Pla general de Barcelona amb la Sagrada Família amb boira per pol·lució al fons.
Per David Milián
Publicat el 14 de gener 2022

La Lluïsa Cendón és veïna de l’Eixample des de fa 10 anys i explica que viu "encaixonada entre tres autopistes urbanes: Aragó, Gran Via i la Diagonal”. Així es com es coneixen popularment les vies més transitades del districte, que connecten banda i banda de la ciutat i veuen passar, en alguns casos, més de 80.000 vehicles al dia. Són carrers exclusivament pensats per als cotxes i per això “cap veí de l’Eixample els trepitja; són molt desagradables”, es queixa Cendón. 

El districte de l'Eixample és la zona més contaminada de Barcelona, i així ho reflecteix l'anuari de ‘Contaminació Barcelona’, que ha recopilat els nivells de pol·lució del 2021 a la ciutat. L'informe conclou que, tot i estar per sota dels límits legals, els nivells de contaminació a Barcelona encara són tres vegades més elevats del què l’OMS considera saludable. Els nous barems de la màxima institució de la salut, actualitzats el setembre passat, han deixat la majoria de grans poblacions europees fora de joc, exposades per unes xifres força més elevades del que ens convé. I la capital catalana no ha estat una excepció. 

La mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) a Barcelona és la que més s’allunya dels llindars de l’OMS. A les estacions que són més pròximes al trànsit se sobrepassen en un 340%, i a les més allunyades, conegudes com a estacions de fons, en un 220%. Amb les partícules en suspensió passa el mateix, tant amb les PM10 com amb les PM2,5, que són les més perjudicials i gairebé tripliquen els límits saludables.

 

 

A nivells com els que hi ha a Barcelona, tant els gasos contaminants com les partícules són greument perjudicials per la salut de les persones. “Les partícules en suspensió són una barreja de components que floten a l’aire; com més petites siguin, més perilloses són pel nostre organisme”, explica Sasha Khomenko,  investigadora de l’ISGlobal Barcelona, al Diari de Barcelona. Per això cal tenir tant en compte les PM2,5, uns granets de pols, substàncies químiques o metalls, que són unes 25 vegades més prims que un cabell humà. Khomenko adverteix que aquesta matèria de mida ínfima “pot penetrar dins del sistema respiratori, i també introduir-se a la sang, a través de la qual pot arribar a perjudicar gairebé qualsevol òrgan, inclús el cervell”. Per tant, a banda de diferents patologies respiratòries, l’exposició a nivells elevats de partícules en suspensió pot derivar en càncers i malalties cardiovasculars i mentals.

Els gasos com el NO2 també son perjudicials, però no tan virulents. El diòxid de nitrogen, generat principalment pels motors de combustió, “és un gas irritant que perjudica de manera més severa les persones amb patologies prèvies, com la bronquitis crònica o l’asma, i poden arribar a provocar una hospitalització”, explica Khomenko. Però tal com diu Miquel Ortega, doctor en Ciències Ambientals i coordinador del projecte ‘Contaminació Barcelona’, “encara que el gas per se pugui tenir una afectació una mica menor, els nivells desorbitats de Barcelona provoquen que l’impacte segueixi sent molt elevat”. 

L'Eixample, líder en contaminació

Barcelona és una ciutat gran. Amb molts districtes molt diferents entre si. Amb rutines, ciutadans, recursos i estils de vida diferents. I també amb nivells de contaminació dispars. El districte de l’Eixample, com cada any, va tornar a ser el més contaminat el 2021, i amb diferència. La mitjana anual de NO2 va fregar els límits legals i va duplicar els nivells de les estacions de la Vall d’Hebron i de Palau Reial.

 

 

“Hi ha bastants veïns que es plantegen mudar-se a altres indrets perquè no suporten l’escàndol i la contaminació de l’Eixample” diu la Lluïsa Cendón, veïna de l'Eixample i membre de la plataforma veïnal Eixample Respira. Però l’enuig dels eixamplencs va més enllà del perjudici a la seva salut: també volen viure en un entorn agradable i “poder mantenir una conversa amb algú a les aceres dels carrers”. La tranquil·litat a l’Eixample està molt cotitzada, i es difícil d’aconseguir amb carrers on, segons Eixample Respira, els cotxes n'ocupen un 70% de l’amplada. 

Malgrat que l’Ajuntament té en marxa un pla per pacificar-hi moltes de les vies, els veïns demanen més mesures i que siguin millors. “No pot ser que tallis la circulació a Consell de Cent o Girona per abocar-la tota al carrer Aragó. Sense polítiques de mobilitat més ambicioses, els cotxes que pretenem reduir no desapareixeran”, diu la portaveu d’Eixample Respira. 

Durant els seus dos primers anys de vida, la plataforma veïnal ha fet accions de tot tipus per visibilitzar la problemàtica amb la pol·lució, però també ha proposat diverses mesures a l’Ajuntament. La implantació d’un peatge urbà o l’activació d’una zona amb emissions molt baixes al districte, tal com ja han fet altres ciutats europees, són dues de les peticions estrella. 

Tot i que l’Eixample lidera les llistes de pol·lució a la ciutat, hi ha veïns d’altres zones menys contaminades que podrien estar igual o més exposats, perquè tal com apunta Sasha Khomenko, “l’estatus socioeconòmic hi influeix molt”. La investigadora de l’ISGlobal Barcelona afirma que “hi ha persones amb altres factors de risc acumulats i amb recursos insuficients per tal d’esbargir-se fora la ciutat o fer esport sovint i, per tant, són més susceptibles a la contaminació i a desenvolupar malalties relacionades”. 

 


Captura de pantalla del mapa dels nivells de NO2 als carrers de Barcelona l'any 2019, l'últim any prepandèmia. Font: Ajuntament de Barcelona

 

La contaminació acústica també colpeja la ciutat

En una ciutat com Barcelona, el soroll elevat i persistent també és un altre dels grans mals de cap. "A curt termini és molt més molest que la pol·lució", diu Lluïsa Cendón. La veïna de l'Eixample opina que hi ha dues Barcelones diferents: la calmada i la sorollosa. "Quan surto a treballar a les 7 del matí, els carrers estan tranquils i en pau, però quan torno a casa a mitja tarda és una ciutat completament diferent, caòtica i desendreçada". 

Sasha Khomenko explica que el soroll també té una incidència important sobre la salut humana, sobretot pels qui el pateixen de manera continuada. "El soroll és una molèstia que afecta les hormones de l'estrès. Una afectació sostinguda en el temps pot derivar en malalties cardiovasculars i en trastorns del son", explica la investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona. 

 


Captura de pantalla del mapa de contaminació acústica als carrers de Barcelona en l'any 2017, l'últim any recollit en mapa per l'Ajuntament. Font: Ajuntament de Barcelona

 

Un horitzó tèrbol

   “La tendència a la baixa dels últims 15 anys és positiva, però encara ens queda molt camí per recórrer”, assenyala Miquel Ortega. El llindar de l’OMS és ben lluny i “potser no hi arribem mai, però no és o tot o res: per qualsevol microgram que reduïm ja estarem guanyant qualitat de vida”, explica. 

La disminució progressiva de la contaminació, propiciada pels canvis tecnològics, les polítiques ambientals, i darrerament per la pandèmia, ha permès que els valors mitjans anuals a Barcelona se situïn per per sota dels límits legals per segon any consecutiu. No obstant això, la baixa incidència de la Covid l’últim trimestre del 2021 ha tornar a impulsar els valors per sobre del què permet la llei. “El 2022 dictarà sentència, però jo soc pessimista”, reconeix Ortega. L’any que ve ens dirà si tot ha estat fruit de la pandèmia i la reducció dels moviments, o bé si les polítiques ambientals han ajudat en alguna cosa. 

Un dels grans problemes de tot plegat, tal com coincideixen Ortega i Khomenko, és que “les lleis sempre van per darrere de la ciència”. No estan fetes en base a criteris científics, sinó que depenen de voluntats polítiques i econòmiques que segueixen un rumb sovint difícil de modificar ràpida i efectivament. “Així és molt difícil avançar”, diu Ortega.  I el repte no només es limita a Barcelona: pràcticament totes les grans ciutats d’Europa superen àmpliament els límits saludables i hauran de posar-se mans a l’obra per reduir els números.

 

 

Tot i els múltiples contactes del Diari de Barcelona amb l’Ajuntament de Barcelona, cap veu de les àrees responsables ha volgut fer cap valoració respecte a la contaminació a la ciutat.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —