig preferir fer-ho d'una altra manera, des de documentació gràfica i audiovisual però no amb una persona.


“Em sento molt honrada de poder contar una realitat tan dura a través d'un personatge. Crec que el nostre treball és una arma poderosíssima que pot donar veu a moltes ànimes anònimes”


Li va costar d’acceptar un paper així, en temps en els quals la violència sexual és un tema tan controvertit?
A l'inrevés. Feia que em vingués de gust més encara perquè era una manera de parlar d'aquest dolor i d'aquest trauma, que és molt versemblant. (Amagar el dolor) és una pràctica comuna per la vergonya que experimenten les víctimes d'agressió sexual perquè normalment el teu entorn, fins a l'entorn més afí, sol negar el que està passant i et sol responsabilitzar. I des del punt de vista de la societat no ets una persona més abrigallada i més compresa, sinó assenyalada, com si hi hagués ja una marca en la teva biografia.

Com se sent interpretant com a protagonista una història que li succeeix a tantes dones?
Em sento molt honrada de poder contar una realitat tan dura a través d'un personatge perquè al final crec que el nostre treball és una arma poderosíssima per a poder donar veu a moltes ànimes anònimes. Crec que és una oportunitat tremenda. I crec que en major o menor mesura totes hem patit situacions incòmodes i situacions d'alguna mena d'abús. Nosaltres mateixes ho hem negat, com si no passés, precisament per no enfrontar-nos a aquesta realitat d'haver de donar explicacions, de compartir-ho, de fer-li un volt més (...). Si alguna cosa tenen aquests temps de reflexió i d'obertura cap a un tema tan sensible i tan necessari com aquest és donar-te l'oportunitat de revisar una mica situacions de la teva pròpia vida que t'han fet mal, t'han marcat, i no has volgut prestar atenció.


“Amagar el dolor és una pràctica comuna per la vergonya que experimenten les víctimes d'agressió sexual, perquè, fins i tot el seu entorn més afí, sol negar el que està passant i et sol responsabilitzar”


Creu que després del moviment #metoo estan canviant les coses?
A mi m'agradaria també assenyalar que és una qüestió important per a les dues parts, tant per a homes com per a dones perquè sí he viscut també situacions d'assetjament de dones a homes i comentaris que al·lucines de gent amb molta capacitat de decisió i molt poder. (...) És un tema interessant des del punt de vista de l'abús. I crec que l'abús es produeix des dels dos fronts. No crec que sigui estrictament de l'home cap a la dona. Però sí que crec que obrint aquest espai per al diàleg, les persones que tenien més tendència a fer ús del seu poder per a generar una situació de plaer ho pensaran dues vegades. Perquè almenys hi ha un lloc en el qual les persones víctimes assetjades poden parlar sense tenir vergonya ni por.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —